Francesc Serra i Dimas (1877·1967)

La píndola

 

«De tots els artistes que he conegut en seixanta anys el més pintoresc i atrabiliari va ser indubtablement Modest Urgell (..)

En la pintura d'un paisatge hi ha atmosfera i no n'hi ha. I per més ben pintat que estigui, si no hi ha atmosfera, no es art. Hi ha dues maneres de dibuixar be. Molts dibuixen be, però sense ni pisca d'ànima, de vida. Llavors no son artistes. Els artistes han dibuixat sempre amb ànima i vida, tant Velázquez, com Goya o Picasso.»

 

Fragment de l'entrevista que Sempromio realitzà a Francesc Serra i Dimas, publicada a la revista Destino, el juny de 1961.

 

El pintor, dibuixant litògraf i fotògraf Francesc Serra i Dimas va néixer a la Plaça del Pi del Barri Gòtic de Barcelona l'any 1877.

 

De jove anà a estudi de dibuix litogràfic a La Llotja, on coincidí i feu amistat amb Antoni Ros i Güell. Aquest li presentà el pintor Joan Brull i Vinyoles que, en veure algunes fotografies de paisatges que realitzava com aficionat, l'animà a abandonar l'ofici de dibuixant litògraf, que tot just havia començat, «perquè està condemnat a desaparèixer» alhora que li recomanà que es dediqués a fer reproduccions fotogràfiques de quadres, com ja feien amb les seves obres a Londres.

 

Tot que ningú confià que se'n sortís perquè a Barcelona ningú en sabia res d'aquest ofici, a partir d'un manual editat a França i de forma autodidacta aprengué la tècnica de reproduccions d'obres d'art.

 

A finals de l'any 1896 feu el servei militar.

 

Assidu a la Penya Parés, coincidí allà amb molts noms de la generació modernista, en un ambient de tertúlia propi de l'època, espai que esdevenia univers de discussió, tertúlia i de trobada social, i on establí importants vincles tant personals com professionals.

 

Amb aquestes amistats l'any 1904 començà a treballar en una seva sèrie de fotografies documentals d'artistes catalans en els seus ambients personals i més íntims. La primera sèrie, publicada l'any 1905, constà de 25 postals dedicades a noms com Antoni Ros i Güell, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir o Josep Llimona.

 

La sèrie va tenir molt ressò i va rebre moltes bones crítiques com la apareguda a La Veu de Catalunya on s'elogiava la seva claredat i la seva pulcritud; al Diari de Barcelona on valoraren la seva capacitat per apropar els artistes al públic; o a La Vanguardia on el consideraven un creador de quadres de costums contemporànies. Aquell mateix any 1905 la sèrie ‘Nuestros Artistas’ també fou premiada amb el Diploma d'Honor i el primer premi al Concurs i Exposició Regional de Fotografia, celebrat a Manresa.

 

El febrer de 1907 publicà ‘Aplech de dibuixos’ una sèrie de postals on es reproduïen obres originals de Tamburini, Clarassó, Josep Llimona, Urgell, Casas, Mas i Fondevila, Serra, Baixeres, Nonell, Joan Llimona, Brull, Ros i Güell, Cusí i Galvey.

 

També l'any 1907 va guanyar el Premi del Concurs de Fotografies de l'Acadèmia de la Joventut Catòlica amb una sèrie de postals d'efemèrides barcelonines.

 

El 26 d'abril de 1910 va ser guardonat amb un diploma de mèrit al concurs de fotografia artística organitzat per l'Ateneu Enciclopèdic Popular i, el 1912, fou guardonat amb la Medalla de Bronze del Gran Concurs Internacional Gevaert celebrat a Bèlgica, amb una col·lecció de postals d'obres de Joan Brull.

 

La qualitat del seu treball arrencà les lloances dels artistes, que el demandaven personalment per a la reproducció de les seves obres i, a partir de 1913 agafà el relleu de l'Adolf Mas i de Joan Vidal i Ventosa en la reproducció d'obres d'art. Començà a publicar les seves imatges, signades amb el nom de Fotografia Serra, a revistes com Vell i Nou, La Gaseta de les Arts, Destino o Il·lustració Catalana, entre altres. Treballà també per a les galeries La Pinacoteca, Galeries Laietanes, Galeria Syra i Sala Parés entre d'altres.

 

Deu anys més tard de la primera sèrie ‘Nuestros Artistas’, el 1915, en publicà una segona amb 35 noves imatges d'arquitectes com Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, dibuixants com Apel·les Mestres o músics com Antoni Nicolau.

 

L'any 1933 realitzà alguns treballs de fotografia per a l'Ajuntament de Barcelona i li foren encarregades les fotografies que van il·lustrar l’opuscle ‘Peralada’ de Carles Rahola, publicat el 1934. Arran d'aquest treball li foren encarregades, també, una sèrie de postals del Peralada, amb imatges de la biblioteca, el Museu del Vidre, la façana de l'església i el Claustre, entre altres.

 

L'any 1941 repetí visita a Peralada per ampliar la sèrie de fotografies postals i fotografià el menjador i les torres del Castell, la Sala Vicente López, el llac i la façana del Convent del Carme.

 

Posteriorment seguí plasmant retrats de famílies com Sunyer, Vila Arrufat, d'excursions, com les de Ros i Güell, d'exposicions com la d'Opisso i d'altres retrats de grup, oferint una visió d'ells en diferents etapes de les seves vides.

 

L'any 1954 publicà el llibre ‘Nuestros Artistas: Reportage gráfico, documental y anecdótico’ on recollí imatges d'ambdues sèries i d'altres d'inèdites acompanyades de petits comentaris biogràfics dels retratats, juntament amb una breu introducció on explicà, entre d'altres coses, l'origen del projecte.

 

El juny de 1961 la revista Destino publicà Serra, el fotógrafo de los 70.000 clisés y la amistad de millares de artistas, una entrevista que li feu Sempronio i on repassà els fets més destacats de la seva trajectòria professional.

 

L'any 1964 se celebrà, a la Sala Parés de Barcelona, una exposició antològica on es recollien 25 reproduccions de les seves fotografies acompanyades de quadres, dibuixos, i altres documents que li varen dedicar, com a mostra d'agraïment i amistat, altres companys artistes.

 

Francesc Serra i Dimas morí a Barcelona l'any 1967.

 

El 3 de març de 1981 l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya organitzà l'exposició Serra, fotògraf d'artistes dedicada a la seva vida i la seva obra.

 

L'arxiu Fotogràfic de Barcelona organitzà, el maig de 2009, l'exposició ‘Fons fotogràfics. Retrats de Francesc Serra’ on s'exposaren tots els retrats de les seves dues sèries de fotografies ‘Nuestros Artistas’ aparegudes el 1905 i el 1915, així com material original complementari, com postals, cartes dels artistes o un exemplar del llibre que va publicar l'any 1954.

 

El novembre de 2013 el Cercle Artístic de Sant Lluc organitzà l'exposició ‘Francesc Serra. L'artista al seu taller’, al Palau Mercader de Barcelona.

 

Gràcies a la qualitat de fotografia que feu del mural noucentista pintat per Josep Mompou per a la Casa del Canonges, que va desaparèixer durant la reforma, es pogué fer una reproducció per a la mostra dedicada al pintor i que posteriorment es diposità a La Pedrera.

 

La seva producció fou enorme i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona te dipositades més de 90.000 fotografies, entre plaques i negatius, que representen una excel·lent radiografia de la Barcelona de la primera meitat de segle XX.

Col·laboracions

 

Panera de pa (Fotografia)

CIVTAT 9

 

Cíndria i mandolina (Fotografia)

Dues figures (Fotografia)

Anna Maria (Fotografia)

Penya-segats (Fotografia)

CIVTAT 10

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons