Maria Noguera i Puig (1906 · 2002)

La píndola

 

«Al principi també vaig pintar, i en conservo diversos quadres fets a l'oli, particularment natures mortes. Però aleshores un taller particular, el del senyor Miquel Soldevila, un gran esmaltista, va començar a fer algunes obres per al Foment de Pietat i em va demanar per anar-hi a col·laborar quant a dibuix, de manera que al mateix temps vaig fer-hi tot l'aprenentatge de la tècnica dels esmalts i m'hi vaig quedar treballant fins que va esclatar la guerra. Naturalment, a mesura que em vaig endinsar en els esmalts vaig anar deixant la pintura i, es clar, quan deixes una cosa, costa de tornar-t'hi a agafar i des de llavors gairebé no l'he represa, la pintura. A més l'esmalt és una tècnica que, si la vols fer bé, és molt laboriosa i et pren moltes hores; si més no, així era abans, perquè per fer el que fan ara i posar-hi quatre taques no costa gaire, però el cas és que ja no en queden gaires de bons esmaltadors»

 

Fragment d'una entrevista a Maria Noguera realitzada per Albert Macià i publicada al diari Regió7 el 18 de juny de 1995.

 

La pintora i, sobretot, esmaltadora Maria Noguera i Puig, filla de Josep Noguera i Manubens, un dels fundadors de l’Orfeó Manresà i propietari del forn de Cal Jordi de la plaça Sant Ignasi, va néixer al barri de les Escodines de Manresa l'any 1906.

 

Havent viscut en un entorn familiar on l'art i la cultura hi eren presents, de ben jove descobrí la seva passió per la pintura i començà a estudiar a l´Escola Municipal d´Arts i Oficis de Manresa, on aprengué del mestre Evarist Basiana i feu els seus primers quadres a l'oli.

 

Mes endavant es matriculà a Sant Lluch i a La Llotja de Barcelona i fou alumne i deixeble de Rafael Benet.

 

L'any 1928 va participar en una exposició col·lectiva a la Sala Parés de Barcelona i, el desembre d'aquell mateix any, feu una exposició individual a la sala de l’Associació de la Premsa de Manresa i Comarca de la que se'n feu ressò, en el número de gener de 1929, la Gaseta de les Arts de Barcelona publicant-li una reproducció del quadre ‘Natura morta’.

 

L'any 1929 entrà a treballar al taller del reconegut esmaltador Miquel Soldevila i Valls, a Barcelona, per ajudar-lo en tasques de dibuix en unes obres que estava fent per encàrrec del Foment de Pietat Catalana. Amb Soldevila -que el 1925 havia estat guanyat la Medalla d'or a l'Exposition des Arts Décoratifs de París- aprengué l'ofici i les tècniques de l'esmalt i s'hi quedà a treballar fins que va esclatar la Guerra Civil. Durant aquells anys, animada per Soldevila, es matriculà a classes d'esmalt a l'Escola Massana. Poc a poc, sense abandonar del tot la pintura, es dedicà a treballar principalment en obres realitzades en esmalt i millorar aquesta tècnica.

 

Paral·lelament a la feina de Barcelona i a les classes de l'Escola Massana, va muntar la seva pròpia acadèmia de dibuix i pintura a la plaça de Sant Ignasi de Manresa.

 

A primers dels anys trenta es desplaçà a viure al carrer Balmes de Barcelona i s'integrà a La Manufactura, un grup impulsat per Soldevila dins l'Escola Massana, del que en formaven part els millors alumnes, on es creaven obres per encàrrec d'institucions públiques o privades que l'escola cobrava i revertia, en part, en remunerar aquests alumnes. Allí coincidí amb Matilde Torrents, Josep Brunet i Modest Morató.

 

Del 22 de maig al 3 de juliol de 1932 participà amb l'obra ‘Clavells blancs’ a l'Exposició de Primavera al Saló Montjuïc del Palau Nacional de Barcelona, organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona.

 

L'any 1933 va participar en una exposició col·lectiva amb el grup de pintors deixebles del pintor Basiana a les Galeries Dalmau de Barcelona. A Manresa participà més d'un any a l´Exposició d'Artistes Manresans.

 

L'any 1936, en esclatar la Guerra Civil, es quedà sense la feina al taller de Miquel Soldevila, en marxar aquest a Roma. Durant els anys de la guerra visqué entre setmana a Barcelona i els caps de setmana a Manresa i no passà gana gràcies a ser filla de forners. Tot i així, la seva família va patir la persecució a la que eren sotmeses les famílies religioses i, a més a més d'haver estat objecte de diversos escorcolls, la matinada del 31 de juliol al primer d'agost de 1936, la seva tia Auxili Noguera i Manubens, religiosa del convent de la Divina Pastora, fou assassinada a l'Hospitalet de Llobregat.

 

Acabada la Guerra Civil, l'any 1940, Miquel Soldevila tornà a Barcelona, fou nomenat director de l'Escola Massana i li oferí una plaça de professora d'esmalt. Aquell any es recuperà el projecte de La Manufactura, on hi participà com a professora i on coincidí amb Antoni Cortada, Juan Gironés, Nuria Nialet, Ramón Noé, Francisca Ribas, Nuria Ribot i Francesc Vilasís-Capalleja.

 

Acabada la guerra es va dedicar a conrear l'esmalt i s'especialitzà en peces de caràcter religiós alhora que va continuar exercint de professora d'esmalt a Barcelona i al seu taller de la Plaça de Sant Ignasi de Manresa. En haver estat tant malmeses les esglésies durant la guerra, en els primers anys de la postguerra va rebre molts encàrrecs de peces religioses.

 

Cultivà l’esmalt al foc sobre plata, coure i altres metalls, inspirat en temes gòtics i del renaixement, per crear objectes de culte. També va utilitzar la tècnica del clausonatge en la que el dibuix es fa amb fil d’or, plata o metall per, després, emplenar-lo d’esmalt.

 

Des de llavors els seus esmalts es troben escampats per arreu. A Manresa s'hi conserva una de les primeres peces grans que va fer després de la Guerra Civil, el copó de l’església del Carme on va representar-hi la Santíssima Trinitat, i les figures de la porta del sagrari de la Coveta i del sagrari de l’església de la Cova de Sant Ignasi.

 

A Barcelona va fer el sagrari de la Casa d’Exercicis de Sarrià amb forma d’arqueta, on hi ha la representació d'un sant en cadascun dels arcs de la peça.

 

A Terrassa feu un esmalt a la parròquia del Roser i un altre per a l’església del Sant Esperit de Terrassa.

 

A Vic, a l’església de les monges carmelites, hi feu les figures dels dotze apòstols i del Pantocrator de la predel·la de l’altar del sepulcre de la mare fundadora de l’ordre.

 

També feu una obra en esmalt per a l’església del Sagrat Cor de l’Havana.

 

També va realitzar part dels esmalts d'un arca que contenia el Betlem que els pessebristes de Barcelona van regalar al papa amb motiu de la celebració de l’Any Sant.

 

Al Museu Comarcal de Manresa s'hi conserven tres olis sobre tela que ella mateixa va cedir a la ciutat: un jardí d´hivern, un autoretrat i un bodegó.

 

El dia 24 de juny de 2002, als 96 anys, Maria Noguera i Puig va morir a Manresa.

 

L'abril de 2008 el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona organitzà a la Sala Àgora l'exposició ‘Dels fons a la superfície. Obres d’artistes catalanes anteriors a la dictadura’, un reconeixement a l'obra de les artistes Maria Noguera, Ángeles Santos Torroella, Olga Sacharoff o Lola Anglada, entre altres, iniciadores de l’art contemporani i la modernitat, que havien estat relegades als fons dels museus.

Col·laboracions

 

Hivern (Pintura)

CIVTAT 8

 

Paisatge (Pintura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons