Josep Maria Planas i Martí (1907 ·1936)

La píndola

 

«Altra vegada, el país tenyit de sang. Ningú no pot preveure què sortirà d'aquesta terrible convulsió.

La insensatesa de la reacció, irremissiblement abocada a la derrota, pot provocar, aquesta vegada, un daltabaix sense precedents en la història d'Espanya. La Revolució, que fins ara havia estat, a còpia de tants esforços, controlada i dirigida dintre la quadratura legal de la democràcia, ¿on anirà a parar? Caigui tota la responsabilitat, la terrible responsabilitat del que pugui esdevenir, sobre aquests folls que en nom de l'Espanya derrotada a les urnes, volen implantar la dictadura dels señoritos, la dictadura anticatalana»

 

Fragment de l'article ‘Nit de vetlla’, el darrer de Josep Maria Planes, publicat a La Publicitat el 19 de juliol de 1936, un mes abans de ser assassinat

 

El 31 de gener de 1907 va néixer, al carrer de la Canal de Manresa, Josep Maria Planas i Martí.

 

Fill d’una família originària de Sant Mateu de Bages, amb només 17 anys, l’any 1924, publicà el seu primer article al diari de Manresa “El Pla de Bages” i un any més tard es traslladava a viure a Barcelona.

 

L’any 1926 començà a col·laborar en “L’Esport Català”, en el setmanari satíric “Papitu” i en “La Noche”, on hi publicà, fins el 1929, un centenar d’articles.

 

L’any 1927 ingressà oficialment a l’Ateneu Barcelonès i entre 1928 i 1929 va escriure a la revista “L’Opinió” i “Ciutat”.

 

El 1929 començà a signar els seus articles amb Planes, en comptes de Planas i el mateix any s’estrenà, al Teatre Català Romea, l’obra El fakir Bengapur, de Lowell Brentano i Eulton Curlser, que ell havia traduit de l’anglès al català. Paral·lelament va iniciar col·laboracions en el setmanari “La Nau dels Esports” i va iniciar una serie de 133 articles al setmanari barceloní “Mirador”.

 

El 1930 començà a escriure al setmanari “La Rambla”, continuador de “La Nau dels Esports”, a fer crítica teatral al diari “La Publicitat”. Aquell mateix any fou nomenat director del setmanari “Imatges”.

 

L’abril de 1930 estrenà al teatre “Novedades” la seva primera obra teatral L’home que s’havia de morir i el desembre del mateix any la seva segona obra Qui l’ha vist i qui el veu!.

 

El gener de 1931 dirigí la secció Films, Teatre i Música del diari “La Ciutat”, que només va sortir durant tres setmanes, i fou nomenat director de l’històric setmanari humorístic “El Be Negre”, càrrec que va ocupar fins el 1936.

 

El 1932 es va estrenar al Teatre Català Romea l’ obra El crit del carrer que ell havia traduït i, el mateix any estrenà al mateix teatre la seva tercera obra teatral Un dinar fred.

 

El 1933 va publicar una carta adreçada al president Francesc Macià en què denunciava l’actuació dels escamots d’Estat Català en contra d’ell. Aquell mateix any va estrenar al Teatre Català Romea la seva quarta i darrera producció teatral Amor.

 

L’any 1934 va iniciar a “La Publicitat” un seguit de 8 cròniques de periodisme d’investigació titulades Els gàngsters de Barcelona, on denunciava la relació entre la FAI i el pistolerisme, i va publicar un segon recull de reportatges, en total 22 articles, sobre el mateix tema, agrupats amb el títol L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya.

 

Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, va marxar a París.

 

El 1935 va escriure la secció fixa Comentari, un article d’opinió pràcticament diari, i fou nomenat responsable de les cròniques de La Volta Ciclista a Catalunya a “La Publicitat”. El setembre d’aquell any s’exilià a París en haver-hi una ordre de detenció contra ell per no haver portat les proves d’”El Be Negre” a la censura. El setmanari va ser suspès.

 

El gener de 1936 feu una estada de tres setmanes a Berlín i, en tornar, reprengué la publicació ”El Be Negre”. El mes d’abril d’aquell any, arran de l’assassinat dels germans Badia, va iniciar una campanya de denúncia contra el pistolerisme vinculat a la FAI i, el mes de maig, pronuncià una conferència, a Manresa, titulada Confessions d’un periodista, on va anunciar la proximitat de l'esclat d’una guerra mundial, on França i Anglaterra haurien de fer front al feixisme.

 

Un any més, durant el mes de juny de 1936, publica a “La Publicitat” la crònica de la Volta Ciclista a Catalunya. El juliol d'aquell any, la dura polèmica que mantingué amb “Solidaridad Obrera” arribà a un moment crític i l’òrgan anarquista feu córrer que obligaria a Planes i Rovira i Virgili a emmudir.

 

El 19 de juliol de 1936 va publicar, a “La Publicitat”,  el seu darrer article Nit de vetlla, que acabava amb un Ara més que mai! Visca Catalunya! Visca la República!

 

El 24 d’agost de 1936 es va trobar per sorpresa amb un escamot de la FAI en un pis del carrer de Muntaner, on s’havia amagat. El van detenir, se’l van endur a l’Arrabassada i li van disparar set trets al cap.

Col·laboracions

 

Una visió de Manresa

CIVTAT 8

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons