Marià Llavanera i Miralles (1890 ·1927)

La píndola

 

«Diumenge passat em trobava a Figueres i amb l’escriptor Puig Pujades anaven a Lledó amb l’objecte de passar algunes hores amb el pintor Llavanera. La meva intenció era, en realitat, de passar-hi un parell de dies perquè ara és el temps de les perdius i dels tords i En Llavanera m’havia parlat tant de les seves condicions de caçador que estava segur que no podíem errar bola. Sabia, certament, que En Llavanera estava malalt, però mai m’hauria cregut que estigués a les portes de la mort. Quan entràvem a la casa, tinguérem la terrible sorpresa de saber que s’estava morint i que s’havia fet tot l’humanament per salvar-lo. El Doctor Estiles, de Barcelona, íntim amic del pintor, era a la capçalera del malalt, provant, emocionat, els injectables i les drogues darreres. El pintor va durar fins a primeres hores de la nit. A les deu del vespre del diumenge morí abraçat a un Crist, amb els ulls fora de les òrbites, el cor i el fatge destroçats...»

 

Fragment de l'article de Josep Pla, titulat “Marian Llavanera”, publicat a “La Publicitat” el dia 11 de novembre de 1927, amb motiu de la seva mort.

 

Fill de Pere Llavanera Cabanyó i Josepa Miralles Prats, el pintor Marià Llavanera i Miralles, nascut a Lladó d'Empordà el 27 d’abril de 1890.

 

Passà la seva infància a Lladó amb els seus quatre germans -Rafel, Dolors, Laura i Conxita- en un entorn familiar malavingut i sota la tutela del seu avi Joaquim que el nomenà hereu de les seves propietaris rurals, cases i terres en detriment del seu pare a qui havia desheretat.

 

De caràcter afable però obsessiu, de constitució atlètica i amb una salut esplèndida, de ben jove va mostrar poc interès per aprendre les activitats rurals de la família, estudià a l'Institut de Figueres i es dedicà a les seves aficions esportives, a les que s'hi va dedicar en cos i ànima fins a posar al límit el seu cos. Primer com a caçador recorrent muntanyes, planes i valls. Més tard practicant la boxa sense guants guanyant gairebé tots els combats. Després s'obsessionà amb el ciclisme, especialitat amb la que va guanyar curses i es posà a prova amb reptes de duresa extrema com anar de Valladolid a Lladó en bicicleta de pinyó fix. A la bicicleta la va succeir la moto, amb la que fou un pioner de la motorització del país.

 

Amb gairebé vint anys, se li va despertar la seva passió quasi malaltissa per la pintura i aconsellat pel seu amic Bonfill Gironella anà a visitar l'escola Llotja, però no li va agradar la idea d'anar a viure a Barcelona. En una visita del pintor Francesc Vayreda a Lladó li mostrà les seves primeres pintures i el va animar a matricular-se a l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot on entrà a estudiar, tot i haver de fer cada dia vuitanta quilòmetres per poder-hi assistir. A Olot tingué de mestres els pintors paisatgistes Iu Pascual i Enric Galwey, amb els que va aprendre a refinar la seva tècnica.

 

Des dels primers anys de formació va pintar teles de temàtica marina i retrats però, influenciat pels seus mestres, va destacar sobretot en pintura de paisatges empordanesos, especialment els entorns de Lladó a la zona fronterera entre la Garrotxa i l'Empordà, on ell havia crescut.

 

L'any 1916 va presentar la seva obra al polític, escriptor i diplomàtic figuerenc Josep Puig Pujades. Aquest, molt afeccionat a l’art, va adonar-se del seu talent i el va ajudar a exposar les seves primeres obres als aparadors dels magatzems Puig París de Figueres i va escriure un article a l’Empordà Federal on destacà la seva gran qualitat artística.

 

Aquell mateix any 1916, Josep Puig Pujades li va presentar el pintor Josep Bonaterra que va esdevenir el seu gran amic i company amb qui va compartir moltes sortides per pintar paisatges de l'Empordà.

 

L'any 1918 exposà a Figueres juntament amb Josep Bonaterra i un jove Ramon Reig.

 

De l’1 al 30 de novembre de 1921 va participar a l'exposició Art Català a Lisboa que va tenir lloca la Sociedade Nacional de Belas Artes, de Lisboa.

 

L'any 1922, va tornar a exposar a Figueres a l'Exposició d'Artistes Empordanesos, una col·lectiva celebrada al Casino Menestral, on també hi van participar Josep Bonaterra, Ramon Reig, Salvador Dalí, Llorenç Cairó i Frederic Marès.

 

Durant la primera meitat dels anys vint, després d'acabar els seus estudis, va emprendre un viatge per Europa per tal de visitar museus i exposicions i perfeccionar la seva tècnica. El seu primer destí va ser París, on hi feu una llarga estada, i després viatjà a Bèlgica i a Itàlia.

 

Tot i els seus viatges mai va deixar de mantenir contacte amb els ambients artístics de Catalunya, on exposà la seva obra en col·lectives i individuals a Figueres, Girona i a les Galeries Laietanes de Barcelona, on hi exposà el 1921, el 1922 i el 1924.

 

En aquells viatges descobrí i s'entusiasmà amb l'obra de Tiziano i, sobretot, amb "Les noces de Canà" la pintura a l'oli que Paolo Veronese va pintar el 1563 i que pogué admirar al Museu del Louvre a París. Va ser llavors quan decidí començar a pintar “Les noces de Canà”, una obra de grans dimensions que va poder exposar l'abril de 1927, encara inacabada, en la seva darrera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, pocs mesos abans de morir.

 

Els últims anys anava a pintar, amb cotxe, amb el seu amic Geis, el mateix que el va traslladar poc abans de la seva mort, a Lourdes, per demanar a la Verge el miracle de la seva curació i posar la seva ànima a bé amb Déu.

 

El dia 5 de novembre de 1927, un dia abans de morir, es casà amb la seva companya Maria Guillaumes i Daunis.

 

Marià Llavanera i Miralles va morir el diumenge dia 6 de novembre de 1927, a l'edat de 37 anys al costat de la seva dona, la Maria i la seva germana Conxita.

 

Tot i la seva mort prematura, Josep Pla el va considerar l’iniciador de la pintura empordanesa i Fages de Climent el sintetitzador de les virtuts de l’estil olotí i de l’empordanès. A Barcelona, va rebre els elogis dels crítics i escriptors Carles Capdevila, Just Cabot i Rafel Benet.

 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva una de les pintures de Marià de Llavanera en el seu fons.

 

L'any 1933, a la mostra Pintura Catalana Contemporània, que Atenea va organitzar a Figueres, exposaren pòstumament l'obra de Llavanera en una col·lectiva on hi participaren també Bonaterra, Reig, Dalí, Miró, Mir, Sunyer, Togores, Llimona i Grau Sala.

 

L'any 1956 se li van organitzar dues mostres retrospectives al Museu de l'Empordà de Figueres i al Cercle Artístic de Barcelona.

 

L'any 1961 Josep Pla li va dedicar un dels seus Homenots a Llavanera, on destacà que el seu temperament li demanava un paisatge més plàstic, més ferm, més sòlid i construït. Aquesta temàtica, la trobà en el seu rodal mateix, a la falda de la Mare de Déu del Mont, dels voltants de Lledó exactament .

 

El 1984 l'Ajuntament de Lladó i el Museu de l'Empordà de Figueres van fer-li dues exposicions d'homenatge. Actualment, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer disposa d'obres de l'artista.

 

El maig de 2005 Maria de Puig de Llavanera, neboda de Marià Llavanera i Miralles va fer donació a l'Ajuntament de Lladó del quadre “Les Noces de Canà” que fins llavors havia estat exposat en estances dels domicilis familiars dels hereus.

 

Després d'un procés de restauració, el 17 de maig del 2014 es va exposà al Museu de l'Empordà.

Col·laboracions

 

Auto - retrat (Pintura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021