Felip Graugés i Camprodon (1889 ·1973)

La píndola

 

«La eurítmia dels versos d'En Graugés, escoladissa sense treballada contenció, no té el refinament cruel i reflexiu, domptador de les coses, de l'introductor del seu llibre. Es que el poeta de l'Estany, en lloc de recloure la visió a dintre, s'aboca, cor-obert, a l'exterior; i és certament de la tendresa emotiva de

la contemplació directa, feta present, que li ve la millor bellesa dels poemes: aquell to precís i amorós amb què, dins els tocs de paisatge evoca la força sentimental de les figures, com en la majoria dels "Idil·lis de color de viola".

Felip Graugés, autèntic poeta del camp. Cal dir-ho: una manifestació de ruralisme en la lírica, amb puresa d'intenció i sense arbitracions de modernització pòstuma, és un espectacle gentil, que salva el traspàs d'una època i valora primordialment l'heretatge de l'escola vigatana a on l'autor s'aculi»

 

Fragment de la crítica del llibre ‘Camps a través’ publicada a la La Revista l'1 d'agost de 1924

 

El poeta i periodista Felip Graugés i Camprodon va néixer a Santa Maria de l'Estany, al Bages -Moianès-, el dia 15 d’agost de 1889.

 

De formació autodidàctica, la seva cultura literària l'adquirí a través de la lectura d'obres dels seus grans mestres Verdaguer, Maragall, Bofill i Mates, Carner, Sagarra, Manent, López-Picó o Arús.

 

Fill del ferrer de poble, aprengué l'ofici i treballà amb el pare. Apassionat lector de poesia, de molt jove comença a experimentar amb l'escriptura i, l'any 1913, comença a col·laborar en el "Butlletí del Sindicat Agricol i Caixes Rural i d'Estalvis de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter de Moià" on hi publicà el seu primer poema Sol de març. Amb algunes interrupcions, continuà col·laborant assíduament en aquesta publicació fins el 1925.

 

El 1916 guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Sants i, entre 1916 i 1917, publicà catorze poemes inèdits a la revista "Cenacle", editada a Manresa per l'impressor Antonio Esparbé i també, esporàdicament, publicà a "La Revista" del seu admirat amic Josep Ma López-Picó.

 

Entre 1917 i 1919 fou col·laborador i redactor literari de la "Revista de Vich", publicació cultural editada a la capital d'Osona i, el 1919, fou l'autor de l'edició de la Crida de les Festes de Sant Miquel dels Sants, publicació anual de fort arrelament a Vic.

 

Incansable participant dels Jocs Florals d'arreu de Catalunya, el 1921

guanyà un 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent en els de Barcelona, amb el poema Idil.lis de color de viola.

 

L'any 1924, dins la "Biblioteca d'Autors vigatans", editada per la "Gazeta de Vich" que dirigia Mn. Jaume Collell, publicà, Camps a través, el seu primer llibre de poesia que agrupava un recull de 29 poemes inèdits i 13 de publicats anteriorment en revistes. El llibre fou prologat amb un poema de Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost, on el batejà com el poeta i ferrer de Santa Maria de l'Estany.

 

El 1926 es traslladà a viure a Barcelona on s'estrenà en la professió de periodista en "La Publicitat" i, aquell any guanyà un altre 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent en els Jocs Florals de Barcelona amb el poema Les velletes humils.

 

Els darrers trimestres de 1926 i 1927 va publicar a la revista "Ciutat" de Manresa i, el 1927, també publicà a "Art Novell". Aquells anys aparegué, esporàdicament, a la "Revista Jorba" editada pels Magatzems Jorba de Manresa, i en opuscles i programes de l'Estany.

 

L'any 1927, amb el poema Musa rústica -que més endavant donaria nom al seu darrer llibre- fou guardonat amb el premi extraordinari dels Mantenidors en els Jocs Florals de Barcelona.

 

Es casà amb Maria Rierai Alberch, amb qui tingué una filla.

 

A partir de 1932, treballà de redactor a "El Matí", d'administrador a "La Nau", col·laborador en "Revista de Catalunya" i "Història de Catalunya", dirigida per Rovira i Virgili, i fou secretari de Josep Ma Capdevila a "Paraula Cristiana". També col·laborà en treballs literaris d'Òmnium Cultural.

Entre 1931 i 1936, quan esclatà la guerra, guanyà diversos premis més en els Jocs Florals de Barcelona: premi de la Viola d'or i d'argent el 1931 per Passa la Verge pel cel de febrer, 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent el 1932 per Camins enllà, premi extraordinari dels Mantenidors el 1934 per El plor de les campanes, premi de l'Englantina d'or el 1935 per Altars vora el camí, 1r accèssit a la Flor Natural el 1935 per Camins de muntanya, premi de la Flor Natural el 1936 per Geòrgica tardoral. Aquell any 1936 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

 

El 1936 fou proclamat mestre en gai saber en guanyar la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona.

 

A partir de 1939, acabada la guerra civil, fou un dels membres del grup supervivent dels Jocs Florals de Barcelona que els continuaven celebrant els clandestinament. Durant aquells anys fou un assidu de la penya literària integrada per Guasch, Ollé i Rabassa, Octavi Saltor, Escofet i Soler, Saperas, entre altres.

 

L'any 1950 prologà el llibre de poemes de Josep Ma Font i Raventós La terra de la fruita d'or.

 

El 1958 sortí publicat el seu segon llibre Balada del pessebre un aplec de 14 poemes composats perquè fossin llegits davant el pessebre bastit en el Palau de la Virreina de Barcelona pel Nadal d'aquell any.

 

El 1972 va guanyar l'Englantina d’Or en els Jocs Florals de Terrassa per Poesia de tardor.

 

El 1973, ja molt malalt, va publicar el seu tercer i darrer llibre Musa rústica un recull antològic de la seva obra poètica que inclou cinquanta-set poemes, tots excepte tres, inèdits, i escrits en diferents etapes de la seva vida. És un llibre d'adéu, on fa un repàs nostàlgic a la seva vida

 

Va morir a Barcelona el 27 de juny de 1973, pocs dies després de la publicació del llibre.

 

En el primer aniversari de la seva mort, l'any 1974, Octavi Saltor li va dedicar el poema A la memòria de Felip Graugés, autor de "Musa rústica".

 

El 1979 la seva obra fou destacada en el llibre Les millors poesies de la llengua catalana.

 

El 15 d’agost de 1980 Santa Maria de l’Estany li va retre un homenatge i batejà amb el seu nom una de les places del poble.

 

El 1989 el Grup d’Amics de Felip Graugés de l’Associació Cultural i Recreativa de l’Estany edità el volum Obra poètica completa. Felip Graugés, de la que tingueren cura Rossend Casallarch, J.L. Rodríguez Lara i Josep Ruaix.

Col·laboracions

 

Per a un àlbum

CIVTAT 8

 

Epigrames

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021