Josep Roig i Raventós (1883 ·1966)

La píndola

 

«Roig, maestro. Daba lo que poseía.

Enseñaba lo que sabía. Su magisterio

no se ejercía desde una tribuna y su auditorio no era una multitud de estudiantes. El alumnado era una sola persona, el médico de guardia exclusivamente, pues el reglamento

de la Casa no permitía el acceso de gente no afectada al Servicio y menos de alumnos. Pero a este alumno

único, le ofrecía un trato de excepción.

Le animaba a estudiar, le ofrecía en la cabecera de las enfermas los frutos de su experiencia, le entrenaba en la realización de operaciones obstétricas sobre el maniquí. Y cuando llegaba el momento de la verdad, si precisaba realizar alguna maniobra y no contaba con la seguridad del discípulo, dejaba de lado sus quehaceres, de día o de noche. Y se personaba en la Maternidad para ayudar al vacilante neófito»

 

Paràgraf del discurs del Dr. Dexeus Font a la Sessió extraordinària de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona dedicada a Josep Roig i Raventós el dia 10 de novembre de 1968

 

Fill del pintor Joan Roig i Soler, el metge i escriptor Josep Roig i Raventós va néixer a Sitges, comarca del Garraf, l’any 1883. Poc després de néixer la família es traslladà a Barcelona, on cursà els estudis primaris i el batxillerat.

 

Entre 1899 i 1904, va fer la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona i acabat de llicenciar, ingressà com a metge resident a la Casa de Maternitat, on va exercir durant quinze anys, i on s'especialitzà en obstetrícia i pediatria.

 

Amplià els estudis a París i Berlín. Mentre estudiava fou membre i president de la Federació Escolar Catalana i, l'any 1903, participà al Congrés Universitari Català.

 

Durant aquests anys, rep la influència, principalment, del professor Bartomeu Robert, nascut a Sitges com ell i amb qui tenia lligams familiars. L’any 1906, prengué part en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i s'inicià en la vocació literària que, des de llavors combinaria amb la seva passió per la medicina.

 

L'any 1907 s'inicià en l'escriptura publicant el seu primer drama Vaga i alguns poemes i va col·laborar, entre d’altres publicacions, a “Catalunya”, “La Veu de Catalunya” i “Recull”.

 

El 1913, participà, amb tres comunicacions dedicades a la Tocologia, al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, un esdeveniment anual que es mantingué durant vuit edicions. El 1914 publicà l'estudi L’aigua destil·lada com a drenatge plasmàtic i, el 1917 l'estudi La prova del blau en obstetrícia.

 

Els anys 1917 i 1918 va guanyar premis als Jocs Florals de Barcelona.

 

La seva obra va fer un gir cap a la narrativa i va publicar els volums de contes Argelaga florida el 1919, Infantívoles el 1920 i Ànimes atuïdes el 1921.

 

Amb la col·laboració de Caritat Giraurdier, el 1920, fundà “Lluita contra la Mortalitat Infantil”, una entitat d’assistència gratuïta per a nens de famílies sense recursos econòmics i que va resultar ser un mitjà eficaç per reduir la morbiditat i la mortalitat infantil. A través d’una xarxa de consultoris de puericultura oberts als barris marginats de Barcelona, orientava i educava les mares i atenia els fills. A finals dels anys 20, pren la decisió de dedicar-se exclusivament a la pediatria, molt conscienciat per l’alt índex de mortalitat infantil d’aquells anys.

 

Com a pediatre, guanyà una gran reputació per la seva dedicació a l’entitat que havia fundat i per el seu exercici de metge de nens d’un gran nombre de famílies barcelonines. Els seus treballs sobre pediatria i puericultura, publicats a més d’un centenar de revistes mèdiques d’arreu del món van ser molt reconeguts.

 

El 1921 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, entitat de la que fou vicepresident el 1948 i el 1954. Preocupat per les condicions higièniques i sanitàries de Barcelona, el seu discurs d’ingrés tractà el tema Barcelona ciutat cardiorrenal.

 

El 1922 publicà el llibre Nocions de puericultura, premiat al Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana del 1934 i reeditat vuit vegades. L'any 1923 guanyà el premi Ravell i aquell mateix any publicà la novel·la L’ermità Mauriciel que guanyà l'any següent el premi Fasternath. El 1924 publicà la novel·la Flama vivent, el 1927 Montnegre, el 1928 Nuvolades i Sang nua i, també l'obra de medicina Trastorns intestinals dels infants, on proposava emprar la llet càlcica com aliment-medicament per als lactants afectats de diarrees i risc de deshidratació.

 

Els anys 1930 i 1932 va publicar les seves obres Esbarzer i Celístia respectivament i el 1933 fou l'autor de la biografia del seu pare, Joan Roig i Soler.

 

El 1934 publicà el llibre de narrativa Presons obertes i aquell any fou nomenat fill predilecte de Sitges. L'any següent publicà el seu estudi La higiene del nou nat.

 

L'any 1937 aparegué la seva novel·la Muralles de silenci i el seu estudi El problema de l’infant i dos anys més tard, el 1939, el seu llibre de poemes L'encís de mar.

 

En medecina publicà l'any 1945 el seu treball Trastornos digestivos en la infancia.

 

El 1952 fou guardonat amb el premi Joaquim Ruyra i el 1957 publicà la novel·la Tecleta, el 1960 El quillat foraster i, el 1961 El secret d’en Salvi.

 

El 1965 l'Ajuntament de Blanes li posà el seu nom a un dels carrers de la vila.

 

Quan era a punt de fer vuitanta anys, la Maternitat de Barcelona col·locà el seu retrat a la galeria de pediatres il·lustres.

 

Josep Roig i Raventós va exercir la Medicina fins el 1964. Va morir a Barcelona el 25 d'agost de 1966. Barcelona, la seva ciutat, el va homenatjar amb el Jardins del Doctor Roig i Raventós.

Col·laboracions

 

Els funerals de la "miss"

CIVTAT 19

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons