Fidel S. Riu i Dalmau (1895 ·1981)

La píndola

 

«Estimat amic: La teva carta va

produir-me una forta alegria. Essent a Barcelona tindrem ocasió de veure'ns més sovint i de reprendre aquelles agradables converses d'altra temps. Encara que no t'hagi escrit gaire, ja saps que t'he recordat sempre amb profunda amistat. Penso que serà fàcil de trobar en el periodisme un complement de les teves activitats. Et felicito de cor i et desitjo els millors èxits en la nova situació. Els meus respectes a la teva muller. Una forta encaixada del teu devot amic»

 

Carta de Marià Manent a Fidel Riu, datada el 3 d'agost de 1932, any en que es traslladà a viure a Barcelona

 

Escriptor, periodista i poeta, Fidel S. Riu i Dalmau va néixer a Sallent, a la comarca del Bages, l’any 1895. Fill de Manuel Riu Maura, d'ofici fuster, va estudiar magisteri i s'examinà a "La Normal" de Barcelona.

 

Es traslladà a viure a Manresa on exercí de mestre poc temps -donà classes al col·legi dels Jesuïtes- per manca de vocació.

 

Des de ben jove cultivà el seu interès per la literatura, la poesia i el periodisme, alhora que participava activament en la vida cultural manresana, especialment al món de les lletres.

 

De ben jove presentava obra als Jocs Florals i, el 1911, va guanyar els de Súria. Entre 1911 i 1912, ja va publicar deu poemes a "Renaixement".

 

El 1913 va ser guardonat amb el Premi Cambra de Comerç per Crepuscles estètics i, un any mes tard guanyà la Flor Natural de Sant Gervasi i el premi Joventut Catalanista, per Rimes estètiques, als Jocs Florals de Lleida on, el 1915 repetí amb un accèssit alhora que també era guardonat als Jocs d'Olot. El 1916 guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per De la vida al camp.

 

Entre 1912 i 1913 col·laborà a la revista "Germanor" -portaveu de l'Associació Obrera Catalanista-, i entre 1915 i 1917  a "Ofrena" i a "La Revista", coincidint en la seva etapa a "Cenacle", revista de la que fou el director.

 

El 1918 aparegué el seu primer llibre de poemes Cant Geòrgic i, entre 1918 i 1919, col·laborà també a la revista  "Joventut". El 1920 publicà el llibre La veu subtil. Poemes 1915-1920.

 

El 1919 començà a exercir de periodista com a únic redactor fix a “El Pla de Bages” -que també va dirigir- i  a partir de l'any 1921 va editar “L’Om”, un catàleg de novetats editorials.

 

El 1926 impulsà, juntament amb Ignasi Armengou i Ramon Torra la revista "Ciutat", de la que es publicaren 20 números, fins el 1928.

 

En aquesta època -1927- edità el seu tercer llibre Terra amorosa. Poemes i cançons (1921-1927).

 

Col·laborà amb entitats com el Centre Excursionista de la Comarca del Bages que, a més de l’activitat esportiva, tenia seccions destinades a promoure i divulgar el coneixement científic, tècnic i artístic.

 

Durant aquests anys feu amistat amb reconeguts intel·lectuals i poetes catalans, com  Marià Manent o Josep Maria López Picó, amb els quals es va cartejar llargament i amb qui va tractar temes vinculats a l'entorn literari i cultural de Catalunya.

 

El 1932 es va traslladar a viure a Barcelona i, malgrat que va continuar en contacte amb el periodisme manresà, no publicà cap obra en quasi vint anys.

 

Tot i no publicar,va continuar escrivint i va col·laborar en algunes obres col·lectives com Antologia lírica de Montserrat, de 1946; Antologia lírica de Gràcia, de 1950; Antologia eucarística, de 1952 i Garba d'or. Edició d'ofrena, de 1955, entre altres.

 

Va ser de la ma de l'impressor i editor barceloní Salvador Torrell que va reemprendre la seva obra i va publicar nous llibres. El 1950 aparegué Terra daurada, el 1951 Fruites i, també, Flors palpitants, el 1954 Avui, el 1960 La terra i el temps i, el 1960, Llum en la sang.

 

Entre 1953 i 1963, col·laborà assíduament en la revista “Bages”, però signava amb el pseudònim

J. Armengol perquè havia d’escriure en castellà.

 

Va morir l’any 1981 a Sant Llorenç de Morunys.

 

El 22 de maig de 2008 es presentà a l'Institut d'Estudis Catalans el llibre prologat per Albert Manent Literatura epistolar de noucentistes catalans: Correspondència amb Fidel S. Riu i Dalmau (1896-1981), escrit per M. Carmen Riu de Martín -autora també de Epistolari de Josep Maria López Picó i Marià Manent amb Fidel S. Riu i Dalmau, publicat l'any 2008 al Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons