Lluís Soler i Terol (1888·1958)

Nascut a València l’any 1888, Lluís Maria Soler i Terol, fill del pròcer, arxiver, senador reial i diputat a Corts manresà, Leonci Soler i March i de la valenciana Empar Terol i Cucurella, va ser doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres, investigador i dramaturg.

 

L'abril de 1905, amb només disset anys, presentà un extens i

documentat treball en castellà sobre el conegut bandoler català Perot Roca Guinarda al concurs convocat per la Universitat de Barcelona, amb motiu de la commemoració del tercer centenari de I'aparició de la primera part del Quixot, treball que meresqué el premi atorgat pel rector de la universitat. Després Soler Terol, veient que el seu manuscrit havia quedat abandonat a la biblioteca de Filosofia y Lletres, va decidir fer-ne la traducció al català publicar-lo. El llibre fou editat I'any 1909 per la Impremta de Sant Josep, de Manresa. L'obra, que constà de 474 pagines, la dedicà als seus pares.

 

La gènesi de l’obra Perot Roca Guinarda, tal i com explicà en el pròleg, es remuntava a 1904, quan el seu pare Leonci Soler i March, arxiver i cronista oficial de Manresa, va fer-li a mans un voluminós lligall de datos inèdits sobre la vida del bandoler, recollits vint anys enrere amb la idea d'elaborar-ne una semblança que, com ell explicava; Jò vatj continuarla, visitant comarques y pòbles, oint ses tradicions y fent nòus escorcolls en los arxius de Catalunya.

 

Del 13 al 18 d'octubre de 1906 va participar al Primer Congrés internacional de la llengua catalana que, promogut pel filòleg manacorí Antoni M. Alcover, va superar els tres mil assistents.

 

El 17 de juny de 1914 casà amb Mercè de Puig, filla d'una nissaga catalana, amb qui va tenir dos fills, Xaviera i Lluís. Segons consta a la secció Los Tribunales. Actuaciones judiciales de La Vanguardia del 22 de febrer de 1934, va presentar demanda de divorci. Les diferències entre el matrimoni van acabar al jutjat, tal i com ho evidencia la gasetilla publicada a la secció Tribunales y juzgados de La Vanguardia el 31 d'octubre de 1936 on s'informa de la Vista del recurso de casación interpuesto por doña Mercedes de Puig, contra sentencia de !a Sala segunda, dictada en pleito de mayor cuantía, promovido contra don Luis Soler Terol.

 

Va publicar, sobretot, obres d'investigació, com Perot Roca Guinarda. Història d’aquest bandoler, publicada l’any 1909 i la seva obra més reconeguda, i Igualada i les ballades del Bruc: del 6 i 14 de juny de 1808, publicada l’any 1929, ambdues editades per la Impremta i enquadernacions de Sant Josep de Manresa.

 

També va ser autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals hi ha la tragèdia en vers Màners, editada l’any 1919.

 

De pensament polític republicà, en proclamar-se aquesta després de la Dictadura de Primo de Rivera, va ser un dels signants de la proclama que declarava Manresa republicana, i expressava la necessitat de mantenir l’ordre públic i la serenitat col·lectiva, el mateix dia que, al local de Concentració Republicana de Manresa, es constituïa el govern provisional republicà de Manresa i comarca.

 

El 1928 publicà a "Ideari d'Art i Cultura Civtat" i, d'aquell any i fins que va esclatar la guerra ser un col·laborador habitual a les pàgines de "El Pla de Bages", entre 1929 i 1930, "El Dia d'Igualada" i "La Gaseta Comarcal" l'any 1930 i "El Dia, Diari Republicà d'Esquerra" de Manresa els anys 1932 i 1934.

 

Arran dels fets del 6 d'octubre de 1934 quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Lluís Soler Terol va ser un dels detinguts a Manresa.

 

Temps després, ell mateix va dir que la frase de la proclama ... a la majoria de capitals de Catalunya i d’Espanya s’ha proclamat la República es va escriure per animar la població, però en realitat tot plegat només eren rumors no confirmats i, per tant, reivindicava que Manresa era una de les primeres ciutats de l’estat espanyol on es va proclamar la República tot i que encara era possible una reacció monàrquica.

 

Sobre la mort de Lluís Soler i Terol, el 23 de setembre de 1958, tot i que consta a molts llocs que va tenir lloc a Manresa, sembla que va morir a l'Hospital Psiquiátric de Sant Boí on la seva dona, Mercedes de Puig, i el seu fill, el van ingressar per la seva addicció al joc que estava posant en risc l'important patrimoni familiar. A la seva esquela hi constà Mercedes de Puig com la seva esposa.