Joan Sellarès i Castells (1893 ·1971)

La píndola

 

«Y sereno, y seguro; y no diré que miro la realidad sonriéndome  -por tanta desgracia y miseria como nos rodea y por tanto descalabro espiritual como se sufre-, pero sí que mi austeridad y mi rectitud me son una coraza tan segura que aún para mayores batallas me siento dispuesto. Todo lo cual quiere decir, sin jactancia pero sí con resolución, que aquí estoy, que aquí espero y que de aquí me sacarán cuando los ciegos vean, cuando

los sordos oigan y cuando florezcan las flores de la comprensión en el yermo pecho de tanto fantoche iluso y equivocado. Y no sigo por ese camino. Mi vida por aquí tiene la desventaja de hacérseme más y más ingrata por cuanto no hay manera de concentrar el espíritu y encontrar aquella tranquilidad que tanto e apetece. Esto es un almacén de vidas inútiles e inutilizadas. Llegó a hacerme ilusión una celda estrecha, reducida, con un haz de luz violento cortando los barrotes de la reja. Pero solo allí, con tabaco para fumar y papel para escribir. ¡Qué sé yo qué delirios hubiera fijado en el papel! Pero ni eso es posible. Ese hacinamiento no permite nada, como no sea acumular asco»

 

Fragment de la carta enviada per Joan Sallares i Castells a Antoni Vila Arrufat des de la presó de Valencia, datada el dia 12 de gener de 1941

 

L'impressor, editor, llibreter, escriptor i poeta Joan Sallarès i Castells, fill del pintor i decorador sabadellenc Miquel Sellarès i Mas, va néixer a Sabadell el dia 4 d'abril de 1893.

 

L'any 1902, amb només nou anys, començà a treballar d'aprenent amb el seu pare, però aquest va morir prematurament el 1905 i, sense un ofici encara definit, aquell mateix any 1912 trobà feina  d'aprenent al taller de l'impressor Magí Ribera.

 

L'ofici d'impressor li agradà i els anys següents treballà a Tipografia Vives, a la impremta de Joan Comas, la més important del Sabadell de l'època i a altres impremtes, abans d'establir-se pel seu compte com impressor i llibreter.

 

Entre 1914 i 1919 estudià a les Escoles Mercantils del Centre de Dependents del Comerç i de l'Indústria.

 

Com a escriptor s'estrenà l'any 1918, quan publicà el seu primer llibre Flames d'amor i pietat i, quatre anys després, el 1922 publicà El Tribut.

 

Republicà convençut, però conciliador amb sectors més lliberals i catòlics, treballà de redactor a Sabadell Federal on coincidí amb Joan Salvat-Papasseit i Àngel Semblancat.

 

En els anys de la primera postguerra europea, entre 1919 i 1923, va obrir la seva pròpia llibreria a la via de Massagué, davant l'església de la Puríssima, i el 1927 la va traslladar al carrer Alt del Pedregar, 23.

 

A partir de 1924 i fins a l'esclat de la guerra, fou un assidu als dillunsos de Cal Llonch una tertúlia que se celebrava a casa de Joan Llonch on també hi assistien regularment l’empresari Josep M. Costa i Ruiz, els escriptors Bartomeu Soler i Joan Arús, el periodista Joan Costa i Deu i els artistes Ricard Marlet i Saret i Josep Vives i Bracons.

 

En la dècada dels anys vint pronuncia diverses conferències a l'Orfeó de Sabadells, com el Parlament sobre els inicis de l'Orfeó de Sabadell, l'any 1921 i les que pronuncià sobre Joan Alcover Maspons, La sobirania de la bellesa o Ludwig van Beethoven. En total pronuncià més d'una cinquantena de conferències fins el 1936.

 

El 1926 publicà Nica, l'heroi: novel·la original inèdita i, l'abril de 1927, feu un parlament en l'acte inaugural de l'Acadèmia Miralles. Un any més tard, el 1928, publicà Ànimes i accions.

 

L'any 1929 prologà el llibre de Marià Burgés Sabadell del meu record i el 1932 feu el mateix amb l'assaig Elements d'història de Sabadell escrit per Miquel Carreras.

