Josep Francesc Ràfols i Fontanals (1889 ·1965)

La píndola

 

«Mon bon amic Raffles: Us desitjo paciència amb les calors, per anar fent els vostres sostres. Si fóssim més a prop, ja vindria sovint a veure-us i a acompanyar-vos a pendre una bona xacolata amb mitja dotzeneta de croissants. M'escrigué en sala

dihent-me que el proper mes vindria a fer-me una visita i que miraria d'engrescar-vos a vós i an en Ricart.

Jo n'estaria molt content de que vinguéssiu tots els vilanovins en pes. Malgrat jo no us hagi tornat la "reglamentària" visita, no en feu cas d'això. D'aquestes tonteries sols ne fa cas aquella família de sang blava que viuen al carrer Santa Agna, que tots coneixem»

 

Fragment d'una carta de Joan Miró a Josep F. Ràfols, datada a Mont-Roig el 10 d'agost de 1919

 

Tractadista d'art, arquitecte i pintor, Josep Francesc Ràfols i Fontanals va néixer a Vilanova i La Geltrú, a la comarca del Garraf, l’any 1889.

 

De jove va formar part d'un grup d'artistes vilanovins juntament amb E. C. Ricart i Rafael Sala, i va col·laborar en la revista "Themis", editada a Vilanova entre el 1915 i el 1916.

 

El 1916 va obtenir el títol d'arquitecte a Barcelona, ciutat o també va ser soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, arran del qual va fundar, amb Josep Llorens i Artigas, l'Agrupació Courbet amb la qual va exposar una sèrie de projectes arquitectònics el 1918.

 

El 1922 va viatjar a Itàlia, on va alimentar la seva admiració pel renaixement. Catòlic militant, va ser secretari dels Amics de l'Art Litúrgic l’any 1923.

 

Com a arquitecte va ser poc prolífic i es va caracteritzar per una simplicitat clàssica amb projectes com la casa Méndiz, a Vilanova, l’any 1925. En l'inici de la seva carrera, influït pels estils d'Alberti i Brunelleschi, va fer alguns edificis al més pur estil protorenaixentista.

 

Va col·laborar habitualment a "La Veu de Catalunya" -entre 1925 i 1926 i entre 1933 i 1936- i "El Matí" –entre 1932 i 1935.

 

El seu llibre Arquitectura del Renacimiento Italiano, publicat el 1926, va tenir una gran influència en el desvetllament del brunel·leschisme de diversos arquitectes noucentistes catalans.

 

Va publicar, també, Pere Blai i l'arquitectura del Renaixement a Catalunya, el 1934 i, com a tractadista, Gaudí, de qui havia estat ajudant, va ser un dels seus temes principals i l’any 1928 va publicar la seva primera biografia Antoni Gaudí, reeditada quatre vegades. Ja a la postguerra, l’any 1956, va ser el primer director de la Càtedra Gaudí de l'Escola d'Arquitectura, on era catedràtic d'història de l'art des del 1943.

 

Va col·laborar en la revista "Destino" i va ser pioner en tractar el modernisme català en El arte modernista catalán, publicat l’any 1943 i Modernismo y modernistas, de 1949. Entre 1951 i 1954 va publicar, en tres volums, la recopilació exhaustiva d’artistes catalans Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña i, el 1954, la sèrie divulgativa "Speculum Artis", El arte romántico en España i, més tard, dues monografies sobre Ramon Casas, així com altres llibres i articles.

 

Com a pintor, la seva obra és de la postguerra i es va caracteritzar per un estil cézannista líric i intimista.

 

Profundament religiós, franciscà en la manera de viure, amb la pobresa i el fervor del pare Sant Francesc, va ser la persona ideal per entendre el sentiment arquitectònic i religiós de Gaudí.

 

Va morir a Barcelona el dia 15 de gener de l’any 1965.

Col·laboracions

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons