Ramon Torra i Pujol (1887·1946)

La píndola

 

«Amic Prat; El company Farrés l'assabentarà d'una qüestió que com comprendràs m'interessa d'una manera de no dir. Potser els amics Claret i Martí podrien ajudar-nos. Si et fos possible, t'agrairé que hi parlessis. Per la teva banda, ja sé que faràs i m'orientaràs fins on et serà possible.

Gràcies per endavant. Cordialment teu,

Josep Torra. Manresa, 20-10-1938»

 

Carta enviada per Josep Torra, germà de Ramon Torra, a Vicenç Prat i Brunet dos dies després de ser detingut pel SIM

 

 

 

«Suara ha estat inaugurada a Manresa la llibreria Ciutat, regida pel senyor Ramon Torra, que ja amb el títol de Ciutat havia editat temps enrere una bella revista. Aquesta llibreria que, potser, seria una llibreria com qualsevol altra, té però alguna cosa que

la hi posa molt per damunt. Cercle de reunió i de tertúlia de totes aquelles persones que a la ciutat del Cardoner s'interessen per aquelles coses espirituals i intel·lectuals que són la vida superior de les col·lectivitats, aquesta llibreria te un petit saó d'exposicions, inaugurat al mateix temps que l'establiment. El propòsit que ha mogut la gerència de la llibreria a la instal·lació d'aquest Saló ha estat el d'incrementar la vida artística manresana i densificar el seu ambient cultural amb l'exhibició costant i permanent de la producció dels artistes locals i de la comarca, alternada amb la dels millors dels artistes catalans. EI Saló ha estat obert amb una exposició de dotze teles del pintor Alfred Figueres, aquest català rodamón, pintor ben raçat, que ha plasmat successivament en, les seves teles els assumptes de la nostra vida ciutadana, del Marroc francès -on residí llarg temps-, de Provença, i, darrerament, de la comarca del Bages, situat ultra vegada a casa nostra aquest inquiet artista.»

 

Fragment de l'article ‘Una sala manresana’, publicat al setmanari Mirador de Barcelona, el 16 de novembre de 1933.

 

Els documents

L’editor de CIVTAT Ideari d’Art i Cultura, va ser un compromès activista cultural manresà que va destacar per la seva vinculació i implicació en moltes activitats i accions culturals, cíviques i artístiques de Manresa.

 

Nascut a Cardona el 28 de maig de 1887, Ramon Torra i Pujol va ser el gran de cinc germans -Ramon, Josep, Valentí, Joaquim i Lluís- i de tres germans més -un noi i dues noies- que van morir de petits. Fill d'una família vinculada a la indústria del tèxtil, fou dependent i director de la fàbrica Gallifa, Vila i Companyia, més coneguda com Fàbrica Torres, a Manresa.

 

L’1 de març de 1918, amb l'aval dels qui foren els seus socis comanditaris, comprà a Josepa Martí i al seu fill Francesc Torrella la Impremta de Sant Josep, ubicada al carrer de Les Piques de Manresa.

 

El 17 de març de 1920 s’associà amb el seu cunyat, Raimon Ferrer i Ferrés, van constituir Torra i Ferrer Societat en Comandita i van traslladar la impremta al carrer de Sobrerroca, 25-27 de Manresa.

 

L’1 de gener de 1926 Ramon Torra va comprar les accions de la societat el seu cunyat i canvià la denominació per la de Ramon Torra Societat en Comandita.

 

L'any 1936 traslladà la impremta a la part interior de la Llibreria Ciutat, que ell mateix havia obert al número 11 del carrer del Born, i sis anys més tard, el 1942, la traslladà, per necessitat d’espai, als baixos del número 25 del carrer d’Urgell, davant la Plaça d’Anselm Clavé, al mateix edifici on ell vivia i que era propietat del seu amic farmacèutic Antoni Esteve, fundador dels Laboratoris Dr. Esteve.

 

Més tard també canvià la denominació de la Llibreria Ciutat per la de Llibreria Ramon Torra S.C.

 

D'entre la seva activitat cultural i cívica destaca la seva implicació amb l’Orfeó Manresà, entitat de la que fou tresorer i comptador entre 1913 i 1918, que presidí entre els anys 1921 i 1929 i els anys 1932 i 1935, i de la que en fou vicepresident des de 1935 fins a la seva dissolució, en començar la Guerra Civil, el juliol de 1936. Va ser el màxim responsable de la celebració del 25è aniversari de l'entitat coral manresana.

 

El 1921 fou membre de la Junta Magna del IV Centenari de Sant Ignasi a Manresa i, a partir de 1922, dedicà part del seu temps a col·laborar amb l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, de la que en fou vocal i secretari fins a la seva darrera Junta de Protectorat l’any 1936.

 

El 29 de març de 1925 pronuncià la conferència ‘L'estat actual de la cultura a Manresa i l'exconvent de Sant Domingo’, a la sala d'actes de l'Orfeó Manresà.

 

L'any següent, el 1933, fou l'impulsor, membre fundador i primer secretari de la Mútua Manresana d’Assegurances Socials.

 

Simpatitzant de la Lliga Catalana, durant la dictablanda del general Berenguer, en l’etapa del govern municipal provisional presidit per Francesc de Puig i Pallejà, fou membre de la Comissió Mixta de Cultura.

 

El 18 d'octubre del 1938, el Servicio de Investigación Militar -SIM- el va detenir i el va empresonar al Castell de Cardona. Després, el traslladaren a la Txeca de Vallmajor de Barcelona -anomenada també Preventori D-, situada a l'antic convent de les Magdalenes del carrer Vallmajor.

 

El febrer de 1939 va fer nit al Santuari de Santa Maria del Collell, quan el SIM el traslladava a França amb altres presos. En reemprendre la marxa, juntament amb Tomàs Roig i Llop, també detingut, s'anaren quedant endarrerits i, amb l'ajuda d'un sentinella que el coneixia, es van poder escapar. Va tornar a casa seva, a Manresa, el 14 febrer de l'any 1939, quan ja dubtaven que fos viu.

 

Casat amb Maria Teresa Ferrer, Ramon Torra fou pare de 10 fills Albert (1916-2012), Maria (1916-2011), Daniel (1919-2012), Josep (1921), Rosalia (1923-1994), Mercè (1924-1926), David (1925-1927), Montserrat (1927-2006), David (1928) i Maria Dolors (1931).

 

Va morir el dia 2 d'abril de 1946, a Manresa, en agreujar d'una afecció cardíaca que arrossegava des que, el maig de 1918, fou afectat per la important epidèmia de grip que aquell any va fer més de 300.000 morts a l'estat espanyol.

 

Els anys següents a la seva mort, dos dels seus fills es van fer càrrec dels negocis familiars. L'Albert es posà al capdavant de la impremta i en Josep va tornar de Barcelona, on treballava, per fer-se càrrec de la llibreria i la galeria d'art.

Ramon Torra i Pujol, editor de la revista Ciutat, amb la seva esposa Maria Teresa Ferrer i Ferrés

 

Ramon Torra acompanyat per la seva muller, Maria Teresa Ferrer

Retrat de Ramon Torra i Pujol, imperssor, llibreter i editor de la revista CIVTAT de Manresa

 

Retrat de Ramon Torra i Pujol

Interior de la Llibreria Ramon Torra de Manresa, propietat de Ramon Torra i Pujol

 

Interior de la Llibreria Ramon Torra Societat en Comandita al carrer de Sobrerroca de Manresa.

Ramon Torra i Pujol  també era un aficionat a la fotografia

 

Aficionat a la fotografia, en aquesta imatge captada a una de les habitacions de casa seva, Ramon Torra va quedar reflectit al mirall.

Ramon Torra i Pujol  també era un aficionat a la fotografia

 

Esglèsia de Sant Francesc de Manresa, 1947. D'esquerra a dreta. Drets: Ramon Torra, Florenci Pintó, Jaume Sala, Pere Jorba, XX, Màrius Rubiralta, Mn. Miquel Bosch, Lluís Rubiralta i Ignasi Feu. Asseguts: XX, Joaquim Carrió i Isidre Bosch.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons