Josep Lladó i Ramonet (1887 ·1936)

La píndola

 

«Ningú no Ignora que la remanlizació de Catalunya, si bé costà força arribà a ésser completa; prou monuments en resten escampats arreu des de les planes i costes de vora la mar, fins a les aspriues regions de l'interior. Aquesta colonització, imposada, sobretot a les comarques interiors on els seus habitants aborígens eren d'un tremp bel·licós, per les llegions romanes, importava com a consequència l'establiment de vies de comunicació per tal que es poguéssin traslladar amb facilitat d'una banda a l'altra aquells forts contingents guerrers amb llur feixuga impedimenta»

 

Fragment de l'article de Josep Lladó ‘Unes vies romanes?’, publicat a El Pla de Bages el 24 de juliol de 1929

 

El capellà, intel·lectual, estudiós i arxiver Josep Lladó i Ramonet, va néixer al carrer de Les Piques de Manresà, el dia 6 de novembre de 1887. Fill de Josep Lladó i Arpa - hereu i propietari del mas Lladó de Cererols i alcalde de Súria entre 1902 i 1909-  i Concepció Ramonet, filla de Sant Martí de Provençals, va estar sempre molt vinculat a la vila de Súria.

 

Cursà estudis al Seminari Conciliar de Vic -on va cultivar la seva afició a l'estudi i a l'arxivística de la ma de Mossèn Josep Gudiol i Cunill- i, el 20 de setembre de 1913, fou ordenat prevere pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages. Entre 1917 i 1924 exercí de vicari i de mestre a Castellar de Segarra i a Calders i, després d'una breu estada a Barcelona, el 1926 fou destinat a exercir de capellà al convent i al col·legi de les Dominiques de Manresa, situat al carrer del Bruc, on hi va restar deu anys, fins que li manllevaren la vida.

 

Estudiós de la història i gran afeccionat a la literatura, publicà articles als diaris de Manresa “Pàtria” -portaveu dels carlins manresans que recollia les seves activitats i editat entre 1920 i 1935- , treballà com a redactor del diari manresà "El Pla de Bages" i fou corresponsal del diari "El Matí", de Barcelona.

 

Fou soci numerari de l'Associació de la Premsa de Manresa i Comarca, entitat fundada el 21 de setembre de 1916 i que agrupava periodistes i del Bages i corresponsals d'altres publicacions foranes, i ocupà el càrrec de Secretari.

 

Col·laborà, també, en les revistes "Ciutat, Ideari d'Art i Cultura", editada per la Impremta de Sant Josep de Manresa, i a "Revista Ilustrada Jorba", editada pels magatzems Jorba d'aquesta ciutat.

 

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, fou un habitual col·laborador en el “Butlletí” de l'entitat, publicació que després d’Oleguer Miró i Blai Padró, dirigí en la darrera etapa de la primera època, que finalitzà amb el número de juliol de 1936. Allí coincidí amb estudiosos reconeguts com Joaquim Sarret i Arbós, Leonci Soler i March, Lluís Soler i Terol, mossèn Josep Guitart i Santasusana o Pius Font i Quer.

 

Els seus treballs, per la vinculació familiar amb Súria i Cererols, varen orientar-se a recuperar la història d’aquest indret de la comarca del Bages.

 

A primers de 1930 fou nomenat auxiliar de l'Arxiu de Manresa i li fou encarregat ordenar i catalogar la Biblioteca Municipal.

 

Per la diada de Sant Jordi de 1930 cooficià la missa, cantada per l'Orfeó Manresà, que se celebrà a la Parròquia de Sant Pere Màrtir, per a commemorar el 25è aniversari del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. El juny d'aquell 1931  l'Ajuntament republicà el cessà en el càrrec d'auxiliar de l'Arxiu municipal i, el juliol, fou membre del jurat dels Jocs Florals de la Joventut Carlista de Manresa.

 

El 1931 participà activament en l'organització del VIIIè Congrés de la Federació d’Associacions de La Premsa Catalano-Balear, organitzat per l'Associació de la Premsa de Manresa i Comarca i celebrat a Manresa entre el 22 i el 25 d’octubre, que aplegà més d'un centenar de periodistes.

 

El novembre de 1931 publicà l'article Els cursos d'arqueologia, en l'especial que la "Revista Ilustrada Jorba" va dedicar al seu mestre arxiver Josep Gudiol i Cunill.

 

Al Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages hi publicà articles sobre geografia i història de la comarca, entre els que destaquen D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria, el 1928, Unes vies romanes?, el 1929 -article que també publicà en portada el diari "El Pla de Bages” del 24 de juliol d’aquell any- Súria, Recull de documents comarcals: Incendi de la ciutat de Manresa, Geografia comarcana: Súria, Recull de documents comarcals: Una plaga de llagosta en 1687, el 1930, Indrets comarcals: Santa Maria de Serarols, el 1933 i Cererols, "Serarols" el 1933 i el 1934.

 

L'octubre de 1934 publicà l'article El sentit piadós d'Anton Busquets i Punset, en l'especial que la "Revista Ilustrada Jorba" va dedicar a aquest mestre de la literatura i la pedagogia.

 

El 3 de juliol de 1935 l'alcalde Josep Ma Servitge el nomenà auxiliar interí de l'Arxiu de Manresa i en morir Joaquim Sarret i Arbós, a finals de setembre d'aquell any hagué de substituir-lo interinament en el càrrec d'arxiver titular.

 

L'agost de 1935 fou membre del jurat qualificador dels Jocs Florals de Manresa i, el 13 de desembre, va fer la sol·licitud oficial per ocupar el càrrec d'arxiver titular de Manresa, però el març de 1936, abans d'obtenir resposta, l'Ajuntament anul·là la convocatòria del concurs. Fins que va esclatar la guerra civil continuà exercint el càrrec en precari, ja que sabia que no era persona grata del seu antecessor Sarret i Arbós -que ja havia triat un altre candidat per substituir-lo- i, tampoc, dels polítics locals, llavors majoritàriament anticlericals.

 

El 14 de juliol de 1936 publicà a “El Matí” el que seria el seu darrer article Per un capítol de la història de Súria: “El Castell”.

 

El juliol de 1936, en esclatar la guerra civil i la persecució a religiosos, va fugir del convent de les Dominiques de Manresa i s’amagà a casa d'una seva germana, al carrer de Vilanova de Manresa, fins el 25 de juliol quan marxà a Prades de La Molsosa, a casa d'una altra germana, on també s'hi amagava el seu germà Guifré, pagès i ramader que vivia a Súria.

 

El dia 31 de juliol de 1936, en no sentir-se prou segur, decidí marxar, junt amb Lluís Pla, vicari de Calaf i Ramon Farràs vicari de la parròquia de Freixenet, cap al mas de Cal Lladó, la casa pairal de la família a Cererols, al terme municipal de Súria. En el trajecte, però, van ser descoberts i detinguts per minaires del Comitè Antifeixista de Súria i, aquell mateix dia, els van assassinar al Balç del Lladó, vora la Colònia Fusteret. Allí, a prop dels seus avantpassats, foren enterrades les seves despulles.

 

Al cap d'una setmana, el 8 d'agost de 1936, el seu germà -traït per un ex-mosso de casa seva- fou detingut i assassinat a bastonades juntament amb el prior de Calaf, Pere Farràs Peypoch, que fou afusellat.

 

Bona part dels seus arxius es conserven al Centre Excursionista de la Comarca de Bages, però la seva tràgica mort i la destrucció, durant la guerra, de totes les dades històriques de la vila de Súria que ell havia pogut aconseguir durant molts anys de treball de recerca, va suposar la pèrdua de bona part dels apunts històrics d’aquesta vila del Bages.

 

L’any 1993, l’Ajuntament de Súria edità el llibre Cererols, mil anys d'història (993-1993), amb un tiratge limitat d'un miler d'exemplars, on s’hi van incloure els seus assajos sobre Cererols D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria, Unes vies romanes?, Súria, Cererols, "Serarols" i Per un capítol de la història de Súria "El castell". La introducció, titulada Cererols i mossèn Josep Lladó, fou encomanada a l'antic arxiver de Manresa, Mn. Josep Ma Gasol.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons