Josep Lleonart i Maragall (1880·1951)
La píndola
«Més que caminar, llisca pels carrers; a la tardor, les fulles deuen arremorar-se als seus peus fent un gemec molt tènue. Va pels carrers amb un aire angèlic de somnàmbul com si, de fa anys, lluités per deslliurar-se d'un somni profund i torbador que crema totes les hores de la seva vida. Les paraules, càlides però enyoradisses, semblen deturar-se a mig camí dels seus llavis: l'àngel protesta d'haver d'abandonar els seus silencis. Un imagina inefables silencis lleonardians en una cova ignorada: al mig hi ha un foc carnós, d'ombres imatjades; el vent regolfa entre les pedres humides i s'emporta -ocell d'incipient plomatge- un vers tebi encara -de l'infantament. El rostre de Josep Lleonart té l'eixutesa i color bronzejat de l'home que lluita amb la flama i, els seus ulls -màgia del mirall-, rastres de coloracions ígnies, intensitat de flama retinguda»
Fragment de l'article ‘Josep Lleonart’ de Xavier Berenguel, publicat a Meridià, el 1938, amb motiu del premi Joaquim Folguera
El poeta, dramaturg, novel·lista i traductor Josep Lleonart i Maragall va néixer a Barcelona el dia 5 de maig de1880.
Fill d'Eulàlia Maragall i Gorina, germana del poeta Joan Maragall, i de Joan Lleonart i Llunell, orfebre de professió i propietari d'una de joieria a la Plaça Reial de Barcelona, de ben jove l'enviaren a Alemanya i a Suïssa per ampliar els seus coneixements d'orfebreria. Allà va dedicar més temps en adquirir bagatge cultural i aprendre la llengua alemanya que a millorar l'ofici patern. Tot i així, en tornar a Barcelona, durant un temps va ajudar el seu pare a la botiga.
Animat pel seu oncle Joan Maragall, no va desistir, tot i els entrebancs, en fer carrera en el camp de la literatura i, de ben jove es va relacionar amb el grup d'El Rovell de l'Ou.
Va traduir, per primera vegada en català, el text d'algunes òperes de Wagner i, el 1905 sortí editada la seva traducció de Torquato Tasso.
L'any 1909 publicà vuit treballs a "Revista Catalana", que es publicà del 14 d'octubre al 30 de desembre de d'aquell any. El mateix any començà a col·laborar a "Teatralia", on hi signava amb pseudònim.
L'any 1910, amb trenta anys, va publicar el seu primer llibre de poesia, Elegies germàniques.
El 1913 i 1914 va col·laborar en la publicació "Catalunya" i, el 1914, publicà el llibre La merla i altres cants. Aquell any fou inclòs a l'Antologia de poetes catalans moderns, editada per la Societat Catalana d'Edicions, al costat de poetes tant consagrats com el seu oncle Joan Maragall, Iglesias, Via, Alcover, Pijoan, Guasch, Bofill i Matas, Carner, d'Ors, Ruyra, Navarro, Oliver, Puig i Ferreter, Ferrá, María Antonia Salvá, Lopez-Picó, Soldevila o Sagarra, entre altres.
El 1916 començà a publicar a "La Revista", col·laboració que s'allargà regularment fins el 1924 i, més espaiadament fins el 1932.
Entre 1919 començà a publicar en el setmanari "D'ací d'allà" que, amb certa periodicitat, mantingué durant deu anys i, el 1920, va aparèixer el seu llibre Tres poemes.
Aquell 1920 va guanyar el premi extraordinari dels Jocs Florals de Girona, amb el poema El nou mite de Nausica.
Entre 1925 i 1927, també col·laborà en la revista "Bella-Terra" i, el 1927 començà a col·laborar a la "Revista de Catalunya" fins el 1938. Aquell any 1927 publicà Vida estreta i s'endinsà en el camp de la novel·la narrativa amb la publicació dels llibres Dues Conversions i una mort i El camí errat. El 1928 publicà el Manual d'història de la cultura i va col·laborar, també, en "La Nova Revista".
El 1930 es va editar dins de "Les Publicacions de La Revista" el llibre
de versos Odes i Ciutats de visió.
El 1931 publicà el conte curt Rondant de nit i, el 1932, aparegué la seva novel·la El sobrevingut.
L'any 1934 publicà Un tragipoema i Tizianella i, el 1935 veieren la llum les seves obres en prosa Sonata domèstica i De viatge. Aquell mateix 1937 publicà Josep Anselm Clavé i fou guardonat amb el Premi Joaquim Folguera de la Generalitat de Catalunya per Les elegies i els jardins, que fou publicada, el 1938, per la Institució de les Lletres Catalanes.
També el 1938 va sortir l'edició del Faust de Goethe, una de les seves traduccions més destacades.
Durant la guerra civil va viure en la pobresa i fou un dels escriptors que rebia els lots d'aliments que enviava un grup d'escriptors anglès.
Des del 1939 només van deixar-lo traduir en castellà, i va publicar algunes biografies en aquesta llengua.
Va deixar inèdites les memòries Jo i els altres, extraviades durant la guerra civil.
El 1946 feu algunes publicacions a la revista "Ariel".
Va morir a Barcelona el dia 26 de gener de 1951.
El febrer d'aquell any, Joan Teixidor li dedicà l'únic article d'homenatge que se li publicà.
El 6 de maig de 1980 Albert Manent li dedicà l'article Josep Lleonart, un escritor sin reino a "La Vanguardia", on reivindicava la seva figura l'endemà de complir-se el centenari del seu naixement.
El 1982, amb pròleg d'Enric Cassany, es publicà el llibre "Jornades líriques", amb una seixantena de poemes inèdits.
Envia'ns els
teus comentaris
i suggeriments
Llicència
Creative
Commons
CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.
Darrera actualització: juliol de 2021