Camille Laurent Séverin Faust (1872 ·1945)

Camille Mauclair

La píndola

 

«La ploma no és prou hàbil per descriure el miracle de la Barcelona nocturna. La fada electricitat, que ha renovat l'aspecte del món, ha concentrat aquí els més inconfessables sortilegis. Una glòria de gegantins raigs fixos llançats cap al cel aureolen el Palau Nacional i fan esblanqueir els estels damunt aquesta nova Cartago. Enormes cascades, innombrables fonts que alternen amb avingudes de pilars lluminosos, matisats, sense parar de canviar, per una policromia on la guspirejant unió de l'ona i la flama sobrepassa tot allò que s'ha fet fins ara i desafia tots els somnis, alhora que, de minut a minut, les columnates, les façanes, les cúpules, passen del rosa al verd, del taronja al safir, de la plata a l'or, en una boira de foc i aigua, sota l'etern i misteriós firmament nocturn. Cap a aquest s'enlairen les esperances de grandesa, la tensió de les ànimes i les aspiracions d'un poble»

 

Fragment de l'article signat per Camille Mauclair publicat al diari

Le Figaro, el 18 d'octubre de 1929, amb motiu de l'Exposició  Internacional de Barcelona

 

El poeta, novel·lista, biògraf, escriptor de viatges i crític d'art Camille Laurent Séverin Faust, més conegut pel seu pseudònim Camille Mauclair, va néixer a Paris el 29 de desembre de 1872.

 

Estudià a Paris, al Lycée Louis-le-Grand, cursà la carrera a la Sorbonne i, amb només 19 anys, el 1891 coneix  el poeta Stéphane Mallarmé -que es convertí en un referent per a ell-, i fa les seves primeres col·laboracions en publicacions d'ideologia anarquista.

 

El 1892 succeeix a Albert Aurier com a crític d'art a la revista de literatura, història i política "Mercure de France" i, un any més tard, el 1893, fundà amb Aurélien Lugné-Poe el Théâtre de l'Ruvre, en el número 55 del carrer de Clichy, per acollir el Simbolisme literari i pictòric i que s'inaugurà amb el l'òpera Pélléas et Mélisande de Claude Debussy.

 

El 1894 comença a col·laborar a "La Nouvelle Revue", la revista literària fundada per l'escriptora Juliette La Massine -més coneguda com Juliette Adam- i a "La Cocarde"  del polític antisemita francès Maurice Barrès.

 

El 1896 descobreix l'obra del critic i poeta simbolista Jules Laforgue -que morí de tuberculosi el 1887 amb només 27 anys- i un any després s'incorpora a "L'Aurore" on coincidí amb Georges Clemenceau, gran defensor, -com Juliette Adam- d'Émile Zola quan, el 1898, aquest fou criticat per l'article J'acuse...!  on s'aliniava a favor del capità Alfred Dreyfus en l'acusació per informar els alemanys. En aquells anys començà a distanciar-se del simbolisme.

 

Entre 1902 i 1903 va editar l'obra poètica de Jules Laforgue i, el 1904 començà a treballar com a divulgador d'història de l'art a l'editorial "H.Laurens" i la "Llibreria d'Art Antic i Modern", on hi publicà, el 1904, Idees vivantes.

 

El 1905 publicà, per l'editorial "fasquelle", el llibre  De Watteau à Whistler i, al cap d'un any, Trois crises de l'art actuel. El 1909 la "Librairie universelle" li edità La Beauté des formes.

 

Entre 1914 i 1918, els anys de la primera guerra mundial, es posicionà obertament a favor de la causa dels aliats, en contra de les potències centrals liderades per Alemanya, escrivint i publicant articles d'ideologia antigermànica.

 

El 1918 publicà dues biografies amb els títols Albert Besnard. L'homme et l'oeuvre i Auguste Rodin. L'homme et l'oeuvre. Un any més tard, el 1919, publicà L'Art indépendant français sous la Troisième République. Peinture, lettres, musique.

 

L'any 1920 publicà l'assaig crític i biogràfic Antoine Watteau i, el 1924 feu el mateix amb Claude Monet i Léonard de Vinci. El 1925 publicà Histoire de la miniature féminine française : le dix-huitième siècle, l'Empire, la Restauration i, el 1928, Puvis de Chavannes.

 

Entre 1928 i 1933 feu un gir cap a postures polítiques més dretanes i inicià una croada personal, contra l'art i l'arquitectura modernes des de les pàgines de "Le Figaro" i "L'Ami du Peuple" diaris controlats per l'industrial i polític François Coty, anticomunista i admirador del feixisme italià, que va intentar introduir a França.

 

Durant aquells anys publicà La Farce de l'art vivant, en dos volums apareguts el 1929 i el 1930 i Le Greco, el 1931.

 

També el 1931 publicà, juntament amb Bernard Grasset, el primer llibre la sèrie Cycle de la Méditerranée que dedicà a L'Âpre et Splendide Espagne. Dins la mateixa sèrie dedicada a viatges per la Mediterrània publicaren també La Majesté de Rome, el 1932; Les Couleurs du Maroc, de 1933; Le Pur Visage de la Grèce, de 1935; Les Douces Beautés de la Tunisie, de 1936; L'Ardente Sicile, de 1937; L'Égypte millénaire et vivante, de 1938 i De Jérusalem à Istanbul, de 1939.

 

En plena expansió del feixisme a Europa, i l'inici de la segona guerra mundial a partir de d'invasió de Polònia per l'Alemanya nazi, Mauclair es posicionà al costat dels paisos antisemites i, el 1942 fou treballà com a redactor als diaris  "Le Matin", "Au Pilori", "La Gerbe", tots ells d'ideologia col·laboracionista i controlats pel feixista, i admirador de la política hitleriana, Alphonse de Chateaubriant.

 

En aquelles dates s'adherí a l'Associació de periodistes antijueus, fet que li comportà rebre dures crítiques del Comitè Nacional d'Escriptors, que el declarà escriptor prohibit.

 

El 1944 publicà un darrer pamflet antisemita al C.E.A. amb el títol La Crise de l'art moderne.

 

La seva mort,el 23 d'abril de 1945, va fer que s'arxivessin les sancions penals que se li haurien aplicat per la seva oberta col·laboració a les exigències de la ideologia feixista.

 

El diari ABC es feu ressò de la seva mort igual que anys abans ja li havia dedicat una pàgina amb motiu de la seva estada, l'any 1931, per escriure el llibre de viatges.

 

Segurament el càstig que ha rebut, pòstumament, és un considerable oblit de la seva obra, i un menyspreu evident en les escasses i breus biografies de la seva persona.

Col·laboracions

 

La mentida de l'art

CIVTAT 17

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021