Antoni Moliné i Gendrau

La píndola

 

-Quin és el vostre ideal vital i professional? Si em fos possible, treballar únicament en allò que pogués satisfer el meu esperit, per ennoblir-lo i perfeccionar-lo.

-Quin concepte us mereix la generació que us ha precedit? Estimo conscientment el seu esforç, i, en el camp de la ideologia, el considero superior al de l'actual.

-Com voldríeu el demà de Catalunya? Anhelo, per al demà, una Catalunya ben rica d’ànima, amb plena consciència deis seus drets i deures, i deslligada políticament de tota supeditació»

 

Respostes d'Antoni Moliné Gendrau a l'enquesta publicada a La Revista el primer semestre de 1933 per commemorar el Primer Centenari de la Renaixença Catalana

 

El poeta, filòleg, traductor i professor de català Antoni Moliné i Gendrau fou un compromès catalanista i estudiós de la llengua. Va tenir dos germans, Josep i Montserrat.

 

A partir del més de febrer de 1918 s'incorporà a treballar a les Oficines de Correcció d’Estil de lnstitut d'Estudis Catalans, que encapçalava Emili Guanyavents, on coincidí amb Narcís Poch i Ramon Serra.

 

El 15 de novembre de 1918 publicà a L'Intransigent, l'òrgan de les joventuts de la Unió Catalanista, el poema ‘Flors del meu jardí’, i l'11 de gener de 1919 hi publicà ‘¡Gojes... escollides!’.

 

El desembre de 1919 publicà el poema ‘Per Nadal’ a la revista D'ací d'allà i l'agost de 1920 hi publicà la traducció de la narrativa ‘Els Estells, de boca d'un pastor provençal’ d'Alfons Daudet.

 

A partir de principis dels anys vint fou un dels tertulians habituals que els dissabtes es reunien a la rebotiga de Can Vilaró, juntament amb escriptors i artistes del Modernisme i de la Renaixença, encapçalats per Ignasi Iglésies, tot i que també hi assistien alguns noucentistes com López-Picó, Melcior Font, Octavi Saltor, Josep Maria Rovira i Artigues, Tomàs Roig i Llop o Joan Escofet i Soler.

 

L'agost de 1921 publicà el poema ‘La mort de les roses’ a la revista D'ací d'Allà i el desembre de 1922 publicà ‘Nit de Nadal’ al número de Nadal de la revista Aubada editada a Badalona.

 

L'any 1923 publicà al número 73 del Butlletí del Centre Excursionista Montseny l'article ‘Excursió a la Garrotxa i comarca d'Olot’ i, a l'abril d'aquell mateix any publica el poema ‘Eternal Retorn’ al número 64 de la revista D'Ací d'Allà.

 

El 8 de maig de 1923 deixà la seva feina a les Oficines de Correcció d’Estil de lnstitut d'Estudis Catalans per incorporar-se a fer

feines per a la Comptadoria de la mateixa institució.

 

El primer trimestre de 1925 ingressà com a soci del centre Excursionista de Catalunya.

 

L'any 1928 va sortir publicada ‘Ofrena Matinal’, la seva única obra poètica editada en llibre, que va obtenir una important notorietat a les crítiques literàries de l'època, en les que s'hi posava de relleu la seva gran capacitat per esdevenir un important poeta, alhora que se li criticava poc atreviment en moltes d'elles, com aquesta apareguda el juliol de 1928 al Catalunya Social on comentaven que «creiem que el senyor Moliné quan perdi l'encongiment que perjudica les obres dels autors novells, i sàpiga manifestar-se espontàniament, deixant de banda la influencia d'altres poetes, produirà obres força interessants.

Nosaltres esperem molt d'aquest poeta».

 

El 28 de juliol de 1928 publicava a L'avi Mune els poemes ‘La mort del rossinyol’, ‘Camperola’ i ‘Endreça’ i aquell mateix any publicà a la revista Civtat de Manresa la traducció del poema ‘Les amors de Maria’ de Pierre de Ronsard.

 

Amic personal de Tomàs Roig i Llop, aquest li dedicà el relat ‘El Retrat’ publicat a D'Ací i D'Allà el gener de 1929.

 

El 9 de juny de 1929 fou un dels poetes que signaren un dels exemplars d'El Ventall del Poeta -juntament amb Josep M. López-Picó, Ambrosi Carrión, Joan Povill, Miquel de Palol, Ignasi Iglésies, Victor Català, Lola Anglada, Gabriel Alomar, Pere Corominas, J. M. Girona, Carles Grandó, Emili Guanyabens, Santiago Rusinol, Joan Llongueras, Alfons Maseras, Apeles Mestres, Jaume Pahissa, J. Puig i Ferreter, Joaquim Ruyra, Jaume Rosquelles, Ramon Vinyes, J. M. de Sagarra, J. Rovira Artigues, Farran i Mayoral i Carles Soldevila-, que servien per recaptar fons per a causes solidaries en el marc d'una festa que organitzaven anualment els participants a les tertúlies de la Casa Vilaró.

 

Aquell mateix any 1929 publicà ‘Un homenatge’ a la revista Arts i Bells oficis, editada pel Foment de les Arts Decoratives.

 

El gener de 1931 publicà el poema ‘Matí de la Vida’ a La Gralla de Granollers i, l’abril d'aquell mateix any va ser un dels prop de cent intel·lectuals catalans que va signar el manifest de suport al President Macià, on feien constar que «En aquests moments històrics en què la personalitat de Catalunya, sota el signe de la República, ha trobat el camí de la seva estructuració, ens adherim al President Macià, al qual, la voluntat popular ha portat a representar en la seva integritat les nostres aspiracions com a patriotes i els afanys de cultura nacional.»

 

Els anys trenta treballà de funcionari de la Generalitat de Catalunya i el primer de juliol de 1934 es publicà un ordre al Butlletí Oficial on es fa contar que ascendeix a la categoria d'oficial primer de la Secció de Tresoreria.

 

El divendres 22 de setembre de 1939 fou requerit, juntament amb altres funcionaris de la república, a presentar-se al Jutjat, segons publicava el diari La Vanguardia en la secció ‘Citaciones y requisitorias’: «Se cita a los funcionarios que a continuación se expresan, para que mañana, día 23, a las once de la mañana, comparezcan ante el Juzgado de Funcionarlos, de la Auditoría de Guerra, con el fin de practicar, con los mismos, una diligencia urgente, apercibiéndoles que de no concurrir les parará el perjuicio a que hubiere lugar»

 

L'any 1942, en plena postguerra participà, juntament amb Ramon Aramon i Serra, Josep Miracle i Montserrat, Jordi Carbonell i de Ballester i Francesc Torres i Ferrer, entre altres, en la restauració dels Estudis Universitaris Catalans (EUC), des d'on exercien tasques de formació lingüística en llengua catalana i d’ensenyament de la normativa per a la correcció de textos.

 

Entre 1952 i 1957 col·laborà en la precària publicació ciclostilada de Parets del Vallés Diari mural l'Albada editada sota la supervisió del rector de la vila, mossèn Jaume Urgell, animador cultural i home de país. Entre altres, hi publicà el poema ‘La mort de l'estiu’.

 

El gener de 1957 fou un dels escriptors i poetes catalans que van participar en l'edició del llibre ‘Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat’ publicat per commemorar el 75è aniversari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Col·laboracions

 

Les amors de Maria (trad.)

CIVTAT 19

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons