Carme Montoriol i Puig (1892 ·1966 )

La pianista, poetessa, dramaturga i traductora Carme Montoriol i Puig va néixer a Barcelona el juny de 1892. Filla d'una família burgesa de l'Empordà que tenia parentesc amb l'enginyer Narcís Montoriol i l'escriptor i Josep Puig Pujades, sovint manifestava sentir-se més empordanesa que barcelonina.

 

Va viure la seva infantesa a Barcelona -però amb moltes estades a casa dels avis a Figueres- en un entorn intel·lectual i artístic, on rebé l'educació femenina típica de la burgesia liberal d'aquella l'època i, des de molt petita es va sentir fascinada pel teatre. Cursà estudis de música i, als vint anys inicia la carrera de concertista de piano. A partir de 1913 actuà com a solista en alguns recitals al Palau de la Música Catalana, interpretant peces de Bach, Chopin, Beethoven, Schumann, Debussy, Strauss, Paganini o Liszi. Més tard juntament amb la seva germana Lina al violí i Montserrat Cassadó al violoncel, van crear el trio musical Monturiol-Cassadó que actuà en diverses sales de Catalunya.

 

També s'interessà per l'escriptura, pels volts de 1920, escriu els primers poemes que recitava en públic o publicava en revistes de l'època.

 

L'hàbit de la lectura li despertà l'interès per les llengües i va animar-la a participa en els primers cursos de català que Pompeu Fabra impartia a l'Institut d'Estudis Catalans. A més del català i del castellà, també va aprendre francès, anglès, alemany i italià. El profund coneixement que adquirí d'aquestes llengües i la seva sòlida formació la portaren a llegir els grans pensadors i escriptors europeus i traduir-los.

 

L'any 1927 va col·laborar en "La Veu de Catalunya", "El Dia" de Terrassa", "La Nova Revista", "Joia" de Badalona i "Ciutat" de Manresa.

 

El 1928 publicà, amb un gran èxit, Els sonets de Shakespeare, la traducció completa en vers de tots els sonets d'aquest autor, en una edició dedicada a Pompeu Fabra i prologada per Alexandre Plana.

 

A partir de 1930 comença a publicar a "Mirador" on hi col·laborà fins el 1931,

i a "La Revista", on ho feu fins el 1935. Aquell any ingressà al Comitè Femení pro Amnistia.

 

També el 1930, publicà l'obra teatral Cimbel·lí, també de Shakespeare i, el 20 de gener d'aquell any s'estrenà com a dramaturga amb la comèdia dramàtica L'abisme, que tractava de l'enfrontament entre una mare i una filla enamorades del mateix home, que fou representada al Teatro Novedades de Barcelona.

 

El 1931, va publicar la traducció de la novel·la Daphne Adeane de Maurice Baring i feu algunes col·laboracions a les publicacions "La Dona Catalana" i "Evolució".

 

L'any 1932 ingressà al Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya i publicà el llibre Teresa o la vida amorosa d'una dona, la seva única novel·la, on plantejava els dubtes morals d'una dona casada i feu algunes col·laboracions a "La Nau".

 

Durant els anys de la República va realitzar una important tasca de dinamització cultural,pronunciant conferències a l'Ateneu de Figueres, a l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, a l'Ateneu Barcelonès o al Club Femení d'Esports de Barcelona, amb temes tan diversos com Les relacions entre l'home i la dona, La vida i l'obra de Shakespeare, El teatre d'Ibsen, La poesia japonesa, La cançó popular, La vida de dos compositors romàntics: Chopin i Liszt, La Renaixença literària catalana, etc.

 

L'any 1932 fou elegida presidenta del Lyceum Club de Barcelona, entitat feminista i progressista, des d'on  impulsà, juntament amb Maria Carratalà, iniciatives encaminades a oferir a les dones treballadores una educació política, econòmica, social, sanitària o artística.

 

El dia 25 de gener del 1934 estrenà, al Teatre Poliorama de Barcelona, l'obra dramàtica L'huracà, on s'endinsà en els sentiments d'una vídua jove i atractiva, enamorada del seu fill.

 

L'any 1935 aparegué la seva traducció de La nit de Reis o el que vulgueu, una comèdia romàntica de Shakespeare, que també fou representada amb un gran èxit i publicà algunes col·laboracions a "La Publicitat" -on també hi tingué la secció fixa Impressions de Sicilia- i a "D’Ací i d’Allà".

 

En aquesta època feu traduccions d'obres de molts altres autors, però la majoria d'aquestes restaren inèdites. Entre altres, traduí Lord Byron, John Milton, Oscar Wilde, Rudyard Kipling, Alexandre Dumas, Anatole France o Luigi Pirandello, de qui tradueix al català l'obra teatral La vita che ti diedi.

 

El 1936 col·laborà en "La Rambla" -on hi publicà la secció El fet de la setmana- i a "La Humanitat". Aquell any 1936 publicà el recull de narrativa breu Diumenge de Juliol, i estrenà les obres teatrals, Avarícia, una comèdia dramàtica sobre l'amor paterno-filial i la cobdícia, representada al Teatre Novedades, i Tempesta esvaïda una comèdia ambientada en la vida marinera, musicada per Joaquim Serra, estrenada al Teatre Nou de Barcelona.

 

A partir de l'esclat de la guerra civil, el 1936, va participar activament com a activista de la causa republicana i va treballar a la Institució de les Lletres Catalanes, com a secretaria del president Josep Pous i Pagés.

 

L'any 1937 va traduir al català l'obra No passaran!, d'Upton Sinclair, que va editar el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Aquell any s'adherí al Grup Sindical d'Escriptors Catalans i va participar en programes de ràdio. També va publicar dins el volum Escriptors de la Revolució, La novel·la de guerra i L'escriptor i el moment actual.

 

L'entrada de les tropes franquistes a la Barcelona suposaren un fort cop als seus ideals i, amb la seva mare, s'exilia a Lió, França, on el seu oncle Josep Puig Pujades era cònsol de la República. Al cap de poc més d'un any, el 1940, tornà a Barcelona, on es dedicà a cuidar la seva mare, malalta, i a llegir i escriure, sense massa constància, algunes traduccions i poemes que mai va publicar.

 

El dia 26 de juliol del 1966 va morir a Barcelona, quan havia començat la

traducció de Rei Lear de William Shakespeare, i havia acabat un recull

de contes que ella havia traduït, d'autors com Rudyard Kipling, Oscar Wilde i Maurice Baring, entre altres.

 

L'octubre de 2003 Neus Real Mercadal va presentar la tesi doctoral Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil, on dedica un extens capítol a l'obra literària de Carme Montoriol.

 

L'any 2004, en el número de març-abril, la Revista de Girona publicà l'extens dossier biogràfic i bibliogràfic Carme Montoriol, música i poesia, escrit per Anna Maria Velaz Sicart.