Josep Guitart i Santasusana (1864 ·1935)

La píndola

 

«Estimat Mossèn Guitart: li agraesc molt l'interès que es pren per les bones i senzilles religioses del Sagrat Cor, i Déu li pagarà lo que faça per elles, puix les ànimes humils i pobres són les preferides del Senyor. Só llegit i pensat en lo que V. m'exposa en la seua carta, i en los projectes formats, però existeix una Instrucció i Decret de la S. C. de Religioses, inserta en lo Butlletí 1920, número de 15 d'octubre de 1909, que li aconsello llegesca, que impossibilita lo projecte que V. proposa. I d'altra banda jo sempre só enemic de gastar diners que no es tenen; i a Manresa, d'a on me vingueren tantes acusacions contra eixes pobres monges, suposant-les d'indiscretes, i que daven ocasió a murmuracions per no pagar deutes contrets, encara hem d'anar més amb cuidado de no fer una segona edició, que per la magnitud del projecte, resultaria augmentada»

 

Carta de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, a Mossèn Guitart, datada a 31 de març de 1914, denegant-li una autorització a favor de les monges del Sagrat Cor de Manresa

 

Nascut a Manresa, el 22 d’agost de 1864, Josep Guitart i Santasausana fou un sacerdot que destacà com a historiador, geòleg, científic, estudiós, divulgador i dinamitzador cultural.

 

Va cursar estudis primaris a Manresa, al col·legi dels jesuïtes de Sant Ignasi, i, posteriorment, estudià el grau de batxillerat a Reus fins l’any 1881, que ingressà al Seminari de Vic on  hi romangué fins que, el 1988, cantà la seva primera missa.

 

Ja ordenat sacerdot, tornà a Manresa on fou vicari de la Parròquia del Carme fins que, l’any 1925, el nomenaren canonge de la Basílica de la Seu d’aquesta ciutat.

 

Entre la seva obra s’hi troben estudis molt lligats al mon del camp i, especialment, al conreu de la vinya –molt arrelada al Pla de Bages- que tingueren un especial reconeixement entre els viticultors del la comarca. En aquest àmbit cal destacar l'estudi sobre Els Adobs en els conreus al Pla de Bages i La vinya americana, publicat l’any 1900.

 

Va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, entitat que es constituí el dia 9 d’abril de 1905 a la sala de la Lliga Regionalista de Manresa, amb el propòsit d'estudiar tot el que ofereix de notable la comarca, en la naturalesa, la història, l’art, la literatura, la llengua, les tradicions i els costums. Juntament amb Oleguer Miró Borràs i Joaquim Sarret i Arbós foren nomenats consellers honoraris de l’entitat i membres del Consell General, que presidia Josep Esteve i Seguí.

 

A l’aixopluc del Centre Excursionista va escriure estudis científics de topografia, botànica, geologia i història.

 

Un dels seus grans projectes va ser establir els límits de la comarca del Bages i elaborar un mapa i una guia, tal i com recollia l’editorial del número 25 del Butlletí del Centre Excursionista Carta Geogràfica de la Comarca de Bages, aquest era un dels objectius del Centre, però amb un paper fonamental en la persona i la ànima d'aquesta obra, el mentíssim consoci mossèn Josep Guitart.

 

Va tenir un gran sentit del fet comarcal, natural i històric, que va incloure en el seu estudi de la comarca. Aquest anhel es va fer palès el marc del Primer Congrés Excursionista Català, celebrat a Lleida l'any 1911, on hi presentà l’estudi Bases per a la delimitació de les Comarques Catalanes.

 

Aquell mateix 1911 publicà la que fou la seva obra més extensa, la Biografia del Reverend Fra Francesc Guitart i Riera, caputxí exclaustrat.

 

Publicà set editorials del butlletí del Centre on hi desgranà la seva filosofia que haurien de seguir els estudis comarcals i que aplegà amb el títol genèric Pràctica de les excursions.

 

Les seves recerques científiques el van portar a aplegar i recollir molts materials de geologia, botànica i, també, del patrimoni documental, amb els que va formar un important arxiu de diferents procedències. L'element més destacat, però, és que reuní una part molt important del fons documental del monestir de Sant Benet de Bages, que l’impulsà, a partir de 1920, a endinsar-se decididament en el món arxivístic, fins al punt que es feu un segell amb el nom Arxiu Casa Guitart, que encara avui és un dels elements cabdals per conèixer la procedència de molts dels documents recuperats.

 

Va morir el dia 5 de febrer de 1935 i la notícia fou publicada l'endemà al diari "El Dia" de Manresa.

Col·laboracions

 

Excursió geològica

CIVTAT 6

 

Rectificació

CIVTAT 9

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons