Francesc Farreras i Duran (1900 ·1985)

La píndola

 

«Cal protegir les riqueses naturals del nostre sòl, sense destruir, però, la nostra riquesa industrial, cal protegir la nostra expansió comercial, en un mot, cal treballar incansablement per augmentar la riquesa efectiva de Catalunya. Ara bé: és un deure ineludible dels governants de Catalunya, procurar que aquest argument de riquesa beneficiï tots els seus ciutadans, cal millorar la situació de l'obrer amb la fixació de salaris mínims, establiment d'assegurances i pensions per a la vellesa que siguin una cosa positiva, i anar progressivament cap a la participació dels obrers en el control de les empreses i altres teories que avui encara ens semblen arriscades»

 

Fragment d'una conferència de Francesc Farreras i Duran, pronunciada a Barcelona, l'octubre de 1932

 

Nascut al carrer de Sant Miquel de Manresa el dia 20 de març de 1900, Francesc Farreras i Duran, fou un enginyer agrònom i propietari rural que va exercir de polític, de professor de silvicultura i de periodista, activitat, aquesta, en la que s'inicià molt aviat, amb només 16 anys, col·laborant en "El Pla de Bages" que llavors dirigia el seu pare, Domingo Farreras i Serrahima.

 

Va estudiar silvicultura i, el 1916, fundà juntament amb Ignasi Armengou i Torra, Joan Planes i Martí, Antoni Arderiu i Pascual, Joan Selves i Carner i Ramon Martí Farreras, entre altres, la Joventut Nacionalista de Manresa.

 

Durant aquells anys d'activitat manresana va col·laborar en les publicacions "Joventut", "Cenacle", "Ciutat" i "L'Om", totes elles editades a la capital del Bages.

 

La seva vehemència de joventut es plasmava en articles d'un marcat accent nacionalista que li comportaren més d'un problema amb la censura i una llarga estada a Perpinyà per evitar les probables sancions que li hagueren suposat. A França va aprofitar per cursar estudis a l'Escola Superior Agrícola de Grignon. La mort de la seva germana l'obligà a tornar a Manresa poc abans d'incorporar-se al servei militar, que el destinà a les Forces de l'Aire i al Marroc. En llicenciar-se s'instal·là per un temps a Madrid, on col·laborà als diaris "El Liberal" i "Heraldo de Madrid".

 

El retornar a Manresa, el 1925, fou nomenat director del diari "El Pla del Bages" i, el 1929, en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona, fou l’impulsor i el secretari general del Primer Congrés Forestal de l’Estat espanyol, el mateix any que, a Manresa, fou un dels fundadors del diari "El Dia" que esdevingué l'òrgan de comunicació óficial de l'esquerra republicana a la seva ciutat.

 

El desembre de 1930 era vocal d'Acció Catalana al Bages i, a final de març de 1931 fou escollit secretari de la Unió Catalanista Republicana, que en les eleccions municipals d'abril de 1931 va integrar-se a la candidatura de Concentració Republicana, que va resultar guanyadora, per majoria absoluta, a Manresa.

 

Va ser secretari de la Junta del Govern Provisional de Manresa el 14 d'abril de 1931 i, després d'aquesta victòria, va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya i va presidir el comitè comarcal del Bages.

 

Fou secretari personal de l'alcalde Josep Selvas i Carner i, el juny de 1931, en representació d'Esquerra, va ser elegit diputat pel partit judicial de Manresa a la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya, que s'encarregà de l'elaboració de l'Estatut de Núria.

 

El 1932 fou escollit Diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya, pel Vendrell. Alineat en el sector d'Estat Català, el gener de d'aquell any el president Macià el va nomenar secretari de la Conselleria d'Agricultura. El febrer de 1933 es va fer càrrec del Servei de Boscos, Caça i Pesca Fluvial, dins la mateixa conselleria. Des d'aquest servei, va intensificar la tasca de repoblament forestal i actuà sobre la serra del castell de Lleida i la cartoixa de Montealegre, així com continuà l'activitat de prevenció forestal.

 

Fou membre de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya i de les comissions permanents d'Economia, Finances i Agricultura, i president de la Comissió de Pressupostos i Finances del Parlament.

 

L'any 1936, en esclatar la guerra civil, es va incorporar al front d'Aragó, on hi féu de comissari polític, i exercí d'administrador i delegat del govern a la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya, entitat que feia les funcions de banc del govern autònom català.

 

Finalitzat el conflicte, l'any 1939, va emprendre el camí de l’exili a França i fou acollit per la Universitat de Montpeller al Patronat d’Ajut als Intel·lectuals Catalans. Aquells anys treballà d'enginyer agrònom i de professor en escoles d’agricultura.

 

L’any 1942 embarcà cap a Mèxic, on es quedà a viure a la capital Mèxic DF i es dedicà, professionalment, al sector farmacèutic, essent primer propietari d'una farmàcia i, mes tard, d'un laboratori i d'una fàbrica d'agulles hipodèrmiques. La seva capacitat de lideratge el portà a presidir la Cámara Nacional de la Indústria Metalúrgica i a ser membre del consell de la Cámara Nacional de Laboratorios de la Industria Farmacéutica.

 

Membre actiu de l’Orfeó Català de Mèxic, reorganitzà la biblioteca de l’entitat, fou president de la coral i fou vicepresident de l’Institut Català de Cultura.

 

Més endavant va impulsar projectes culturals, com la fundació de les "Edicions Catalanes de Mèxic" i les “Monografies Bages” d’història. Va participar, també, en la producció de la segona etapa de “La Nostra Revista” i col·laborà en les revistes “Pont Blau”, “La Humanitat” i “Xaloc”.

 

El 5 d'agost de 1954, a l'Ambaixada d'Espanya a Mèxic, fou elegit, per renúncia de Ventura Gassol, president del Parlament de Catalunya a l’exili i sempre es mantingué lleial al president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas -elegit el mateix dia que ell- i a la legalitat republicana.

 

L'any 1976 va fer el seu darrer viatge al continent europeu per una visita que feu a Perpinyà, quatre anys abans de que presentés -el 1980- la renúncia a la presidència del Parlament  de Catalunya, una vegada restaurada la  Generalitat de Catalunya i just abans de les primeres eleccions catalanes. Dos anys més tard, el 1982 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

Tot i que diverses institucions li proposaren tornar a Catalunya, la malaltia que patia la seva dona li impossibilità el retorn que ell tant desitjava. El 13 de juny de 1985 moria a Cuernavaca -població on es va retirar una vegada jubilat- sense haver tornat mai més a Catalunya. Fou enterrat, l'endemà, a Mèxic DF.

 

L'any 2000, amb motiu del centenari del seu naixement, Manresa li va retre un emotiu homenatge al saló de sessions de l’Ajuntament presidit pel llavors president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol i amb una conferència de l'expresident Heribert Barrera -que rellevà en el càrrec a Farreras i Duran- titulada Francesc Farreras i el Parlament català a l’exili.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons