Carles Fages de Climent (1902·1968)

Carles Fages de Climent i de Climent de Contreras, escriptor, poeta i creador d'epigrames i rodolins -que sovint signava amb el pseudònim Gaiter de la Muga- va néixer al carrer de Monturiol a Figueres el 16 de maig de 1902.

 

Va cursar els seus primers estudis a Castelló d'Empúries, on residia amb els seus pares i, més tard, va estudiar a l'institut Alexandre Deulofeu de Figueres, on coincidí amb Salvador Dalí, amb qui travà una amistat que va durar tota la vida.

 

Cursà el batxillerat als jesuïtes, a Barcelona, i estudià la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Es doctorà a Madrid en llengües clàssiques, tot i que va deixar inacabada la tesi que havia de tractar sobre el paisatge en la poesia d'Homer. Malgrat la docència mai va ser el seu objectiu, va exercir de professor a l'Institut Pi Margall, i fou membre de l'Acadèmia del Far de Sant Cristòfol.

 

Als 18 anys fou premiat als Jocs Florals de Girona i, el 1922 conegué i feu amistat amb Eugeni d'Ors quan aquest presidia la Festa de les Lletres a Castelló d'Empúries.

 

El 1923 es va donar a conèixer públicament amb un recital de poesies a la Biblioteca Popular de Figueres, el mateix any que fundava amb Josep Roure, Alfons Maseras i Carles Rahola, entre altres, la Unió Socialista de Catalunya, de ideologia republicana i federalista i presidida per Gabriel Alomar, de la que en fou el responsable de la secció de cultura.

 

Tot i aquesta primera incursió a la política, el seu inconformisme i el seu caràcter, sovint expressament contradictori i provocador, feu que en pocs anys passés de declarar-se socialista catalanista, en època de Primo de Rivera, republicà amb la dictablanda o fins i tot monàrquic durant la República i carlí sota el Front Popular.

 

El 1924, amb només 22 anys, va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona pel poema El banc de si no fos, del qual "La Revista", dirigida per Josep M. López-Picó, en publicà un comentari. Aquell mateix any va publicar la seva primera obra, Les bruixes de Llers, amb i il·lustracions de Salvador Dalí i un elogiós pròleg de Ventura Gassol.

 

El gener de 1925 fundà, amb Marià Manent, Jaume Bofill i Ferro, Tomàs Garcés, Rossend Llates i Octavi Saltor, entre altres, la "Revista de Poesia", i fou nomenat secretari de redacció. Aquell any va publicar la seva obra Tamarius i Roses i, el 1928, aparegué El Bruel, tragèdia en tres actes, en vers, publicada per "Edicions de La Revista".

 

El 1932 va quedar finalista del premi Creixells amb l'obra Climent, novel·la biogràfica de la seva pròpia família i, aquell mateix any publicava,  en col·laboració amb Alfons Maseras, Fortuny, la mitad de una vida, el seu únic llibre escrit en llengua castellana.

 

E 1934 va publicar la seva obra teatral El Jutge està malalt que, amb música de Jaume Pahissa, s'estrenà l'abril de 1935 per la companyia de Vila-Daví al teatre Principal Palace de Barcelona, amb molt bona acollida del públic i la crítica.

 

Tres anys després, el 1938, va publicar Sonets a Maria Clara, traduïda després al castellà.

 

Acabada la guerra civil fundà el segell editorial "Pergamo" per tal d'editar-se els seus propis llibres en llengua catalana. El 1951 va publicar El poema dels Tres Reis, amb dibuixos de Joan Commeleran i, el 1954 aparegué Balada del sabater d’Ordis, amb pròleg d'Eugeni d'Ors -encara proscrit per la dictadura- i dibuixos i epíleg de Salvador Dalí. Un any més tard, el 1955, publicà l'obra teatral La Dama D'Aragó. Tragèdia en sis quadres i en vers.

 

Distanciat cada vegada més dels prohoms de la resistència de la cultura catalana, que considerava de poca volada, aquells anys s'enfrontà obertament amb Joan Triadú i feu dures crítiques a l'Abadia de Montserrat i a l'Abat Escarré.

 

L'any 1961, per a l'homenatge que la ciutat de Figueres va fer a Salvador Dalí, va escriure els 43 rodolins de l'auca El triomf i el Rodolí de la Gala i en Dali, il·lustrats pel mateix pintor de Port Lligat.

 

El 1967 va publicar Vilasacra, capital del mon, amb pròleg d'Alexandre Deulofeu i dibuixos de Joaquim Bec de Careda.

 

Durant molts anys li fou negada la seva obra i ni Joan Triadú, ni Josep Maria Castellet, ni Joaquim Moles, el van incloure en les seves antologies de la poesia catalana, perquè el consideraven un personatge de dretes i espanyolista. Fages, irònicament, dedicà un epigrama a Triadú que resava: Aquest pobre Triadú, que per triar no te do, si quan tria, tria dur, és que és un mal triador.

 

El seu tarannà públic i la seva capacitat per variar en el temps la seva ideologia política -si és que en tenia- feu que, al final dels seus dies, fossin pocs els amics que li feien costat, entre ells Salvador Dalí, Eugeni d'Ors, Rafael Sánchez Mazas, Octavi Saltor, Joan Arús, Joan Vicenç Foix o Tomàs Roig i Llop.

 

Els últims anys de la seva vida els passa lluny de Barcelona, al seu Empordà natal, a la casa pairal de Climent, a Castelló d'Empúries.

 

Va morir a l'Hospital de Figueres el dia 1 d'octubre de 1968 d'una malaltia hepàtica que, fins i tot, el deixà uns dies en un coma. Fou enterrat l'endemà a Castelló d’Empúries.

 

El 22 de novembre de 1968, la Diputació Provincial de Girona va acordar posar el nom de Carles Fages de Climent a la Biblioteca Popular de Figueres, fet que es produí dins els actes d'homenatge que se li rendiren coincidint amb el primer aniversari de la seva mort.

 

L'any 1972 l'Acadèmia del Far de Sant Cristòfol va publicar un volum d'homenatge a Carles Fages de Climent, Xavier Echarri i Josep Ma de Sucre, on Octavi Saltor i Joan Ramón Masoliver glosaren la figura Fages de Climent.

 

El 1979 s'edità, a Olot, Sonets (primer i segon llibre) i, el 1983, l'Institut d'Estudis Empordanesos va publicar el llibre La vida i l'obra de Carles Fages de Climent.

 

El 16 de maig de 2002, coincidint amb els actes del Centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Figueres el nomenà Fill predilecte de la ciutat. Aquell mateix any es publicà Epigrames, que recollia tots els rodolins de Fages de Climent, sovint escrits amb una fina, però cruel, ironia i Fages de Climent, primera antologia, un recull de la seva obra poètica.

 

L’any 2003, Quaderns Crema va reeditar quatre de les seves obres més representatives, Les bruixes de Llers, Balada del sabater d’Ordis, Tots els sonets i Somni del cap de Creus.