Ignasi Puig i Simon (1887 ·1961)

La píndola

 

«Cada día se van encontrando nuevas aplicaciones de los ultrasonidos. Una de las más recientes es la localización de tumores y otros padecimientos similares en el organismo humano, mediante sistema de ecos, no de sonidos, sino de ultrasonidos. Fundamentalmente esta es la técnica que se emplea para descubrir la existencia de picos montañosos y valles en el fondo de los mares. Por esta razón la nueva técnica ha recibido el nombre de "ecología". El fundamento de la "ecología" estriba en el hecho de que el eco producido por los rayos ultrasónicos varía en relación con el tipo de tejido a que se aplican. La parte difícil de esta técnica está en saber diferenciar los ecos surgidos de los tumores en varios órganos, de los producidos normalmente por dichas partes del cuerpo. Por de pronto, ya se ha logrado esta diferenciación con respecto a tumores existentes en al estómago, cerebro y pecho de las personas»

 

Article del Pare Ignasi Puig publicat el dijous 1 d’octubre de 1959 a la secció ‘La ciencia y la técnica al día’ de La Vanguardia

 

Nascut a Manresa el 14 de desembre de 1887, el Pare Ignasi Puig i Simon va ser químic, astrònom, investigador i reconegut divulgador científic de la seva època.

 

El 26 de novembre de 1903 ingressà a la Companyia de Jesús, a Veruela (Saragossa), on estudià Llatí i Humanitats. Més tard estudià Filosofia a Roquetes i Teologia al Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, on fou ordenat sacerdot el 1920.

 

Va exercir de professor al col·legi d'Oriola de 1912 a 1916 i a l'Institut Químic de Sarrià de 1921 a 1925, any que va ser nomenat sots-director i cap de les Seccions Elèctrica i Magnètica de l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes.

 

El 1930 el Papa li confià la creació d'una sucursal de l'Observatori Vaticà a Addis Abeba, que, per la situació política a Etiòpia, finalment es va haver de suspendre.

 

El 1934, el Consejo Nacional de Observatorios d'Argèntina li encomana la posada en marxa de l'observatori de física còsmica de San Miguel, a Buenos Aires. Inaugurat el 12 de desembre de 1935, el va dirigir durant vuit anys, durant els quals feu intercanvi de coneixements amb els observatoris de La Plata, Córdoba, Pilar, La Quiaca, Montevideo i Porto Alegre.

 

En aquesta etapa va combinar la tasca professional amb la docent i feu col·laboracions a revistes tècniques, escrits setmanals al diari "El Pueblo" -més de 400 articles - i pronuncià més de 350 conferències a "Radio del Estado". També viatjà a Uruguai, Paraguai, Xile, Perú i Brasil per participar en actes de divulgació científica.

 

Fou membre de la Societat Argentina de Cosmobiologia i membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Rio de Janeiro.

 

El 1939, amb el pilot italoargentí Eduardo Oliviero, va projectar un viatge en globus a l'estratosfera que es veié estroncat per la segona guerra mundial, ja que part del material per a l'estudi, procedia de la Universitat de Brussel·les.

 

El 2 de febrer de 1944 va tornar a Barcelona per fer-se càrrec de la direcció de la publicació científica "Iberica", en la seva segona època, càrrec que va ocupar fins el 1961.

 

Durant aquests any feu nombroses conferències arreu de l'estat espanyol i publicà, entre 1951 i 1960, la secció La ciencia y la técnica al dia a "La Vanguardia Española".

 

Va ser autor de llibres de text sobre química, ciència i història natural i d'obres de divulgació molt reeditades, com Vademecum del químico de 1924, Astronomía popular de 1933, Actualidades científicas de 1938, La pluralidad de los mundos habitados de 1941, Materia y energía de 1942, La energía nuclear de 1954, Los satélites rusos y americanos de 1958 o Las virtudes curativas del cloruro de magnesio, de 1959.

 

Va morir a Barcelona el 16 d'octubre de 1961.

 

En el marc de les Festes de la Misteriosa Llum de 1964 va ser declarat Manresà il·lustre i, el juliol de 1965, s'inaugurà amb el seu nom un grup de 480 vivendes, promogudes per l'Obra Sindical del Hogar i més conegudes, avui, com El Xup.

 

El 1992 es va inaugurar, a Manresa, un Centre Cívic que també porta el seu nom.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons