Joan J. Mitjavila i Gallinat (? ·?)
La píndola
«... aquests ideals que tothom pot i deu mantenir dignament, no han d'ofegar el sentiment de la consciència nacional de Catalunya. Per damunt de tot, nosaltres ens sentim catalans, catalans nacionals. No demanem per tant una claudicació sinó que anem en recerca d'una cooperació, d'un noble sentiment de solidaritat, per bastir entre tots el bell edifici de la Pàtria. I això no es pot aconseguir sense exaltar per damunt de tot allò que ens uneix i no allò que ens separa»
Fragment del parlament de Joan J. Mitjavila en l’Acte d’Afirmació Nacional organitzat per les Joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya, a Barcelona, el 22 de març de 1936
De Joan J. Mitjavila i Gallinat no tenim constància de moltes dades de la seva biografia. Suposem que va néixer, a primers del segle XX, al barri de Gràcia de Barcelona, per la implicació política que hi va tenir de ben jove.
La seva primera col·laboració literària la trobem, precisament, al número d'octubre-desembre de l'any 1927 de la Revista Ciutat, on hi va publicar A mitjanit, una prosa literària amb un marcat estil poètic.
A l'agost de l'any següent, 1928, publicà el poema A una dansarina en el número 20 de "La Nova Revista" que editava en Josep Ma Junoy.
La seva següent aparició pública que hem trobat ja és l'any 1932 quan, en la Diada Nacional de Catalunya, l'Onze de Setembre, participà en un acte d'afirmació nacionalista d'Unió Democràtica, juntament amb Antoni Carbó, Lluís Castro, Maria del Carme Nicolau i Josep Maria Trias Peix, abans d'anar a dur l’ofrena juntament amb els representants basquistes del Batzoki barceloní.
El gener de 1934 va ser elegit president de la delegació de Gràcia d’Unió Democràtica de Catalunya en una Junta Directiva integrada per Josep Maria Malet, vice-president; Jacint Isàs, tresorer; Antoni Carbó, comptador; Lluís Castro, secretari; Joaquima Pollina, vicesecretària i Joaquim Caselles, Joan Oliva i Lluís Parera, vocals.
El 23 d’abril de 1934, Diada de Sant Jordi, donà una conferència sobre “La política catalana”. El 30 de juny d'aquell any, a la seu de la UDC, participà com a conferenciant en el cicle Converses Polítiques, essent el responsable d’impartir la VI Conversa política sobre el tema: Punt V de l’ideari.
El 1934 començà a col·laborar com a redactor de l'òrgan d'UDC "El Temps", on l'agost de 1935 hi publicà l'article La plàstica i els homes. Aquell any 1935 fou nomenat membre del Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya i, el 28 d’abril, en el 3r Congrés d’UDC, fou elegit membre del Comitè de Govern del partit, càrrec que ocupà un any, fins el 4rt Congrés, on fou destacada la seva aportació com a dirigent.
El 22 de març de 1936, juntament amb Manuel Carrasco i Formiguera, Josep Ma de Sagarra i Maurici Serrahima, fou un dels oradors que participaren en un acte d’afirmació nacional organitzat per les Joventuts d’UDC.
En esclatar la guerra civil deixà d'aparèixer en actes públics i, des de llavors no hem trobat cap document que ens doni constància de com va transcórrer la seva vida ni de l'any que va morir.
Envia'ns els
teus comentaris
i suggeriments
Llicència
Creative
Commons
CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.
Darrera actualització: juliol de 2021