Miquel Ramon Ferrà i Juan (1885 ·1947)

Poeta i assagista, Miquel Ramon Ferrà i Juan va néixer a Palma de Mallorca l’any 1885. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, mestre d'obres i destacat literat de la Renaixença mallorquina, va iniciar els estudis de dret l’any 1905 i els de Filosofia i Lletres el 1909, a la Universitat de Barcelona, i ingressà al cos d'arxivers i bibliotecaris.

 

Durant la seva època d’estudiant es va identificar ideològicament i estèticament amb el corrent catòlic i catalanista del Noucentisme català i va fer amistat amb joves d’aquest moviment com Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rafael Masó o Jaume Bofill i Mates -Guerau de Liost-i, també, amb joves intel·lectuals i polítics com Prat de la Riba, Francesc Cambó i Lluís Nicolau d'Olwer, entre d’altres.

 

Entre 1911 va anar a viure a Gijón, on va exercir a la Biblioteca Jovellanos, com a membre del cos facultatiu d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l'Estat, i el 1913 va viatjar a Barcelona per ocupar la plaça de bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona i de la biblioteca de facultat de medicina.

 

L’any 1913 va fundar la Residència d'Estudiants de Catalunya, que va dirigir fins el 1936. Des del 1936 va instal·lar-se novament a Mallorca, on va dirigir la Biblioteca Pública. L’any 1946 va ser nomenat membre corresponent de l’Institut d'Estudis Catalans.

 

Sense ni tant sols havent-se presentat, va guanyar l'Englantina en els Jocs Florals de Barcelona de 1904 amb el poema Cisma, que havia enviat als Jocs, sense el seu coneixement, Miquel Costa i Llobera, el seu primer mentor literari, que sempre més es va congratular d'haver descobert un nou poeta.

 

Va fundar i dirigir, entre 1906 i 1907, "Migjorn", una revista literària que volia introduir a la cultura mallorquina els corrents estètics del noucentisme, i va col·laborar, molt sovint amb el pseudònim Alanís, a les publicacions "Sóller", "Correu de les Lletres" i "La Veu de Mallorca". Va col·laborar en publicacions del editades al principat com "Il·lustració Catalana", "Catalunya" i "La Veu de Catalunya".

 

Ideòleg de l'anomenada Escola Mallorquina, els temes fonamentals de la seva poesia, intel·lectual i elaborada, de llenguatge depurat, són l'elegia -de caràcter intimista, expressada sota una eixuta contenció verbal- i el paisatge -idealització del món camperol, usat com a símbol de l'estat sentimental del poeta.

 

La seva obra poètica, d'extensió molt reduïda, és recollida a Cancó d'ahir de 1917 i La rosada de 1919, i ambdues obres recollides, també en  el llibre A mig camí publicat el 1926.

 

Entre 1916 i 1924 va ser membre actiu de l'entitat pancatalanista “Nostra Parla”, del Centre Regionalista de Mallorca i va liderar el grup d'intel·lectuals mallorquins Generació de 1917 que integraven joves catalanistes, majoritàriament formats a la Universitat de Barcelona, com Joan Pons, Guillem Colom, Guillem Forteza, Miquel Forteza, Joan Ramis, Josep Sureda, Bartomeu Ferrà, Joan Estelrich, Maria Mayol i Maria Verger, entre d'altres.

 

Excel·lent traductor, va reunir en l'aplec Les muses amigues de 1920, traduccions d’altres poetes com Hugo, Vigny, Annunzio, Tibul·le, Gautier, Verlaine, Carducci, Verhaeren, Moréas, Leopardi, Goethe, Verlaine, Darío, Maeterlinck o Mistral, entre altres.

 

L’any 1926 va traduir, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors del volum Obres menors de Tàcit.

 

Va ser secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull i va preparar, amb Salvador Galmés, l'edició del Blanquerna.

 

Havent consagrat la seva vida a l'ideal cívic i estètic, que va defensar íntegrament posicionant-se al costat de la República fins a les darreres conseqüències,  a la postguerra es va replegar en si mateix -el 1943 va editar Mater Amabilis- i va viure a Mallorca entre la Biblioteca Provincial i casa seva, a la Costa de Can Muntaner, on va morir, als 62 anys, el dia 14 de novembre de 1947.

 

El 1962 van ser editades pòstumament, a iniciativa del seu íntim amic Joan Pons, les seves Poesies completes.

 

El 31 d’octubre de 2008, a Sóller, l’Obra Cultural Balear organitzà un acte d'homenatge i convidà el filòsof i estudios de la seva obra, Francesc Lladó i Rotger, a pronunciar la conferència El ciutadà Miquel Ferrà i la seva relació amb Joan Alcover.