Josep Maria Junoy i Muns (1887 ·1955)

La píndola

 

«Benvolgut amic Junoy: Havia llegit la vostra nota sobre les meves Tannkas a Taradell, on vaig i d'on vinc cada setmana, allargant l'estiueig. M'heu commogut amb el que més estimo d'un crític: que, sensible, encerti algun d'aquells indrets que l'autor se sap, on la realització, amagada en la senzillesa, ha reexit més enèrgica, més íntima i més pura. I després, al final, la delicadesa de les al·lusions... Llàstima només, per a mi, que hàgiu hagut d'ésser tan breu.  Em plauria de veure'us, per donar-vos, en mans pròpies, un llibre, poc divulgat, de Clementina. ¿On ens podríem trobar? ¿A la Catalònia un migdia?

Escriviu-me, s. v. p., un mot sobre això a casa; aquest mes jo seré, segur, a Barcelona, els dimecres i dijous, tot el dia. Reconegut, doncs, i amb el millor afecte»

 

Carta de Carles Riba a Josep Ma Junoy, datada a Barcelona el 7 d'octubre de 1947

 

Josep Maria Junoy i Muns va néixer a Barcelona el 10 de desembre de 1887, fruit del segon matrimoni d'un ex fabricant tèxtil, ben situat, amb una noia cinquanta anys més jove que ell.

 

De molt petit visqué amb els seus pares a Puigcerdà però, amb només dos anys, quedà orfe de mare en contraure el tifus i, amb només vuit any, també quedà orfe de pare.

 

Aquell any, 1895, el seu germà gran, Emili -qui fou un reconegut polític republicà-, l'envià a Barcelona a casa d'Eusebi Pascual i Casas, director de "La Publicidad", i la seva dona Leonor Canalejas.

 

Ja a Barcelona, cursà els primers estudis als Escolapis de Gràcia, més endavant al col·legi de Sant Joan Berchmans i, finalment, ingressà d'intern, al Reial Col·legi Terrassenc.

 

L'any 1904 començà estudis de Dret, però només els cursà dos anys. Després es matriculà a la Facultat de Medicina, on només cursà el primer curs.

 

Interessat pel dibuix i la caricatura, el 1907 viatjà a París per dedicar-se a la il·lustració i s'instal·là a Montmartre. Treballà a la llibreria Conard i a la galeria d'art de Paul Guillaume. Aquell any publicà dibuixos als setmanaris parisencs "L'Indiscret" i "Le Rire".

 

Al cap d'un any tornà a Barcelona on compaginà tasques d'assessor artístic, de composició tipogràfica i d'il·lustració al diari "La Publicidad". De les il·lustracions inicials passà a publicar-hi, a partir de 1911, els seus primers articles de crítica, a la secció Ecos, que signava amb el pseudònim Héctor Bielsa, on defensava els moviments d'avantguarda europeus, com el cubisme.

 

Aquest afany per l'avantguarda el portà a assistir, l'estiu del 1911, a la Cerdanya catalana i francesa a trobades amb artistes i intel·lectuals del moment.

 

Aquell any 1911 es casà amb Amàlia Cànovas Quero, neboda de la dona del seu germà Emili, i tornà a Puigcerdà, des d'on es desplaçà a Céret, on entra en contacte amb Déodat de Séverac, Manolo Hugué, Pablo Picasso , Max Jacob i el comte de Gasparin, entre d'altres. Allà coneix es confirma en les seves idees sobre els canvis artístics que esdevindrien a Europa i emprengué un llarg viatge que el portà a visitar una exposició cubista a París, Holanda i Bèlgica.

 

El 1912 torna a Barcelona on torna a publicar articles a "La Publicidad" i la converteix en una de les publicacions més reconegudes d'Europa en matèria d'art.

 

El 5 de març de 1912 surt a la venda el seu primer llibre, Arte & Artistas, un recull d'articles publicats i inèdits on escriu sobre Sunyer, Torres-Garcia, Hugué, Picasso i altres amics avantguardistes i, l'octubre d'aquell any, a l'aixopluc de "La Publicidad", dirigida pel seu germà, fundà la revista "Correo de las Letras & de las Artes".

 

El projecte fracassà i, després d'alguns  intents fallits més de nous projectes, fou sovint titllat de persona inestable, poc constant i tastaolletes. Això el portar a entrar en una etapa on pràcticament no publicà res, tret d'algunes col·laboracions esporàdiques a la revista "Iberia".

 

El 1917 tornà a col·laborar en "La Publicidad" on publicà un opuscle amb els textos els trossos que, aquell mateix any donarien nom a la nova revista "Troços" que ell fundà i de la que en fou director només els quatre primers números. J. V. Foix el rellevà en la direcció.

 

El 1917 publicà el seu primer cal·ligrama a la revista "Iberia" Oda a Guynemer, dedicat al jove aviador francès mort.

 

El 1918 anà a visitar Apollinaire i Maurras. Aquell mateix anys va morir la seva dona i marxà a viure a París, des d'on continua publicant, de forma esporàdica a "La Publicidad" i a "La Jornada" de Madrid.

 

En aquella època entra en crisi i s'apropa aferrissadament a la fe catòlica alhora que va abandonant la seva passió pels moviments avantguardistes.

 

L'agost de 1919 es casà en segones núpcies amb Josepa Ricart Brunet, i es trasllada a viure a Vilanova i la Geltrú.

 

Un any més tard, el 1920, publicà Poemes i cal·ligrames i Amour et paysage, un llibre de haikus escrits a la manera francesa. El 1923 aparegué Conferències de combat i, el 1924 Els drets i els deures de la joventut.

 

L'any 1925 tornà a Barcelona i començà a col·laborar en la "Revista de Catalunya" dirigida per Antoni Rovira i Virgili i publicà el llibre Crear un públic. L'any següent aparegué el seu llibre El gris i el cadmi.

 

El primer dia de gener de 1927 sortí a la venda el primer número del seu nou projecte editorial que anomenà "La Nova Revista". El 1928 va publicar Marginàlia diversa.

 

El juliol de 1929 tanca "La Nova Revista" i, a partir de llavors, comença a col·laborar en "El Matí", on hi publicà fins a juliol de 1936.

 

Paral·lelament, els anys 1930 i 1931, publicà la secció Les idees i les imatges a "La Veu de Catalunya". També el 1931 publicà els llibres La pintura catalana contemporània i L'actualitat artística.

 

El 1935 es publicà la seva col·lecció de poemes en català Fi de paisatge. Cinc hai-kais inèdits, a "Quaderns de Poesia".

 

Amb l'esclat de la guerra civil és perseguit per la FAI per ser catòlic i  es refugià a Barcelona, des d'on col·laborà a "Solidaridad Nacional", "Destino", "La Vanguardia", "Ímpetu" i "Occidente", entre d'altres. Aquella època Josep Ma Cruset li encarrega el control de la col·lecció Lau Artis Hispaniae.

 

L'any 1941, ja acabada la guerra, l'editorial Montaner y Simón li publicà Fin de paisaje (Doce haikais de Occidente), amb traduccions d'antics poemes catalans.

 

Des de llavors es dedicà a la docència en el camp de l'art, la redacció d'alguns articles a "Destino" i "El Correo Catalan" i a escriure els llibres d'art Elogio del arte español, el 1942, Sentido del arte español, el 1944, Los oficios artísticos, el 1945, i Panorama de la pintura española, el 1947.

 

Va morir a Barcelona el dia 3 de maig de 1955.

 

El 1986 aparegué la seva Obra poètica i l'any 2010 s'edità l'Obra poètica completa en un volum bilingüe, ampliat amb treballs d'investigació sobre l'autor i l'avantguarda catalana.

Col·laboracions

 

Una olivera a Sóller

CIVTAT 8

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons