Alexandre Font i Pla (1876 ·1949)

Fill del gironí Francesc Font i Joseph i de Lluïsa Pla i Font, nascuda a Figueres, Alexandre Font i Pla va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1876. Home de negocis i vinculat a la Renaixença, fou articulista i escriptor de novel·la i narrativa costumista.

 

Als 24 anys, el gener de 1900, es casà amb Dolors Mateu, filla de Gelida, amb la que tingué cinc fills, en Francesc, l'Albert, en Lluís, l'Ernest i la Maria Dolors. Des de llavors, va compaginar la seva vida entre aquesta població i Barcelona.

 

Entre el 1900 i el 1902 va publicar articles a la revista Torrent i, a partir de 1902, va col·laborar, des dels seus inicis al setmanari satíric barceloní Cu-cut! de manera continuada fins que es deixà de publicar, l'any 1912.

 

Des de juliol de 1905 fins al darrer número, el 31 de desembre de 1906, va publicar la secció costumista ‘Pàgines festives’ al setmanari Joventut. Aquell any va participar al Primer Congrés Internacional de la llengua catalana, celebrat a Barcelona

 

L'any 1907 publicà el seu primer llibre ‘Pàgines festives’ editat per l'editorial Joventut, on recollia els escrits publicats al setmanari. Aquell mateix any va publicar alguns articles més de ‘Pagines festives’ al setmanari L'Avi.

 

Pels volts de 1909 va comprar un dels primers cotxes que es veieren per Gelida, amb el que es desplaçava molt sovint a Barcelona.

 

El 1910, publicà la novel·la ‘L'Oncle Magí’ i, el 1912, l'any que s'estrenà com a soci de l'Ateneu Barcelonès, aparegué ‘De la última cullita’, un recull de narracions curtes de caire costumista, amb pròleg de Lluís Via. Aquell mateix any publicà ‘Prosa lleugera. Aplech d'articles festius’, que recollia una col·lecció dels seus articles.

 

‘Barcelona típica’, editat el 1914, recollia una col·lecció d’articles seus i va ser un dels seus llibres més reconeguts.

 

Tres anys més tard, el 1917 va publicar ‘Gent del barri’ i, el 1920 la novel·la ‘L'Andreuet’, que va comptar amb una obertura de Víctor Català.

 

El 1923, editada per l'Avenç Grafic dins la col·lecció La Novel·la d`Ara, aparegué la seva novel·la ‘El Cas d'en Jaume Salou’, amb il·lustracions de Serra Massana. Un any després, el 1924 publicà la novel·la ‘El Niu del cucut’ i, el 1925 ‘La Tia Munda’.

 

Entre 1926 i 1933 fou un dels integrants de Colla del Colón -que era continuadora de la Penya del Continenal- una tertúlia d’escriptors propers als idearis de la Renaixença i vinculats als Jocs Florals, que es reunia al Cafè Colón de Barcelona presidits pel publicista, promotor cultural, editor i fundador de  La Il·lustració Catalana i Quaderns de Lectura Popular, Francesc Matheu. Entre els seus integrants s'hi trobaven Joaquim Cabot, Joan Maria Guasch, Rafael Puget, Eduard Toda, Joan Santamaria, Amadeu Vives, Ferran Agulló, Enric de Fuentes, Alexandre Bulart, Joan Oller, etc.

 

El 1924 participà, amb tots els amics de La Colla del Colón en un viatge a Lleida per a visitar el poeta, traductor i criminalista Magí Morera i Galícia. Fruit d'aquell viatge aparegué ‘Cireres’, el primer dels tretze volums que publicaren anualment en edicions de bibliòfil no venals i de tirada curta i que dedicaren, principalment, a homes de lletres que destacaven per la seva catalanitat.

 

El 1925 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i, el 1927, obtingué un accèssit a la Copa Artística d'aquest mateix certamen.

 

Un any més tard, el 1928, ja plenament integrat a la vida social de la Gelida modernista, va traslladar el seu domicili a aquesta ciutat a la masia Casal Font, a La Coma, que ell mateix es va fer construir.

 

Dos anys més tard, l'abril de 1930, presidí a Barcelona, en representació de l'alcalde Joan Antoni Güell, la sessió inaugural del Centenari del Romanticisme que patrocinava la Fundació Massana.

 

Aquell mateix any publicà el llibre ‘Tres narracions’ que fou guardonat, l'any 1932, amb el premi Concepció Rabell, que s'adjudicava anualment al millor llibre de prosa literària escrit en català i publicat dintre dels dos any darrers a la cerimònia dels Jocs Florals de Barcelona, que era quan s'atorgava. També el 1932 va guanyar un dels premis als Jocs Florals de Barcelona.

 

El 1930 fou nomenat membre del Patronat Escolar per la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, que presidí el Compte Güell, alcalde de la ciutat.

 

El 1931, amb els amics de La Colla del Colón van editar ‘Mestre Matheu’, amb motiu dels vuitanta anys del seu patrici. Aquell mateix any, coincidint amb un viatge a Cadaqués, també van editar un altre volum dedicat a la memòria ‘Frederic Rahola’.

 

El 1935 publicà, amb edició de la Llibreria Catalònia, la novel·la ‘Embruix’.

 

Amb l'inici de la guerra civil s’acabà, pràcticament, la seva producció literària i només hi ha constància que, a mitjans de la dècada de 1940 va intentar publicar dins la Col·lecció Literària Aymà la seva novel·la ‘El 802’ però, com passava molt sovint en la postguerra, tot i les múltiples gestions d'Aymà, va rebre repetidament dictàmens denegatoris de la censura de Madrid.

 

Alexandre Font i Pla va morir a Barcelona el 9 d'abril de 1949, sense que la premsa se'n fes ressò.