Agustí Esclasans i Folch (1895·1967)

La píndola

 

«Oh, estimadíssim galliner del Liceu! D'aquesta feta, tu et convertires en el meu refugi obligat de cada diumenge a la tarda. Durant anys i anys, vaig ésser un «liceista» convençut, d'aquells que anaven a trompades contra els imbècils i els filisteus per imposar la grandesa de Wagner... i dels altres. Puc ben dir que la immensa Tetralogia wagneriana va donar-me la total virilitat que em mancava, i que de l'edat de quinze anys data la primera idea de la meva futura “Ritmologia”. La meva universal formació sistemàticament autodidàctica no podia tolerar ja poca-soltes de nyigui-nyogui. Richard Wagner era el meu déu. I vaig encomanar-me la seva grandesa»

 

Fragment del llibre ‘La meva vida (1895-1920)’ primer llibre de memòries d'Agustí Esclasans

 

L'escriptor, poeta, crític, traductor i filòsof de la ritmologia poètica Agustí Esclasans i Folch va néixer a Barcelona el 22 de setembre de 1895. Germà gran de dues germanes, els seus pares, Antoni Esclasans i Carbonell i Encarnació Folch i Carbonell, eren cosins.

 

Amb només sis anys començà a estudiar al "Colegio Casals" on l'animaren a escriure els primers poemes. Acompanyant el director de l'escola, Pere Casals, anava als "Quatre Gats"  a la tertúlia que reunia pintors i artistes com Rusiñol, Casas, Dalmau, Opisso, Picasso, Ors i Utrillo, entre altres. Un any més tard, per voluntat paterna, cursà estudis de comerç i càlcul mercantil al Col·legi Mendizábal.

 

El seu pare, comerciant de teixits i gran aficionat a la literatura i a les arts, el portava a veure exposicions, concerts de la Banda Municipal i obres al Teatre Català Romea.

 

L'any 1905 el matricularen a l'Escola Catalana Mossèn Cinto -de la que el seu pare n'era membre del protectorat- i el seu director, el músic Francesc Crusells, l'animà a aprofundir el seu interès per a la poesia i la música.

 

L'octubre de 1906, assistí, amb el seu pare, al Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana que se celebrava a Barcelona.

 

El 1907 estudià al Colegio Cervantes i, l'any següent, cursà anglès i francès al Colegio de San Juan de Berchmans. Amb només dotze anys ja devorava i admirava la poesia de Verdaguer, Maragall i Carner i era espectador assidu del galliner del Liceu, obsessionat, sobretot, per l'obra de Wagner.

 

El 1909 va estrenar un petit acte dramàtic, amb música del mestre Crusells, que representaren els alumnes de la seva antiga escola.

 

El 1910 perfeccionà el francès a les Écoles Françaises de Barcelone i el 1911 viatjà a París, Saint-Étienne, Lyon i Clermont-Ferrand, la capital de Puy-de-Dôme on, durant un any, treballà en una fàbrica de sedes mentre estudiava filosofia.

 

En tornar a Barcelona el 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar per la delicada salut del seu pare, que finalment traspassà al cap de tres mesos. L'estat ruïnós del negoci l'obligà a liquidar-lo i començar a treballar donant classes de literatura, corregint originals per a una editorial i treballant de secretari de correspondència per a un magatzem d'importació i exportació.

 

Durant aquells anys, abatut per la seva situació personal i decebut per la qualitat literària de molts del  joves escriptors de l'època, decidí provar sort -sense èxit- en el mon del periodisme, oferint-se com a redactor a "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" i "El Correo Catalán", entre altres.

 

Admirador de l’oratòria de Cambó, el 1915 viatjà dues vegades a Madrid, ciutat que el captivà i, el 1917, intentà muntar una editorial i fins i tot publicà traduccions d'algunes obres.

 

De 1918 a 1920 fou bibliotecari i secretari particular d'un home de negocis barceloní. Just després intentà convèncer el propietari de la llibreria "L'Avenç" per muntar una editorial de llibres de bibliòfil, -ell feia temps que fins i tot en tenia el nom: Editorial Júpiter- però no va fructificar.

 

Aquell 1920 va patir la mort, per l'epidèmia de la grip, de qui fou l'únic amor de la seva vida, la Cecília, just quan eren a punt de casar-se.

 

Un any després, el 1921, per recomanació de Pau Gelabert, entrà a treballar com a responsable de correspondència a la Banca Marsans on coincidí amb Salvador Soler i Forment que llavors dirigia el setmanari Baluart de Sitges. Soler li publicà una crítica del llibre de Josep Ma López-Picó, Popularitats, que li brindà l'oportunitat de poder conèixer el poeta i col·laborar a "La Revista", que ell dirigia, on hi va publicar, durant molts anys, proses, poesies i llibres.

 

Per Sant Jordi de 1925 aparegué el seu primer llibre Articles inèdits, un any després Nous articles inèdits i el 1927 Novíssims articles inèdits.

 

Entre 1926 i 1928 publicà articles a "La Veu de Catalunya", a "Revista de Poesia", a "La Nova Revista" i a "La Publicitat" i, amb el suport econòmic de dos comerciants regionalistes, intentà crear la publicació "La Revista de l'Esclasans" que tot i ser un fracàs, li obrí les portes a publicar a la "Revista de Catalunya" i al diari "La Nau" que editava Antoni Rovira i Virgili.

 

El 1928 es feu soci resident de l'Ateneu Barcelonès i aquell mateix any publicà en prosa Històries de la carn i de la sang.

 

L'any 1929 ocupà el càrrec de crític literari del nou diari "El Matí", dirigit pel canonge Carles Cardó i publicà Primer llibre de ritmes i, el 1930, el Segon llibre de ritmes.

 

Aquell mateix any 1930 treballà al Palau Robert, a la secretaria del marqués Joaquim de Robert i, poc després, fou ajudant de direcció literària a Editorial Cervantes i, el 1931, publicà Víctor o la rosa dels vents i els Tercer llibre de ritmes i Quart llibre de ritmes.

 

Entre els anys 1931 i 1933 fou secretari de premsa de l’alcaldia de Barcelona en època de Jaume Aiguadé i Miró i, a partir de 1933, ho va ser de la Secretaria Particular de l'Alcaldia en l'època de Pi-Suñer i en les sis alcaldies següents.

 

El 1932 va publicar Primer llibre del sistema i el 1933 el llibre Miquel Angel i altres proses.

 

Entre 1933 i 1939 publicà vint-i-cinc obres entre les que destaquen Segon llibre del sistema, de 1934, 100 sonets intel·lectuals, de 1935, La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer, de 1937 -guanyadora del Premi Joan Maragall 1936-, 50 sonets espirituals, de 1938 i diversos volums de Odes i Ritmes que numerava correlativament.

 

El 1938 col·laborà a "Amic" una publicació quinzenal, editada per la Generalitat, per als soldats de l'exercit republicà i, acabada la guerra, fou empresonat des de 1939 fins a 1941.

 

El 1942 va trencar amb el passat i es dedicà íntegrament a desenvolupar el seu sistema de ritmologia i, aquell any publicà Ritmología: iniciación al sistema del ritmo, filosofía del ritmicismo, doctrina així com altres obres en català i castellà.

 

Feu tres estades a Castella, que va detallar en alguns dels seus llibres de ritmes com Viaje a Castilla: ritmos: diario lírico de un poeta catalán por tierras de España, de 1943, i 15 dias en Toledo: ritmos, de 1945.

 

El 1946 publicà Urània o la música de les esferes: novel.la de la vida barcelonina, un dels seus llibres de prosa més coneguts, inspirat en una amiga grega i, el 1947, edità deu obres, entre elles Montserrat: proses, Tot és nou sota el sol: novel·la de la vida barcelonina, Miguel de Unamuno i els quatre primers llibres d'elegies.

 

Entre 1947 i 1966 fou molt prolífic en la publicació d'obres, majoritàriament estudis i assaigs, sobre el ritme que editava amb el segell de la seva Biblioteca Ritmològica. Entre la seva obra d'aquells anys s'hi troben els dos llibres de memòries La meva vida (1895-1920) i La meva vida (1920-1945) publicats el 1952 i 1957 respectivament, Antologia de contes: 1925-1960, de 1960 i els quinze volums de Poema de Catalunya, que va escriure entre 1950 i 1957.

 

L'any 1955 ingressà a la Venerable Ordre Tercera dels franciscans, més coneguda com a Ordre Franciscana Seglar.

 

Va morir a Barcelona el dia 3 de desembre de 1967.

 

El 1981 es publicà la seva Antologia Poètica, amb una tria a càrrec de Fèlix Cucurull i Osvald Cardona.

Col·laboracions

 

El poeta Josep Pla

CIVTAT 12

 

Cristòfor de Domènec

CIVTAT 14

 

Gabriele d'Annunzio (Trad.)

CIVTAT 15

 

Literats sense literatura

CIVTAT 16

 

Ritmes

CIVTAT 17

 

Les roses negres

CIVTAT 18

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons