Joan Malagarriga i Esteve (1890 ·1943)

El poeta Joan Malagarriga i Esteve va néixer a Sant Feliu de Llobregat l’any 1890. De molt petit es traslladà a viure, amb la família, al poble de Sans, quan encara no s'havia integrat a Barcelona.

 

De ben jove s'apassionà per la poesia i, amb només dotze anys es presentà a casa del poeta Apel·les Mestres, per demanar-li -sense sort- si podia fer-li classes de retòrica i poètica.

 

De caràcter fort i persistent, als setze anys, l'any 1906, aconseguí que li publiquessin un parell de poemes a la revista "Catalònia". Aquells anys feu molta amistat amb Joan Subirana, un jove poeta de la Cerdanya que s'havia traslladat a viure a Barcelona.

 

L'any 1908 feu incursió al teatre amb el diàleg dramàtic Fatalitats estrenat a la "Unió Familiar" l'abril de 1908.

 

L'any 1909 fou secretari de la comissió directora i administrativa de la biblioteca "Amor i Lletres" que, Antoni Calderer Morales havia fundat  per a editar obres d'autor novells. Tot i intentà que se li edités el seu primer llibre Passions i Somnis: primer llibre de poesies, no ho aconseguí i, l'any 1911, va sortir editat per l'impressor Ramon Tobella de Barcelona, però finançat per ell mateix.

 

A finals de 1910 inicià una relació de deixeble-mestres amb el poeta Joan Maragall, amb qui es va cartejar sovint durant aquells anys i a qui li oferí algunes lectures dels seus poemes o, fins i tot, la lectura d'un llibre complet com, quan l'any 1912 i acompanyat de la seva promesa, li llegí el seu segon llibre de poemes que acabava de publicar, Aurora: esparces amoroses, un conjunt de poemes batejats amb el nom de la seva promesa i editat per la Llibreria Nacional Catalana, de Barcelona.

 

L'any 1921 publicà el seu tercer llibre Al vent de la ciutat; poemes 1913-1920, on agrupà poemes inèdits i altres de publicats en aquest període. Aquell mateix any començà a la seva col·laboració en "La Revista" amb la traducció de El teu nom d'Antoni Beltramelli.

 

L'any 1922, Albert Schneeberger l'inclogué en el seu llibre Anthologie des poètes catalans contemporains depuis 1854 que recollia poemes, perfil biogràfic i bibliografia dels més destacats poetes catalans.

 

El 1922 comença a col·laborar en la revista "D'ací i d'allà" on, el setembre d'aquell any, hi publicà la traducció de la novel·la curta Una bombolla de savo, de Cesare Giardini i, l'abril de 1923, La meva germana Carlota, del mateix autor.

 

Entre 1923 i 1930 col·laborà també en "La Veu de Catalunya" i "La Publicitat".

 

El 1931 veié la llum el que seria el seu darrer llibre publicat El Cant en la llunyania: poemes 1921-1930, que com en el llibre anterior,agrupà alguns poemes inèdits, altres de publicats i cinc traduccions realitzats durant una dècada, editat per Tipografia R. Tarragó de Barcelona. En aquest llibre, tot i que no s'arribaren a publicar, s'anunciaven els seus llibres en preparació: L'amor i el palau del dolor, un poema en dotze actes, Poema del treball, Home xic i valent, una rondalla en tres actes, i Curiel i Sigiberta, una òpera en un sol acte i tres quadres.

 

El 1932 col·laborà a la revista setmanal il·lustrada "Teatre Català".

 

La crisi moral que va patir per la desfeta del 1939 el va anar deprimint fins a induir-lo al suïcidi l’any 1943, a Barcelona.