Ignasi M. Folch i Torres (1883 ·1927)

Nascut a Barcelona el 30 de juliol de 1883, l'escriptor, periodista i musicòleg Ignasi M. Folch i Torres, fou el quart dels sis fills de Lluís Folch i Brossa i Lluïsa Torres i Llinàs: Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi, Mercè i Joaquim.

 

El seu pare, que heretà una fusteria, reconvertí el negoci en una fàbrica de mobles de fusta que exposava, conjuntament amb obres artístiques, en una botiga de la seva propietat. Aficionat al teatre i a la literatura, procurà una educació en valors i oberta als seus fills, lluny de l'habitual tarannà de l'època, de prioritzar la continuïtat de l'ofici del negoci familiar.

 

Amb només 22 anys, el 1905, ocupà càrrecs a la Unió Catalanista i a la Orfeó Català en substitució del seu germà Josep Maria, que s'exilià a França després de ser detingut i processat per la publicació a "La Tralla" d'un número commemoratiu de la independència de Cuba.

 

L'any 1907 fou nomenat redactor en cap de la Revista Musical Catalana -hi va romandre fins el 1923- i, el primer de juny d'aquell any fundà la revista quinzenal “Futurisme”, d'arts i lletres, que propugnava l'edificació d'una cultura catalana. Tot i la curta vida de la publicació -sembla que només s'editaren tres números-, va comptar entre els seus col·laboradors amb el seu germà Josep Maria, Casanovas, Ramon Casas,  Apel·les Mestres o Gabriel Alomar.

 

Gran amant de la música, Ignasi Folch i Torres va tenir força notorietat en els ambients musicals de Barcelona i de Catalunya i fou un actiu col·laborador de l’Orfeó Català, del qual la seva esposa Antònia Sancristòfol n’era cantaire i exercia, també, de professora. Aquesta passió per la música va fer que, el 1913, fos impulsor i fundador de l’Associació de Música de Cambra, juntament amb Carles Jordà, Francesc Galí, Antoni Gallardo, Antoni Puig Giralt i Miquel Carbó.

 

El gener de 1919 es feu càrrec, en substitució de Josep Carner, de la direcció de la revista “D’Ací i D’Allà”, càrrec que ocupà fins el 1924 en que fou substituït per Carles Capdevila. Durant aquella època hi publicà quatre contes.

 

Un any abans havia publicat la seva primera novel·la Les dues germanes -presentada als Jocs Florals de Barcelona de 1923- i, el mateix 1924, edità la segona, titulada L'etern retorn.

 

Aquell 1924 fundà i dirigí “Actualitats", una revista gràfica setmanal amb un contingut majoritàriament fotogràfic, que informava de l'actualitat mundial. Aquell mateix any publicà en aquelles pàgines el seu llibre Els adéus i, a partir del primer de desembre començà a col·laborar a les oficines de l'Obra del Cançoner Català.

 

Continuà, paral·lelament, escrivint novel·les i, el 1925 publicà La desventura de Tomàs Salom i alguns articles a "Joventut Catalana". Un any més tard publicà la novel·la Una dona.

 

Va publicar també diverses comèdies, com Mal d’amor i Per damunt les boires.

 

L'any 1927 va traduir i editar, amb el segell de l'Associació d'amics de la música, la que fou la seva darrera obra publicada Vida de Beethoven, de Romain Rolland, publicada amb motiu de la commemoració del centenari de la mort del músic. Aquell mateix any publicà algunes col·laboracions a la revista "Llegiu-me".

 

La seva mort sobtada i prematura, després d’una llarga malaltia, l'11 de novembre de l’any 1927, va provocar una gran consternació ens els àmbits culturals i artístics catalans.

 

Pòstumament, el 1928, aparegué el seu llibre Ídol vivent i, el 1929, l'any de l'Exposició Internacional de Barcelona, es publicà Vides humils.

 

L’any 1995, al Castell de Plegamans, al Vallès Occidental, es va inaugurar la Fundació Folch i Torres (www.fundaciofolchitorres.org), dedicada a preservar la memòria dels cinc germans -Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim- i divulgar l’obra de la família.