Lluís Soler i Terol (1888·1958)

La píndola

 

«En el camarín de Nuestra Señora de la Merced contrajeron ayer matrimonio el jo- ven abogado don Luis Soler y Terol, hijo del senador por la provincia de Barcelona don Leoncio Soler-March y la señorita María de las Mercedes de Puig y de Pallejá, hija de una familia de la antigua nobleza catalana. Apadrinaron á los contrayentes por parte del novio don Alejandro Soler March, don Ignacio March y Batllés y don Mariano Montobbio y Villavecchia y por parte de la novia don Joaquín de Ros y don José N. de Olzina.

Celebrada la ceremonia religiosa los invitados pasaron a la señorial morada del padre de la novia donde se les obsequió con un espléndido banquete.

Los novios después de pasar unos días en las posesiones que los señores de Soler poseen en Guardiola, emprenderán su viaje de boda por las principales capitales del extranjero»

 

Nota de societat de l'enllaç de Lluís Soler i Terol, apareguda a La Vanguardia el 18 de juny de 1914

 

Nascut a València l’any 1888, Lluís Maria Soler i Terol, fill del pròcer, arxiver, senador reial i diputat a Corts manresà, Leonci Soler i March i de la valenciana Empar Terol i Cucurella, va ser doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres, investigador i dramaturg.

 

L'abril de 1905, amb només disset anys, presentà un extens i

documentat treball en castellà sobre el conegut bandoler català Perot Roca Guinarda al concurs convocat per la Universitat de Barcelona, amb motiu de la commemoració del tercer centenari de I'aparició de la primera part del Quixot, treball que meresqué el premi atorgat pel rector de la universitat. Després Soler Terol, veient que el seu manuscrit havia quedat abandonat a la biblioteca de Filosofia y Lletres, va decidir fer-ne la traducció al català publicar-lo. El llibre fou editat I'any 1909 per la Impremta de Sant Josep, de Manresa. L'obra, que constà de 474 pagines, la dedicà als seus pares.

 

La gènesi de l’obra Perot Roca Guinarda, tal i com explicà en el pròleg, es remuntava a 1904, quan el seu pare Leonci Soler i March, arxiver i cronista oficial de Manresa, va fer-li a mans un voluminós lligall de datos inèdits sobre la vida del bandoler, recollits vint anys enrere amb la idea d'elaborar-ne una semblança que, com ell explicava; Jò vatj continuarla, visitant comarques y pòbles, oint ses tradicions y fent nòus escorcolls en los arxius de Catalunya.

 

Del 13 al 18 d'octubre de 1906 va participar al Primer Congrés internacional de la llengua catalana que, promogut pel filòleg manacorí Antoni M. Alcover, va superar els tres mil assistents.

 

El 17 de juny de 1914 casà amb Mercè de Puig, filla d'una nissaga catalana, amb qui va tenir dos fills, Xaviera i Lluís. Segons consta a la secció Los Tribunales. Actuaciones judiciales de La Vanguardia del 22 de febrer de 1934, va presentar demanda de divorci. Les diferències entre el matrimoni van acabar al jutjat, tal i com ho evidencia la gasetilla publicada a la secció Tribunales y juzgados de La Vanguardia el 31 d'octubre de 1936 on s'informa de la Vista del recurso de casación interpuesto por doña Mercedes de Puig, contra sentencia de !a Sala segunda, dictada en pleito de mayor cuantía, promovido contra don Luis Soler Terol.

 

Va publicar, sobretot, obres d'investigació, com Perot Roca Guinarda. Història d’aquest bandoler, publicada l’any 1909 i la seva obra més reconeguda, i Igualada i les ballades del Bruc: del 6 i 14 de juny de 1808, publicada l’any 1929, ambdues editades per la Impremta i enquadernacions de Sant Josep de Manresa.

 

També va ser autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals hi ha la tragèdia en vers Màners, editada l’any 1919.

 

De pensament polític republicà, en proclamar-se aquesta després de la Dictadura de Primo de Rivera, va ser un dels signants de la proclama que declarava Manresa republicana, i expressava la necessitat de mantenir l’ordre públic i la serenitat col·lectiva, el mateix dia que, al local de Concentració Republicana de Manresa, es constituïa el govern provisional republicà de Manresa i comarca.

 

El 1928 publicà a "Ideari d'Art i Cultura Civtat" i, d'aquell any i fins que va esclatar la guerra ser un col·laborador habitual a les pàgines de "El Pla de Bages", entre 1929 i 1930, "El Dia d'Igualada" i "La Gaseta Comarcal" l'any 1930 i "El Dia, Diari Republicà d'Esquerra" de Manresa els anys 1932 i 1934.

 

Arran dels fets del 6 d'octubre de 1934 quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Lluís Soler Terol va ser un dels detinguts a Manresa.

 

Temps després, ell mateix va dir que la frase de la proclama ... a la majoria de capitals de Catalunya i d’Espanya s’ha proclamat la República es va escriure per animar la població, però en realitat tot plegat només eren rumors no confirmats i, per tant, reivindicava que Manresa era una de les primeres ciutats de l’estat espanyol on es va proclamar la República tot i que encara era possible una reacció monàrquica.

 

Lluís Soler i Terol va morir a Manresa, a la comarca del Bages, el 23 de setembre de 1958. A la seva esquela hi constava Mercedes de Puig com la seva esposa, pel que es pot deduir que finalment es probable que es reconciliessin.

Col·laboracions

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons