CIVTAT Ideari d'Art i Cultura (1926 ·1928)

La revista CIVTAT va ser una empresa deficitària que només podia reeixir si un catalanista de pedra picada com Ramon Torra -així l'anomena el seu fill Josep-, s’hi posava al capdavant sense esperar

res més a canvi que la satisfacció de difondre el catalanisme i promocionar la cultura, l’art i els autors del país.

 

Tot i que la història no ha valorat massa sovint el seu esforç, en el seu temps va rebre moltes i bones crítiques, com la que es va publicar, el desembre de l'any 1926, en el número 10 de la Revista de Poesia, amb motiu de l’aparició del número 8 de CIVTAT: «Al costat d’aquesta tradició moderna, ens pervé l’ofrena novíssima de Ciutat, aquesta revista d’art i literatura que Ramon Torra imprimeix, edita i patrocina, de Manresa estant. Aquest número, avalorat amb pulquèrrimes reproduccions artístiques, té una presentació impecable, i una variada densitat d’aportacions cabdals, harmònicament diverses. Entre totes elles destaca la rúbrica de Farran i Mayoral: teorització esplèndida sobre l’estètica de la realització poètica; aquest treball, qualitativament extraordinari en valoracions i en intuïcions mestrívoles, faria honor a la ploma de qualsevol crític i assagista europeu.»

 

El director de CIVTAT Ideari d'Art i Cultura va ser el poeta de Sallent Fidel Riu i Dalmau, que ja havia col·laborat a Cenacle, amb el suport, des de Barcelona, de l'escriptor, poeta, advocat i polític, Octavi Saltor i Soler. El gran reconeixement més enllà del Bages d’ambdós autors, va ser cabdal perquè CIVTAT publiqués articles de les millors plomes de l’època.

 

Com ja hem dit, el projecte era deficitari i això, a mesura que les pèrdues s’acumulaven, va afectar la periodicitat de la revista, que va anar minvant.

 

El darrer número de CIVTAT aparegué cap a finals de 1928, gràcies al finançament de Lluís Maria Soler i Terol que hi publicà un extens article sobre les Batalles del Bruc.