Joaquim Sunyer i de Miró (1874 ·1956)

La píndola

 

«Ell va obrir, com va dir Joan Merli, el segle gloriós de la pintura catalana de la nostra època. Però el va obrir sense soroll, en silenci, perquè ell odiava el soroll, potser perquè pertorbava la seva gairebé ferotge independència. Un dia em va parlar d'això. Estàvem al balcó de la casa que les seves germanes tenien al carrer de Bonaire. Era el dia de les catifes de Corpus -un dia important a Sitges- i no sé qui feia un soroll infernal a prop. Joaquim Sunyer havia arrufat les parpelles com si el soroll li fes mal als ulls.

-Odio El soroll em va dir amb aquell somriure una mica distant que li vaig veure algunes vegades en els últims anys, però la distància amb prou feines s'advertia. Vostè potser no sap que una vegada em vaig querellar amb el soroll.

El de la ràdio -va aclarir-. Entrava impunement per les finestres del meu taller. El vaig denunciar per violació de domicili. La distància ja havia desaparegut del seu somriure.

-¿Qui va guanyar? -li vaig preguntar.

-Jo -contestà-. El soroll, ¿sap vostè?, ho destrueix tot: el color, la gràcia, la llum, la delicadesa, el senyoriu, l'ordre, l'harmonia ... Justament el que és la seva pintura»

 

Fragment de l'article ‘Joaquim Sunyer y la luz de Sitges’ escrit per Fernando Gutiérrez en motiu del centenari del seu naixement i publicat a La Vanguardia el 22 de desembre de 1974.

 

Considerat un dels més importants representants de l'estètica noucentista, el pintor Joaquim Sunyer i de Miró, nebot del també pintor Joaquim de Miró i Argenter, va néixer a Sitges el 22 de desembre de 1874.

 

Cursà els primers estudis a Sitges, ciutat on començà la seva afició a la pintura gràcies a la influència del seu oncle i, a partir de 1890 es traslladà a viure a Barcelona, on feu amistat amb Joaquim Mir i Trinxet, amb qui va començar a pintar paisatges.

 

L'any 1894, amb dinou anys, es matriculà a la l'escola La Llotja on coincidí amb el mateix Mir i Isidre Nonell, Joaquim Torres-Garcia, Ramon Pichot, Ricard Canals i Adrià Gual, entre altres, amb els que feien sortides per pintar paisatges als afores de Barcelona i que foren batejats com la Colla de Sant Martí o Colla del Safrà per les tonalitats groguenques de les seves obres.

 

L'any 1896 La Vanguardia li publicà els primers dibuixos a llapis i carbó a la secció ‘Escenas populares’ que foren inclosos, juntament amb els de Ramon Casas, Ricard Canals, Pere Carbonell Enric Clarassó, Josep Cusach, Joan Llimona o Joaquim Vayreda, entre altres, a l'àlbum ‘Dibujos y Apuntes’ que publicà el mateix diari el desembre d'aquell any per a obsequiar els seus subscriptors.

 

Al cap d'un any, per evitar fer el servei militar marxà a Paris i s'instal·là en una residència del barri de Montparnasse on malvisqué un temps venent dibuixos i pintures de temàtiques quotidianes dels barris més pobres, especialment de Belleville. Més endavant s'instal·là al Bateau Lavoir, a Montmartre, on va conèixer Pablo Picasso, Manolo Hugué i Arístides Maillol, amb els que hi va travar amistat. A la capital francesa pintà quadres i feu dibuixos, gravats, aiguaforts, aiguatintes i pastels, i treballà il·lustrant diversos llibres i revistes.

 

Els anys 1903 i 1904 participà al Saló de Tardor i, el 1905 conegué al galerista Henry Barbazanges que va ser el seu primer marxant.

 

L'any 1908, Barbazanges li suggerí que viatgés a Àvila, Madrid i Toledo par tal que explotés la temàtica espanyola. Feu el viatge, i en no resultar, abans de tornar a París, passa unes setmanes a Sitges.

 

Tot i ser més gran que ell, el 1909 va conèixer i tractar amb assiduïtat el pintor francès Pierre-Auguste Renoir i, un any després, el 1910, va fer la seva primera exposició individual a les Galeries Barbazanges.

 

El 1911 feu una estada a Bèlgica, on es celebrava, amb èxit, una exposició d'obres seves, i en tornar feu una estada a Sitges.

 

Les seves estades periòdiques al seu Sitges natal resulten molt importants en la seva obra. Un exemple és el quadre ‘Pastoral’ que exposà, l'abril de 1911, en la seva primera exposició individual a Barcelona, a la galeria Faians Català i que va impressionar al poeta  Joan Maragall.

 

L'any 1912 viatjà a Munic i, en tornar va passar una temporada a Céret, on convisqué amb l'escultor Manolo Hugué, Pablo Picasso i altres pintors catalans i parisencs que conformaven l'anomenada Escola de Céret que van ajudar-lo a incorporar a la seva pintura un major rigor estructural.

 

L'any següent, el 1913, tot i mantenir un taller a Barcelona i un altre a Paris, viatjà a Itàlia on pogué admirar els frescos de Ghirlandaio a Florència i els de Luce Signorelli a Orvieto. En esclatar la Primera Guerra Mundial, l'any 1914, va tornar a Barcelona i feu una estada a Banyuls, a l'illa de Mallorca, on coincidí amb Arístides Maillol.

 

L'any 1916, després d'una estada a Llavaneres, viatjà i s'establí al poble mallorquí Fornalutx, a la vall de Sóller, juntament amb el seu amic i escultor Enric Casanovas.

 

L'any 1919 es casà amb Elvira Carbonell, amb qui va tenir dos fills, Jaume i Victòria. Elvira i la seva germana Sara s'havien quedat orfes de petites i foren les protagonistes del quadre ‘Vicentetes’ que, el 1895, pintà Santiago Rusiñol. Ja casat s'assentà definitivament a Sitges.

 

El més de març de 1920 La Revista que dirigia Josep Maria Junoy va encetar una col·lecció de llibres dedicats als artistes catalans i li dedicà íntegrament el primer volum, on Alexandre Plana hi feu un exhaustiu estudi de la seva obra i el mateix Junoy hi publicà un article de reconeixement.

 

L'any 1921 Joan Salvat-Papasseit li va dedicar el seu llibre de poesia ‘L'irradiador del Port i les gavines’ i ell li va agrair pintant un retrat de la seva filla Salomé.

 

L'any 1924 exposà per primera vegada a Madrid i, el gener de 1925 exposà a la Societat dels Amics de l'Art a Barcelona.

 

El juny d'aquell 1925 Edicions Joan Merly publicà el llibre ‘El gran art local d'en Joaquim Sunyer" on s'hi reproduí el text d'una conferència llegida per Josep Maria Junoy a l'Ateneu Barcelonès acompanyat de les reproduccions de conc dels seus quadres.

 

El gener de 1928 feu una exposició individual de pintura i dibuix a la galeria La Pinacoteca de Barcelona

 

El març de 1930 feu una exposició individual a la Sala Parés.

 

L'agost de 1931 fou nomenat vocal del Museu d'Art Modern de Barcelona alhora que Marià Benlliure i Gil fou nomenat director.

 

El maig de 1932 formà part, juntament amb Nogués, Mompou, Elias, Bonet, Cardumets, Marés i Martí, de la junta directiva de l'Exposició de Primavera de Barcelona.

 

L'abril de 1933 feu una conferència a la Universitat de Barcelona sobre la seva etapa parisenca i participà, en representació de la Junta de Museus de Barcelona, a la inauguració del Museu Cau Ferrat de Sitges

 

Els anys 1934 i 1935 feu diversos retrats per encàrrec a diferents ciutats de Catalunya i a França i, l'any 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil s'exilià a França on hi restà fins el 1941, que retornà a Barcelona.

 

L'any 1949 la República Francesa li concedí la Legió d'Honor i, un any més tard, el Museu d'Art Modern de Madrid realitzà una exposició antològica de la seva obra.

 

La'ny 1954 fou guardonat amb el Gran premi al conjunt d'una vida i obra a la Bienal Hispanoamericana de l'Havana.

 

Després d'una llarga malaltia, Joaquim Sunyer i de Miró va morir a la seva vila natal, Sitges, l'1 de novembre de 1956.

 

El 1958 Josep Pla va publicar la seva semblança al llibre ‘Homenots. Tercera Sèrie’ editat per Editorial Selecta.

 

Organitzada per la Junta de Museus de Barcelona, a finals de febrer de 1959 s'inaugurà al Palau de la Virreina l'‘Exposició retrospectiva d'homenatge al pintor Joaquim Sunyer’, amb un important recull de la seva obra.

 

El 1973 la Galeria Artur Ramon organitzà l'exposició "Joaquim Sunyer. Època de París"

 

L'any del centenari del seu naixement, 1975, Rafael Benet va publicar el llibre ‘Joaquim Sunyer’, un extens estudi del pintor i la seva obra, sobretot de la seva primera etapa i, el gener d'aquell any s'inaugurà una exposició commemorativa a les Galeries Syra de Barcelona.

 

L'octubre de 1983 es realitzà un exposició antològica al Centre Cultural "laCaixa" del Passeig Sant Joan de Barcelona.

 

El març de 1998 Vinyet Panyella va publicar la ‘Biografia del pintor Joaquim Sunyer’ dins la col·lecció de divulgació "Gent nostra", que edità Columna.

 

El febrer de 1999 s'inaugurà l'exposició antològica ‘Joaquim Sunyer, la construcció d’una mirada’ al Museu d'Art Modern a la Ciutadella de Barcelona.

Col·laboracions

 

El meu fill (Pintura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021