 

Com era habitual en aquella època, la llibreria es convertí en punt de trobada i reunió dels intel·lectuals i artistes sabadellencs, i s'hi feia tertúlia i debat cultural. Va estar oberta fins al 1957, quan desaparegué amb les reformes del Passeig de Sabadell.

 

Col·laborà amb Joan Costa i Deu en la Biblioteca Sabadellenca, va fer crítica d'art al Diari de Sabadell i publicà, també, articles a la Revista de Sabadell, a L'Avenir, a Garba o al Butlletí del Centre Excursionista de Sabadell, on signava els editorials amb el pseudònim Oriflama.

 

També fou el traductor d'obres de Tolstoi. La primera, Abecedari de Tolstoi. Primer llibre de lectura per a ús de les famílies i de les escoles, la publicà l'any 1931. Aquell any també publicà l'assaig Contra el teatre català d'avui. Dos anys més tard, el 1933, aparegué el seu treball Llibre de la Llei i de la Ciutadania.

 

De 1934 a 1936 va ser delegat de la Comissaria de Cultura de la Generalitat i com a tal va protegir el Museu de la Ciutat dels embats de la guerra i la revolució.

 

En plena Gerra Civil, l'any 1938 va sortir publicada la seva segona treducció de Tolstoi Segon llibre de lectura. Abecedari per a ús de les famílies i de les escoles. Aquell mateix any publicà el seu llibre Diplomàcia.

 

A les acaballes de la Guerra Civil, el febrer de 1939, denunciat per l'industrial Joan Bracons i Trepat, fou detingut pels nacionals, junt amb 10 sabadellencs més, i se'ls hi feu un judici sumaríssim d'urgència i el dia 23 de febrer de 1939 fou condemnat a 30 anys de presó i traslladat a la presó de Valencia. En el judici on actuaren com a testimonis en contra seva l'industrial Francisco Tiana Clapés, en Fèlix Ferran Vidal, el veí dels seus pares Josep Obradors Molet i el seu veí José Juan Fernández.

 

Gràcies a les gestions realitzades per la seva muller, mossèn Camil Geis i Ramon Arqué, aconseguiren un certificat del nou mossèn de la parròquia de Sant Fèlix on feia constar Declaro que D. Juan Sallarés Castells, a pesar de ser tenido por hombre de ideas de izquierda, salvó el tesoro artístico de nuestra Parroquia en el Museo de la Ciudad.

 

Finalment, el 20 de juny de 1941 li va ser condonada la pena i se li atorgà la llibertat condicional sota la tutela de la Junta Local de Libertad Vigilada. El 6 de desembre de 1946 aconseguí la llibertat definitiva, en sol·licitar poder-se acollir a un decret d'indult, que Franco havia publicat el 1945, per als condemnats per delictes de auxilio a la rebelión.

 

Just estrenada la llibertat total, l'any 1947, feu una edició limitada de dotze exemplars de Oda lliure a la B.B.C. Ed. per obsequiar els seus amics, suposem que com agraïment a l'esforç realitzat en aconseguir la seva llibertat.

 

Entre 1950 i 1958 obtingué diversos guardons a Jocs Florals de diferents indrets.

 

El 1959 publicà El Joncar i, també la seva obra Primer diccionari català d'excursionisme i dels seus vocables afins de geografia,

ciències naturals i de la vida del camp.

 

Tres anys després, el 1962, va veure la llum Jardí de nois i noies: 25 contes per a ells i elles i, un any després, el 1963, publicà l'assaig D'impremtes i d'impressors de Sabadell.

 

El 1965 publicà Bloc, i el 1970 aparegué el que fou el seu darrer llibre A l'ombra del campanar.

 

Va morir, a Sabadell, el 8 d'agost de 1971.

 

El 21 de desembre de 1984 l'Ajuntament de Sabadell li dedicà un carrer de la ciutat.

 

La Fundació Bosh i cardellach té en custòdia el Fons Joan Sellarès i Castells que inclou els seus manuscrits així com les edicions de la seva obra i textos, llibre i guions cinematogràfics inèdits.

Col·laboracions

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons