Josep Thomas i Corrons i el seu germà bessó Eudald van néixer a Barcelona el dia 20 d'agost de 1976. Fills de Joseph Thomas i Bigas i Maria Mercè Corrons i Torrent van viure des de ben joves en l'entorn cultural, artístic i catalanista que es vivia a casa i al taller d'arts gràfiques del seu pare, fundador de La Gramalla i propietari de la reconeguda impremta Casa Thomas de Barcelona.

El mateix any del seu naixement, el 1876, el seu pare, arquitecte de formació i un dels fundadors de la publicació La Renaixença, constituïa, juntament amb el fotògraf Heribert Mariezcurrena, el dibuixant Joan Serra i Pausas i l'enginyer Miquel Joarizti -amics de la tertúlia de joves catalanistes del Café Suís de Barcelona-, la Sociedad Heliográfica Española, un taller de fototípia i fotogravat que instal·laren al carrer de Consell de Cent de Barcelona.

Just acabada de constituir la societat, el seu pare feu varies estades a París, amb Mariezcurrena, per aprendre les novetats de l'ofici al taller de Guillot, inventor del fotogravat, que aplicaren a Barcelona on foren pioners en incorporar la fotografia en les edicions de llibres i revistes mitjançant la heliografia primer, i la fototípia després.

La societat, però, es va dissoldre l'any 1879, i el gener de 1880 Josep Thomas i Bigas fundava la Casa Thomas, el seu propi taller d'impressió a la Gran Via de Barcelona on experimentà el fotogravat directe de fotografia i objectes.

Aquest va ser l'inici d'un negoci gairebé únic on confluïren la fotografia, el fotogravat i la impremta i que portà a la Casa Thomas a especialitzar-se en les reproduccions d'obres artístiques i l'edició de postals d'arreu. Això feu que una de les seves branques del negoci passés a ser la d'agència fotogràfica i que moltes fotografies signades per Thomas fossin realitzades en realitat per un grapat de fotògrafs anònims que treballaven per l'empresa fotografiant a molts indrets de Catalunya, Espanya i Europa.

La prosperitat del negoci familiar va permetre que l'any 1895 es comencessin les obres del nou edifici d'estil modernista, projectat per l'amic de la família i arquitecte Lluís Domènech i Montaner, al carrer de Mallorca de Barcelona per traslladar-hi tant la impremta com la vivenda familiar.

En aquells anys, Josep Thomas i Corrons ja participava dels ambients culturals i artístics catalans, que vivia especialment pel seu contacte amb les publicacions de l'època a les que la Casa Thomas els subministrava gravats, i s'aficionà a l'escriptura i a la fotografia.

Fruit d'aquestes coneixences, a partir de 1896 publicà alguns articles, poesies i fotografies pròpies a diferents publicacions, especialment a La Frontera de Camprodon, on la família hi estiuejava des de feia molts anys.

L'any 1898 s'inaugurà el nou edifici de Casa Thomas al carrer Mallorca de Barcelona i l'empresa es convertia en una de les impremtes més grans d'Europa. Aquell any Josep Thomas i Corrons tenia 22 anys i ja participava, juntament amb el seu germà Eudald, en el negoci familiar.

Aficionat a la columbofília, aquell any 1898 fou secretari de la secció columbòfila de la Fira Agrícola de Barcelona i, l'any 1901, va instal·lar una estació de coloms missatgers a Camprodon per poder comunicar-se per telegrafia alada amb Barcelona.

Just en el tombant de segle, el 21 de juny de 1902, el canonge de Vic, doctor Collell, oficiava el seu casament amb Maria Assumpció Domènech i Roure, filla gran de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb qui va tenir dos fills que batejaren amb els noms dels respectius avis, Josep, nascut el 1903 i Lluís, el 1905.

Ell i el seu germà Eudald van ser dos dels protagonistes dels més de tres-cents retrats que Miquel Utrillo encarregà al seu amic i pintor Ramon Casas i dels que la Casa Thomas va fer-ne les reproduccions fotogràfiques.

El 1910 moria a Berna, a Suïssa, el seu pare i, conjuntament amb el seu germà Eudald, es feren càrrec del negoci que canvià la seva raó social per la de Hijos de J. Thomas.

L'any següent, el 1911 ingressà com a soci de l'Ateneu Barcelonès, el mateix any que des de la Casa Thomas comencen a publicar els 36 volums de El arte en España, dedicats a ciutats històriques i pintors cèlebres.

L'any 1912 ell i el seu germà encarregaren al gendre de Lluís Domènech i Montaner, l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, la remodelació de l'edifici de la Casa Thomas per tal d'afegir-hi tres plantes superiors, respectant l'estil original.

En aquells anys accedí a la vicepresidència de l'Institut Català de les Arts del Llibre, una institució aglutinadora del sector de les arts gràfiques que vetllava pels seus interessos, que va impulsar la creació d'una escola professional i la publicació la Revista Gràfica. Durant la seva etapa a l'Institut, l'any 1918 va participar en la creació de la Cambra Oficial del Llibre, on també ostentà càrrecs en la seva junta.

El 5 de gener de 1924 va morir la seva mare Mercè i el 8 d'octubre de 1926 el seu germà Eudald, quedant-se sol, des d'aquell any, al capdavant del negoci familiar.

A partir de 1926 Josep Thomas i Corrons continuà publicant edicions de llibres on la fotografia era un element essencial de les obres, fotografiant indrets d'arreu de l'estat espanyol per continuar la col·lecció El arte en España, editant les postals de la majoria de ciutats i pobles de Catalunya i Espanya i servint fotografies i fotogravats a moltes de les revistes culturals, artístiques i esportives que s'editaven llavors, entre elles Civtat, Ideari d'Art i Cultura.

L'any 1927 accedí a la presidència de la Unión Sindical de las Industrias del Libro (USIL) des d'on impulsà la publicació de la revista Las Artes del libro, òrgan oficial de l'associació, i la segona època de la Revista Gràfica que s'imprimia als seus tallers de la Casa Thomas.

Josep Thomas i Corrons va morir a Barcelona el dia 15 d'agost de 1939, just quan li faltaven cinc dies per complir 63 anys.