Ramon Martí i Farreras (1902 ·1989)

La píndola

 

«Excelentíssim senyor, em crec en el deure d'informar-vos que els catalans que prenguerem part en l'expedició dirigida per vos en 1926 i que habitem actualment a França, acabem de rebre comunicació d'una dessisió del president del consell de ministres francès, M. Laval, anul·lant definitivament la nostra expulsió de França. Aprofito l'avinentesa per a reiterar-vos la meva adhesió mes absoluta i per a felicitar-vos pel vostre gest decidit. Visqueu molts anys»

 

Carta de Ramon Martí Farreras al president Francesc Macià, datada a Carcasona el dia 7 de maig de 1981

 

Nascut a Manresa el 10 de desembre de 1902, el polifacètic Ramon Martí Farreras fou un destacat dibuixant, pintor, caricaturista, periodista, cinematògraf i, fins i tot, actor amateur.

 

Fill d'una família molt vinculada a la cultura i a l'art, fou el germà gran d'Antoni Martí Farreras, decorador i pintor, Josep Martí Farreras, advocat, escriptor, poeta i periodista i Celestí Martí Farreras, escriptor.

 

Els seus primers estudis els realitzà a Manresa i, més tard ingressà a La Salle de Manlleu, on coincidí i feu amistat, amb Xavier Berenguel.

 

El 1921 inicià la seva implicació en la política quan va fundar, amb Francesc Farreres i Duran, Joan Selvas i Carner i Francesc Senyal, la Joventut Nacionalista de Manresa, filial del Casal Regionalista de la Comarca del Bages vinculat a la Lliga Regionalista de Barcelona. Fou també el director de la seva publicació portaveu Joventut.

 

L'any 1922 tenia estudi propi a Manresa on feia, segons s'anunciava a la premsa, treballs de dibuix artístic i d’adorno en ses diverses aplicacions. Vinyetes, marques de fàbrica, invitacions, cartells, anuncis, programes, etc. etc. Dibuix al piro-gravat sobre fusta, or i marbre.

 

Aquells anys feu una bona amistat amb el periodista Josep Maria Planes, el dibuixant Anselm Corrons, els escriptors Joan Baptista Claret i Vicenç Prat, l'empresari Josep Noguera i el metge Manuel Casanovas.

 

L'any 1923 es traslladà a França, fugint de la dictadura de Primo de Rivera, i s'instal·là com a decorador a Perpinyà i, després, visqué també a Tolosa, Paris i Brussel·les.

 

En aquell període a Bèlgica va fer amistat amb artistes i intel·lectuals, entre els que destacaven el cineasta Luis Buñuel i el pintor Pablo Picasso i a altres pintors i artistes surrealistes que van influir-lo molt en la seva obra pictòrica personal.

 

El 1925 retornà a França, es casà amb Francine Gervreau i fixà la seva residència a Carcassona.

 

Vinculat a Estat Català, el 14 de juliol de 1926, el dia de la Festa Nacional francesa, aprofitant la visita de Primo de Rivera a París per parlar amb el Rei sobre el Marroc, va participar en una manifestació on repartiren un full titulat Pour la liberté.

 

El 4 de novembre de 1926 fou detingut per participar, amb Francesc Macià, en els fets de Prats de Molló. El 15 de novembre, juntament amb uns 85 detinguts més, fou deportat a Bèlgica.

 

Una vegada alliberat tornà a Carcassona on hi restà fins que, l'any 1936, en esclatar la guerra civil espanyola, tornà a Catalunya i anà al front a lluitar amb les Brigades Internacionals, per combatre les tropes nacionals del general Franco.

 

Tot i ser ferit, una vegada acabada la guerra civil espanyola, amb els republicans derrotats, viatjà a França però no tornà a casa, sinó que anà directament a prop de Llemotges, a l'Alta-Vienne, a lluitar contra l'ocupació de l'Alemanya nazi, durant la segona guerra mundial.

 

Acabada la segona guerra mundial s'instal·là novament a Carcassona on hi visqué tota la seva vida. A aquesta ciutat es vinculà als ambients literaris i artístics on fou reconegut i destacà per la seva forta personalitat.

 

A partir de 1945, comença a escriure al diari "Midi Libre", una col·laboració que va durar fins a la seva jubilació, i que el convertí en cronista de la història local que de literatura escrivint sobre Bousquet, Lebrau, Maurette o Nelli, de les arts plàstics, parlant de Blondel, Camberoque, Ourtal o Savy i fent amistat amb la majoria de pintors i escultors de la seva època. Tot plegat ho reflectí en els més de 3.600 articles que publicà.

 

L'any 1957, amb el film Le voleur chausse du 42, guanyà el festival de cinema amateur de Cannes i, Avel·lí Artís-Gener li dedicà l'article El gran premi del festival internacional del cinema amateur, a Canes, atorgat a Ramon Martí Farreras, publicat al número de novembre-desembre de 1957.

 

L'any 1959 guanyà, amb el film Le sourcier, un premi celebrat a Katowice (Polònia). Aquells anys també rodà la pel·lícula Il suffit de rêver.

 

Simpatitzant de les idees socialistes, a França també va escriure als diaris "L'Independent”, “Le Courrier de la Cité” i "La Dépêche du Midi".

 

L'any 1981 es jubilà i continuà visquen a Carcassona, on va morir el dia 7 de juny de 1989.

 

L'any 1990 l'Association des Amis des Archives de l'Aude, la Fédération Audoise des Œuvres Laïques i la Société d Études Scientifiques de l'Aude van editar el llibre Les Audois: Dictionnaire biographique de Remy Cazals i Daniel Fabre, on el van incloure,amb una breu biografia, entre les personalitats més destacades de la regió.

Col·laboracions

 

Por

CIVTAT 14

 

Carcassona

CIVTAT 16

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons