Miquel Paredes i Fonollà (1901 ·1980)

La píndola

 

«L'any 1937 el Comissariat de Propaganda va adoptar com a icona de la seva activitat la figura creada per l'escultor barceloní Miquel Paredes: un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos: Se li posà el nom "El més petit de tots" en record de la cançó popular "Els tres tambors". Amb posterioritat es va encarregar una lletra a Pere Quart que va ser cantada amb la tonada de la cançó popular per Emili Vendrell i a Lola Anglada se li va encarregar un conte inspirat en aquella figura. D'aquella figura se'n van fer milers d'exemplars que eren presents a moltes llars catalanes. Amb la bandera catalana, se'n van vendre uns 60.000 per recaptar fons per seguir la lluita. Aquesta figura representava l'esperit de combat i resistència del poble català en la imatge d'un infant que duia a la ma la nostra bandera. D'aquesta figura se'n van fer milers de còpies. Amb el franquisme la majoria es van destruir per por a represàlies.

La Comissió de la dignitat amb la col·laboració d'Art i Miniatures ha promogut la reproducció d'"El més petit de tots" perquè creu que avui segueix representant al nostre poble i el seu esperit de lluita amb voluntat de ser respectat. És un símbol de la dignitat de Catalunya. (..)

Miquel Paredes i Fonollà morí sense que se li hagués reconegut la seva obra ni la seva actitud cívica i patriòtica exemplar. Amb la recuperació d' el més petit de tots volem retre homenatge a Miquel paredes»

 

Fragment del manifest, publicat a Barcelona i València l'abril de 2008, de la Comissió de la Dignitat en motiu de la reedició de la figura

"El més petit de tots" de Miquel Paredes.

 

L'escultor i gravador Miquel Paredes i Fonollà va neixer a Barcelona l'any 1901.

 

De jove estudià amb Lluís Labarta i, amb divuit anys, l'any 1919, es matriculà a la delegació de l'Escola Llotja de Gràcia on fou alumne de Josep Llimona. Aquell mateix any va visitar el taller de Gustave Violet a Ceret, al Vallespir, i després viatjà a Paris, on assistí a algunes classes.

 

Els anys 1919 i 1920 va participar a l'Exposició Municipal de Barcelona i el 1926 participà al Salon d'Automne que organitzà la Colla del Rosselló a la Sala Aragó de Perpinyà.

 

Un any després, el 1927, participà en l'exposició inaugural 1927-1928 de les Galeries Dalmau de Barcelona.

 

L'any 1931 va participar a l'Exposició del Nu, una mostra de dibuix, pintura, escultura i gravat organitzada pel Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona, en desgreuge per la pòlemica que, el 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, es va produir per la col·locació de diverses escultures de nu a la Plaça Catalunya de Barcelona mentre es remodelava per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

 

Els primers anys de la dècada del 1930 participà en diverses exposicions col·lectives en la Barcelona i, el 1934, a Madrid, guanyà el primer premi en un concurs per trobar l'al·legoria de la República Espanyola.

 

Des de 1934 i fins a 1937 participà a l'Exposició de Primavera, organitzada Junta Municipal d'Exposicions d'Art de l'Ajuntament de Barcelona.

 

A partir de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, va col·laborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya realitzant monuments efímers i de propaganda.

 

Aquell mateix 1936, a finals, la Generalitat de Catalunya li encarregà una figura basada en el conte popular infantil Els tres tambors que simbolitzés la república i la lluita antifeixista. L'1 de febrer de 1937 feu lliurament al president Lluís Companys de la primera figura de la seva obra ‘El més petit de tots’. L'escultura tingué tant d'èxit que se'n feren més de 60.000 reproduccions que es varen vendre al preu de 3 pessetes cadascuna per aconseguir fons per sufragar les despeses de la guerra. L'èxit també va fer que s'edités un llibre de Lola Anglada on ‘El més petit de tots’ era el protagonista.

 

L'any 1937, amb la col·laboració d'altres artistes, va participar en el muntatge del monument efímer ‘El soldat desconegut’, en homenatge als soldats republicans, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, una gran escultura de dotze metres d'alçada realitzada amb guix i xarpellera inaugurada el 14 de maig d'aquell any pel president Lluís Companys en una multitudinària manifestació popular. Malgrat la fragilitat dels materials utilitzats, el monument es va mantenir dret fins a l'acabament de la guerra, que fou ensorrat.

 

A finals de l'any 1938, en preveure's una imminent l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona, s'exilià al Rosselló i s'instal·là a Perpinyà.

 

Els primers anys a l'exili va treballar a diferents pobles del Rosselló fent monuments als morts republicans de la Guerra Civil, mentre a Catalunya el franquisme perseguia qui tenia la figura d'‘El més petit de tots’, fet que va provocar que moltes d'elles fossin destruïdes per evitar les represàlies del nou règim.

 

El 1943 participà al Salon du Coeur de Perpignan amb l'obra ‘L'Espera’ que, segons una crítica publicada al número 243-245 de la revista In Tramontane, representava «el cap d'una noia jove amb trets de gran puresa, d'una noble delicadesa de sentiment, treballat amb caràcter i una gran classe».

 

Després de la mort a Perpinyà d'Arístides Maillol, va rebre l'encàrrec de realitzar un bust de l'escultor per al Museu de Perpinyà.

 

Dos anys després, l'any 1945, es retrobà al Rossellò amb el violoncel·lista Pau Casals, amb qui tenia una estreta amistat, i va fer una escultura que reproduïa les mans del músic.

 

L'any 1946 participà a l'exposició Premier Salon d'art catalan, celebrada a Paris, amb l'obra de terra cuita ‘Solitud’.

 

L'any 1948, per tal de guanyar-se la vida, acceptà una oferta de feina de Salvi Pi, propietari de la fàbrica de nines Bella de Perpinyà, on treballà, com a professional independent i des del seu propi taller, en el disseny d'uns nous models de nines que es van presentar a la Foire Internationale de Lió i a la Foire Internationale d'Art de Paris l'any 1950.

 

Aquell mateix 1950 participà en una exposició col·lectiva organitzada a Prades en el marc del Festival Johan Sebastian Bach que havia impulsat i dirigí el mestre Pau Casals. Aquell mateix any dissenyà una medalla amb la figura del violoncel·lista.

 

El desembre se 1956 s'incorporà a la fàbrica Bella, on hi treballà fins al mes de juny de 1972, com a dissenyador dels nous models de nines. Durant aquells anys va fer que la companyia abandonés la fabricació basada en cartró per incorporar primer el Rhodoid, un plàstic fet acetat de cel·lulosa, transparent i no combustible i, després el clorur de polivinil. L'èxit de les noves nines articulades va fer créixer la dimensió de la fàbrica que passà d'ocupar seixanta persones a ocupar-ne sis-centes.

 

L'any 1963, per encàrrec del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, va realitzar una placa d'homenatge a Pompeu Fabra que s'inaugurà, amb parlaments del novel·lista Jordi Carbonell i Tries i el poeta Edmund Brazès, el dia 7 de juliol d'aquell any a l'entrada del carrer Marxants, a la vila de Prada de Conflent, on Fabra va viure fins a la seva mort.

 

L'any 1963 li fou encarregada la medalla d'homenatge al doctor René Puig i, el 1966 una al·legòrica d'El Pessebre de Pau Casals i una altra per la la commemoració de la Pau i Treva.

 

A finals de la dècada dels seixanta impartí classes d'escultura a l'École des beaux-arts d'Orléans.

 

L'any 1976 l'Ajuntament de Perpinyà li encarregà una estàtua en bronze de Pau Casals que s'inaugurà en el marc de l'homenatge que la vila va fer al mestre.

 

El dia 1 de març de 1980 Miquel Paredes i Fonollà va morir en la pobresa a Ceret, al Vallespir, oblidat i sense cap reconeixement a la seva obra ni a la seva aportació cívica.

 

Al Museu de les Monedes i Medalles de Perpinyà s'hi conserven algunes de les medalles que va realitzar.

 

L'any 2008 la Comissió per la dignitat li va retre homenatge i va reeditar la seva figura ‘El més petit de tots’.

Col·laboracions

 

La veritat (Escultura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons