Nascut a Arenys de Mar, comarca del Maresme, l’any 1889, l'escriptor Josep Puig i Bosch va adoptar el nom de Hilari d’Arenys de Mar en entrar a l'orde caputxí. Va publicar poesia, teatre, assaig i narracions de diversa índole.

 

Estudià al col·legi del Collell, regit per sacerdots de la diòcesi de Girona, i a Igualada.

 

El 10 agost 1907 va vestir l'hàbit de Sant Francesc al convent-noviciat dels caputxins d'Arenys de Mar, la seva vila natal.

 

Era molt sobri en parlar de si mateix; Només cal sabre -deia- que sóc sacerdot caputxí i res més. Va treballar incansablement com a missioner pels pobles de Catalunya i Balears i, després de la guerra, va dedicar bona part de la seva vida, als nens, als malalts i als ancians.

 

Sentia una gran atracció per la terra, el mar, els homes, Sant Francesc i la tradició franciscana.

 

La seva obra comprèn una quarantena d'obres de poesia, teatre, narració, biografia, pietat, prosa literària i divulgació cultural.

 

Molt aviat, l'any 1916, va fer les seves primeres aportacions al món de les lletres amb l'obra Nostres cançons.

 

Entre 1916 i 1933 va ser un assidu participant als Jocs Florals de Barcelona, on hi va presentar poemes, pràcticament, en totes les edicions.

 

El 1924 van veure la llum quatre obres seves: Alba de Pasqua, Nadal, Camperola i El meu poble i un any més tard, el 1925, publicà Poema pastoral.

 

El 1928 aparegué Les eixides, el 1929 les obres La vall de Núria i Els Germans de Sant Francesc i, el 1931, Cançons de Nadal i de Pasqua.

 

Altres obres destacades son La nostra mar, publicada el 1947;

Primer llibre de goigs. Del camp i de la terra, publicada el 1952; El pessebre de Sant Francesc, de 1953; Santa Clara d'Assís, de 1956;

La vida i el sol, de 1959 i Guia de la Vall Sagrada de Núria, editada l'any 1963.

 

També són molt remarcables els seus goigs i himnes religiosos, que en va arribar a publicar aproximadament uns dos-cents.

 

La seva activitat va acabar, pràcticament, en posar-se malalt, però pocs mesos abans de morir, a mitjans del mes d'octubre de 1976, va pujar a Montserrat per presentar el manuscrit Cançoneret de la Mare de Déu al Pare Abat de Montserrat i a la comunitat benedictina.

 

Va morir a Barcelona el dia 15 de gener de 1976.