Page 10 - civtat3

— Més que benévola és tendenciosa. — I quina és la crítica que no és tenden
ciosa?
— Teniu rao, amic Prunella. Pero deixeu-
me dir la tendencia que jo detesto. La nos tra crítica — i m'interessa més l'opinió crítica
que no pas les individualitats deis que exer- ceixen aquesta fundó — té l'esguard viciat.
No sap situar-se davant d'una obra sense evitar els prejudicis de la nostra cultura pro- fessoral preceptiva i constructiva i el sentit del comode conservadurisme que han adop- tat amb entusiasme, en tots els ordres, les
joves promocions. Aquest constructivisme tan nostre, que ja comenqa d'ésser tipie,
porta la crítica davant d'un Ilibre qualsevol a establir reserves mentals i a declarar inde- fectiblement si pot o no servir de manual es colar. Aquells frares de Sant Cugat que van traduir el Decameron segurament que no es devien sentir tan cohibits per aquesta mena de preocupacions.
— I a qué atribuíu, doctor, aquest estat
de coses?
— Al vostre noucentisme, a la vostra febre
teoritzadora i ordenadora. Barrés, tradicio- nalista i monárquic, deia que cnegar molt ais vint anys és senyal de íecunditat». Nosal-
tres, els de la meva generado, els meus
companys de Facultat, érem anarquistes, sabeu? Anávem errats, pero teníem l'instint
més net i un grau més fort d'humanitat que no pas vosaltres. Políticament el noucentis me representa una posició falsa.
El poeta Prunella es sentía sorprés i ad-
mirat albora de la fogositat contundent del
doctor. No estava decidit a desprendre's
deis seus dogmes pero sentía amb gust com
brunzien al seu volt les sagetes del seu europeus. Els nostres Intel lectuals que es
cordial adversari.
— I bé doctor, ja que heu al'ludit la po
lítica, digueu-me, si no esteu cansat, alguna cosa de la nostra política.
— Peró, vés creieu que tenim una veri
table política.
— Em costa de dubtar-ho. No negaren
pas que en el nostre país hi ha corrents
d'opinió ben qualificats.
— Dones podeu estar segur que, mal-
48—
vanten del seu contacte amb Europa i que
els sentireu opinar sobre qualsevol novetat
literaria, s'abstenen davant d'un fet univer-
salment palpitant. D'un fet que a casa nostra
s'ha traduTt en una veritable tragédia. Tan-
mateix heu de convenir, amic meu, que a j Europa hi ha quelcom més que literatura —
digué el doctor allargant la má al poeta.
Ignasi ARMENGOU J
grat aquests corrents, no tenim una política-
completa. Ais joves d'avui la política no els interessa com a nosaltres ens interessava. — Voleu dir que en aquest sentit hem
reculat.
— Segurament.
— No obstant, estimat doctor, no em ne
garen que la nostra generado ha viscut moments de rara vibrado col lectiva i que
ha sabut expressar el seu pensament amb H
un entusiasme gairebé unánim.
— Vos heu dit la paraula, amic men.
Precisament aquesta pretesa unanimitat ha estat el nostre gran error. Una veritable po lítica no és la unanimitat sino la diversitat, la baralla, el torn dels partits, l'acció i la la reacció; és el joc de la biela que ía marxar la maquina. Barrés, deia també: No hi ha res pitjor per a la patria que un acord unanim sobre les qüestions essencials del govern. Ja comprendreu, dones, la necessi- tat de qué existeixin forces contraries dins d'una mateixa societat política.
— Una dreta i una esquerra. Voleu dir? — just. 1 el gran error es troba en el fet
d'haver volgut crear una forca neutre, inde
pendent, enfront d'alguns problemes vitals, inel'ludibles. Us haureu fixat la repulsió que
hom sent per ropinió i la premsa dita «inde
pendiente», perqué hom considera que certes abstencions equivalen a una hostilitat. Dones
bé, aqueixa mateixa gent que sent aquest fas-
tic és la que ha creat una altra neutran'tat igual-
ment repudiable dins de la nostra societat. — Al'ludiu, potser, la qüestió religiosa.
— No, amic meu. Em refereixo al con
cepto del dret de propietat, a l'entorn del qual es defineix la política en tots els pobles