Joaquim Sarret i Arbós (1853 ·1935)

La píndola

 

«Estimat amic: grans merces dels dos llibres que ha tingut l’amabilitat d’enviarme; els he llegit y despres de regonexer la tasca de vosté en aquestos dificils treballs hi he vist una molt laudable paciencia de benedictí, que se’n diu, en la recerca de datos. Sia l’enhorabona y avant sempre. Respecte a les preguntas referents a Carrió de respondre lo seguent: Atengui que’l Carrio Coll va morir en 1812 y per conseguent els relats son del fill o sia Carrio Serracanta; l’un escrit en 1824 quan ell pretenis un empleo y l’altre en 1859 poc temps avans de la mort, vistat per sos administradors quins li demanaven dexes escrit lo que ell havia vist y fet en 1808»

 

Fragment d'una carta sobre els herois del Bruc que Joaquim Sarret i Arbós envià a Josep Rafael Carreras i Bulbena, des de l'Arxiu de Manresa, el dia 13 de febrer de 1913

 

L'historiador, arxiver i músic Joaquim Sarret i Arbós va néixer a Manresa el 4 d'agost de 1853.

 

De jove va estudiar al Col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Manresa però, arran de la revolució de 1868 aquests van ser expulsats i Sarret continuar els estudis de batxillerat als Escolapis d'Igualada, on els acabà l'any 1870.

 

De ben jove va començar a treballar de sastre, seguint l'ofici que feia el seu pare.

 

Durant trenta anys de la seva vida va ser cantor de la Capella de Música de la Seu de Manresa i també va cantar a l’Acadèmia Filharmònica de Manresa i al cor de Clave de Sant Josep. Casat amb Josepa Pons i Claramunt, van tenir vuit fills.

 

El 1893 publicà el el seu primer assaig Nostra Senyora del Pòpul i l'any següent, concretament el 31 d'agost de 1894, guanyà el premi literari de la Lliga Regionalista amb Lo Sometent de Manresa i el seu districte.

 

El 1896 fou nomenat Arxiver Auxiliar de Manresa, mentre Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. A la seva mort el va substituir com a Arxiver municipal.

 

El 1900 publicà Nostra Senyora de Castellet i l'any 1901 guanyà un dels premis del certamen literari de la Joventut Catòlica amb l'assaig Etimologia de Manresa.

 

El 1905, juntament amb Leonci Soler i March, Josep Esteve i Seguí, Oleguer Miró i Borràs i mossèn Guitart va fundar el Centre Excursionista del Bages, entitat de la que en fou president. Aquell any 1905 publicà la seva obra Manresa, ciutat.

 

El 1908 fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, a Manresa, i el primer acte se celebrà el dia 2 de febrer, diada de la Purificació de la Mare de Déu, alhora que es commemorava el setè centenari del naixement del Rei Jaume I, fet que ell mateix va fer constar al llibre d'actes. En fou el president fins el 1932.

 

Aquell mateix any 1908 publicà Estat social i polític de Manresa en el transcurs de la Guerra de la Independència i l'any següent Privilegis de Manresa.

 

El 1910 va participar als Jocs Florals, on va guanyar amb un treball referent al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis. També el 1910 sortí publicat el seu Compendi de la Història de Manresa.

 

El 1911 aparegué L'incendi de Manresa, i el 6 de febrer de 1912 li fou atorgat el títol d'Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona i, el 10 de juny d'aquell any fou nomenat delegat del Centre Excursionista de Catalunya.

 

El 20 de juliol de 1913, gràcies a la seva iniciativa, es creà l'Escolania de la Seu de Manresa, que ell mateix dirigí durant molts anys. Aquell mateix any publicà Les Creus de pedra del terme de Manresa,

 

Un any més tard, el 1914, va fundar i dirigir la revista “Mariana”, que es publicà fins l'any 1932.

 

El 1915 fou distingit en els Jocs Florals celebrats al Casal Regionalista pel seu assaig Monografia del Santuari de Viladordis. I aquell mateix any sortiren publicats els deus assajos Capilla de Montserrat de Manresa i L'escut heràldic de Manresa.

 

El 14 de maig de 1916 fou nomenat Acadèmic adjunt de la Llengua Catalana, el mateix any que publicava quatre assajos: Reial Confraria de la Puríssima Concepció, Reial Confraria dels Cossos Sants, patrons de Manresa, Art i artistes manresans i Manresa Castell-Ciutat.

 

El 1917 l’ Institut d’Estudis Catalans li atorgà un premi pels seus treballs de classificació, ordenació i catalogació de l'Arxiu de Manresa. Aquell any publicà Jueus a Manresa.

 

Acadèmic corresponent de Bones Lletres, també va ser president i  fundador de la Lliga Regional i la Joventut Catòlica.

 

Els primers anys de la dècada dels anys vint publicè una de les seves obres més emblemàtiques, els cinc volums dels Monumenta historica: el 1921 sortí l'edició d'Història de Manresa publicat; el 1922 Manresa en la Guerra de la Independencia; l'any 1923 Història de la Indústria, del Comerç i dels Gremis de Manresa; el 1924 Història Religiosa de Manresa: Iglesies i Convents i finalment Història de l'estat Polític-Social de Manresa,el 1925.

 

Va publicar també articles d'història local i comarcal a diaris i revistes com "Setmanari Català", "Apuntes, semanario ilustrado", "Cenacle", "Ciutat", "Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages" i "Revista Ilustrada Jorba", on fou un dels principals redactors.

 

L’any 1925 també publicà el Noticiero-Guia de la muy noble, muy leal y benéfica Ciudad de Manresa, una obra escrita en castellà, de només 600 exemplars, que descriu els diferents edificis de la ciutat.

 

Va ser acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

 

 L’any 1933 fou nomenat Degà dels Arxivers de Catalunya i publicà el seu darrer llibre Llum a la Llum de Manresa.

 

Va morir a Manresa, després d'uns mesos molt malalt, el 26 de setembre de 1935 a l'edat de 82 anys.

 

El 1953, dins els actes de celebració del centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Manresa li va dedicar un carrer i, el 1979, amb motiu del 50è aniversari de la Biblioteca Popular de l'Institut, els lectors van votar que aquesta fos batejada amb el nom de Biblioteca Sarret i Arbós.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons