Federico García Lorca (1898 ·1936)

La píndola

 

«En tu carta hay cosas que no debes, que no puedes pensar. Tú vales mucho y tienes que tener tu recompensa. Piensa en lo que puedas hacer y comunícamelo enseguida para ayudarte en lo que sea, pero obra con gran cautela. Estoy muy preocupado pero como te conozco sé que vencerás todas las dificultades porque te sobra energía, gracia y alegría, como decimos los flamencos, para parar un tren»

 

Fragment de la darrera carta escrita per Federico García Lorca a Juan Ramírez de Lucas, amb qui tenia una relació sentimental, datada el 18 de juliol de 1936, tres dies abans de ser afusellat pels franquistes.

 

El poeta, escriptor, autor teatral i dibuixant Federico García Lorca va néixer a Fuente Vaqueros, un poble de la província de Granada, el 5 de juny de 1898. Fill de Vicenta Lorca Romero, mestra d'escola i pianista, i de Federico García Rodríguez, propietari de terrenys de cultiu de remolatxa i tabac, fou el gran de quatre germans. Quan encara era molt petit, va patir un brot de paràlisis infantil.

 

El 1908 passà uns mesos a Almeria, on començà els estudis de batxillerat i fa classes de piano amb Antonio Segura. Un any després, el 1909, es traslladà a viure a Granada, amb els pares i els seus germans Francisco, Concha i Isabel, on continuà els estudis de batxillerat al col·legi Sagrado Corazón.

 

Acabat el batxillerat, durant els anys 1914 i 1917, començà a estudiar les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret a la Universitat de Granada. Aquells anys freqüentà els ambients intel·lectuals de Granada on feu amistat amb Melchor Fernández, Almagro, Miguel Pizarro, Manuel Ángeles Ortiz, Ismael G. de la Serna i Ángel Barrios entre molts altres. Aquesta etapa universitària estigué marcada pels viatges d'estudis que, dirigits pel Catedràtic Martín Domínguez Barrueta, va fer per Andalusia, Castella i Galícia, en els que va descobrir les arrels culturals de cadascuna d'aquestes regions. També en aquella etapa conegué Manuel de Falla, que s'havia instal·lat a Granada, amb qui començà una forta amistat.

 

L'any 1916, en morir el seu mestre de música, Antonio Segura Mesa, abandonà els estudis de piano.

 

L'any 1918 publicà el seu primer llibre ‘Impresiones y Paisajes’ on recollia les impressions dels viatges viscuts, i es dedicà a escriure alguns dels poemes.

 

El 1919 es traslladà a viure a Madrid i s'instal·là a la Residència d'Estudiants, on s'hi quedà fins el 1928. Aquells anys conegué Luis Buñuel, Salvador Dalí, José Moreno Villa, Emilio Prados, Pedro Salinas, Pepín Bello i Juan Ramón Jiménez.

 

L'any 1920 es matriculà en la Faculta de Filosofia i Lletres i començà a escriure les ‘Suites’. Aquell mateix any estrenà al el Teatro Eslava de Madrid la seva primera obra ‘El Maleficio de la Mariposa’ que li suposà un autèntic fracàs.

 

El 1921 publicà el seu primer llibre de poesia ‘Libro de Poemas’, on recull els poemes que va escriure entre 1918 i 1920, i el novembre d'aquell mateix any va escriure bona part del seu ‘Poema del Cante Jondo’. També l'any 1921 publicà poemes a la revista ‘Índice’ que impulsava Juan Ramón Jiménez.

 

El 19 de febrer de 1922 va llegir la conferència ‘El Cante Jondo’ al Centro Artístico de Granada, text que fou reproduït uns dies després i en diversos capítols al diari Noticiero Granadino.

 

El 23 de gener de 1923, durant les Fiestas de los Reyes Magos de Granada, organitzà a casa seva, juntament amb Manuel de Falla, una funció de titelles. Aquell mateix any publicà els seus primers dibuixos i assistí al banquet que se celebrà a Madrid en honor de Ramón Gómez de la Serna. El mes de juny de 1923 es llicencià en Dret per la Universitat de Granada i, aquella tardor conegué Salvador Dalí, en instal·lar-se aquest a la Residencia de Estudiantes, i feu amistat amb Gregorio Prieto i Rafael Alberti.

 

Entre 1923 i 1925 va escriure l'obra ‘Mariana Pineda’ i durant la primavera de 1925 viatjà a Cadaqués convidat per la família de Salvador Dalí. Un any després, el 1926, va fer algunes excursions a les Alpujarras amb Manuel de Falla. Aquell any, la seva família comprà la Huerta de San Vicente, a la vega granadina, on hi passà llargues temporades. També l'any 1926 publica la seva ‘Oda a Salvador Dalí’ a la Revista de Occidente i feu una lectura dels poemes dels llibres que estava escrivint a l'Ateneo de Valladolid.

 

L'any 1927 publicà el seu llibre ‘Canciones’ feu una segona estada a Cataluña on fou estrenada al Teatre Goya i per la companyia de Margarita Xirgu, la seva obra ‘Mariana Pineda’. Aprofitant la seva estada a Barcelona, el grup dels Amics de les Arts que integraven Gasch, Foix, Montanya i Dalí, entre altres, organitzà una exposició dels seus dibuixos a les Galeries Dalmau. Aquell mateix any la companyia de Margarita Xirgu decideix estrenà ‘Mariana Pineda’ al Teatro Fontalba de Madrid.

 

També el 1927 va conèixer Vicente Aleixandre, Luis Cernuda y Joaquín Romero Murube i, el desembre d'aquell any participa, juntament amb Dámaso Alonso, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Juan Chabás, José Bargamín y Rafael Alberti en una lectura en l'homenatge que l'Ateneo de Sevilla va fer a Góngora.

 

L'any 1928, encapçalà un grup d'intel·lectuals granadins amb els que fundà la revista ‘Gallo’ que ell mateix dirigí. Tot i que només se'n publicaren dos números, aquests van tenir molt impacte en els ambients culturals i artístics, amb articles provocatius com el ‘Manifiesto anti-artístico catalán’ de Salvador Dalí. Aquell any publicà una part de la seva ‘Oda al Santísimo Sacramento del Altar’ i el seu ‘Romancero Gitano’ aparegué a les pàgines de la Revista de Occidente. També el 1928 va llegir la conferència ‘Canciones de Cuna Españolas’ a la Residencia de Estudiantes de Madrid.

 

El seu retorn a Granada coincideix amb l'estrena, el 29 de abril de 1929, de la seva obra ‘Mariana Pineda’ al Teatro Cervantes d'aquesta ciutat, a càrrec de la companyia Margarita Xirgu.

Aquell any fou publicada per la Revista de Occidente la segona edició del seu llibre ‘Canciones’.

 

Per aquell temps patia una etapa d'angoixa pel trencament de la seva relació sentimental amb l'escultor Emilio Aladrén i pel poc tacte que van tenir amb ell  Salvador Dalí i Luis Buñuel fent al·lusió a la seva persona a la pel·lícula surrealista ‘Un chien andalou’. El 25 de juny de 1929, aprofitant que el convidaren a fer unes conferències, es traslladà als Estats Units per canviar d'aires i es matriculà a la Universitat de Columbia.

 

Durant la seva estada a Amèrica es dedicà a veure obres de teatre, cinema i museus però, sobretot, descobreix i queda captivat per la música jazz. Va estiuejar a Vermont, convidat per Philip Cummings, i a Catskill Mountains amb Ángel del Río. De tornada a Nueva York s'instal·là al John Jay Hall de la Universitat de Columbia, on s'hi quedà fins el 1930, des d'on va escriure les seves obres ‘Poeta en Nueva York’ i ‘El Público’ i el guió de cinema ‘Viaje a la Luna’.

 

L'any 1930 pronuncià unes conferencies a la Universitat de Columbia i al Vassr College i viatjà a Cuba convidat  per la Institución Hispano Cubana de Cultura. S'instal·là a La Habana, ciutat que el va impresionar molt, on hi pronuncià diverses conferencies i on va acabar d'escriure la seva obra ‘El Público’.

 

Tornà a España a primers de març de 1930 i, el 24 de desembre d'aquell any estrenà l'obra ‘La Zapatera Prodigiosa’ al Teatro Español de Madrid, dirigida per Cipriano Rivas Cherif, amb Margarita Xirgu interpretant el paper principal.

 

L'any 1931 publicà alguns poemes de ‘Poeta en Nueva York’ i el llibre ‘Poema del Cante Jondo’, i escriu ‘Así que pases cinco años’ i ‘Bodas de sangre’.

 

Uns dies abans de Nadal de 1931 va presentar a la Universidad Central de Madrid, juntament amb Eduardo Ugarte, el projecte de teatre universitari ambulant La Barraca. A partir de juliol de 1932 la companyia es posà en marxa amb l'estrena de ‘La vida es sueño’ a Sòria. Durant pràcticament quatre anys, fins l'esclat de la Guerra Civil, la companyia estrenà vuit obres de grans autors com Calderón, Cervantes o Lope de Vega, que representaren a més d'una vintena de ciutats espanyoles.

 

Aquell any 1932, del 26 de juny al 3 de juliol, exposà els seus dibuixos a l'Ateneo Popular de Huelva i, durant l'any, impartí algunes conferencies a Valladolid, Sevilla, Salamanca, A Coruña, San Sebastià i Barcelona.

 

El 1933 s'estrenà ‘Bodas de Sangre’ al Teatro Beatriz de Madrid i, a Mèxic, sortí publicada la seva ‘Oda de Walt Whitman’ inclosa al seu ‘Poeta en Nueva York’.

 

L'octubre d'aquell 1933 viatjà a Buenos Aires, Argentina, i des d'allí, el 1934, a Montevideo, Uruguay. En ambdós països fou rebut com un ídol. A Buenos Aires donà conferencies i visqué els assajos i l'èxit de les estrenes de les seves obres ‘Mariana Pineda’, ‘La Zapatera Prodigiosa’ i ‘Bodas de Sangre’, aquesta amb més de cent representacions. També va fer unes audicions privades on presentà les dues farses ‘El Amor de don Perlimplín y Belisa en su jardín’ i ‘Retablillo de Don Cristóbal’. Durant la seva estada a Montevideo fou molt aclamat i va conèixer a Pablo Neruda, amb qui va pronunciar algunes conferencies que posaren en evidència la seva admiració mútua. En la seva estada a Uruguai feu una forta amistat amb l'escriptor Enrique Amorim, amb qui se li atribuí relació íntima.

 

L'agost de 1934 tornà a España i just acabat d'arribar, el 13 d'agost moria, a la plaça de toros de Manzanares, a Ciudad Real, el seu amic, torero i mecenes d'artistes, Ignacio Sánchez Mejías, a qui li dedicà el poema ‘Llanto por Ignacio Sánchez Mejías’ que publicà el 1935. Aquell any s'estrenà a Madrid, amb molt èxit, la seva obra ‘Yerma’ representada per la companyia de Margarita Xirgu.

 

També l'any 1935 treballà en l'obra ‘Doña Rosita la Soltera o el Lenguaje de las Flores’ i, del 9 de setembre al 24 de desembre d'aquell any viatjà a Barcelona i s'instal·là, amb la companyia de Margarita Xirgu, a l'Hotel Majestic. Aquells mesos es representaren les seves obres ‘La dama boba’, ‘Yerma’, ‘Bodas de sangre’ i s'estrenà ‘Doña Rosita la soltera’, molt ben acollides pel públic i per la crítica. En aquella estada a Barcelona va patir un nou desengany amorós, en ser abandonat pel seu company sentimental Rafael Rodríguez Rapún, que conegué a la companyia La Barraca.

 

Aquell 1935 la companyia de Lola Membrives estrenà al Teatro Coliseum de Madrid ‘La Zapatera Prodigiosa’ i, a Nova York, s'estrenà ‘Bitter Oleander’, la versió anglesa de ‘Bodas de Sangre’. Aquell mateix any comença una relació sentimental amb l'escriptor i crític d'art Juan Ramírez de Lucas, a qui li va dedicar molts dels deus darrers poemes d'amor.

 

L'any 1936 va acabar d'escriure l'obra ‘La Casa de Bernarda Alba’ i participà en un homenatge a Luis Cernuda. A primers de juliol d'aquell any, en iniciar-se dels fets que provocaren l'esclat de la Guerra Civil, tot i que no pertanyia a cap partit polític fou considerat un membre del arte degenerado i, per tant, un enemic del bàndol nacional. Fugí de Madrid i viatjà fins a Granada on el 18 de Juliol visqué amb preocupació l'alçament militar contra el Govern de la República. El 16 de agost mentre visitava un amic comerciant, fou detingut després d'haver estat denunciat per Ramón Luis Alonso, ex-diputat de la CEDA i arrestat per soldats franquistes. Informat Queipo de Llano, governador militar d'Andalusia Occidental, del seu l'arrest, contestà un contundent «¡Que le den café!»

 

Després de tres dies empresonat, la matinada dels 18 al 19 d'agost de 1936, Federico García Lorca fou afusellat a Viznar, Granada, per «rojo y maricón» segons els militars franquistes.

 

Els rumors del seu assassinat van córrer ràpidament i, tot i les protestes internacionals que la seva mort va provocar, no varen confirmar la seva mort fins el 20 de setembre de 1936, un més i mig després del seu afusellament.

Col·laboracions

 

Leyenda de Jerez (Dibuix dedicat a Sebastià Gasch)

Naturaleza muerta (Dibuix)

CIVTAT 12

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons