Anna Maria de Saavedra i Macià (1905 ·2001)

La poetessa, professora i traductora Anna Maria de Saavedra va néixer a Vilafranca del Penedès, a la comarca de l'Alt Penedès, el dia 13 de gener de 1905.

 

Filla del poeta andalús Roman de Saavedra i de la vilafranquina Pilar Macià, fou la gran de tres germans.

 

El pare, tot i el seu origen, s'integrà plenament a la vida cultural catalana i fou afí al Bloc Catalanista i membre  de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

 

Anna Maria de Saavedra s'aficionà ben aviat a la poesia i, l'any 1919, va guanyar el seu primer premi al concurs literari de la revista "Penedès", amb la prosa poètica Lala morta.

 

De setembre de 1919 fins a juny de 1921 estudià al Pensionnat de Notre-Dame-de-Sion, a Estrasburg, on també aprengué llatí. Durant aquells dos anys publicà onze poemes a la revista "Penedés".

 

El 1921 es matriculà, com alumna lliure, a l'Institut General i Tècnic de Tarragona, on hi cursà batxillerat, amb molt bona nota.

 

El 1922 i 1923 publicà a "Avant!", publicació vilafranquina del Bloc Catalanista i a la revista infantil i catalanista "Mainada" editada a Barcelona.

 

El 1923 "La Revista" de López-Picó li publicà Migdia i, "El Dia" de Terrassa li dedicà la secció Noucents.

 

El gener de 1925 Marià Manent l'incorporà al consell de redacció de la "Revista de Poesia", on va ser la única dona, i on coincidí amb Bofill i Ferro, Fages de Climent, Font, Garcés o Saltor, entre altres.

 

El 1925 començà els estudis universitaris a la Facultat de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona on, el juny de1928, es llicencià amb sis matrícules d'honor. El setembre d'aquell any fou distingida amb el premi extraordinari de la secció de Lletres.

 

A Barcelona freqüentà cercles literaris, com el grup d'Amics de la Poesia, que es reunia a la sala Parés i on feu amistat amb Tomàs Garcés, Joaquim Folguera i Clementina Arderiu entre altres, o el grup Teatre dels Poetes, que feia sessions a la Sala Dalmau.

 

El 1927 rebé, juntament amb Adela M. Trepat, l'encàrrec de traduir Les Herodes d'Ovidi, per a la col·lecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge. La crítica fou tant bona que els hi encarregaren, també, la traducció de les Metamorfosis, també d'Ovidi, que es publicà en tres volums, els anys 1929, 1930 i 1932. Seguint el criteri de la Fundació, van traslladar les dues obres poètiques a prosa.

 

Entre 1923 i 1929 va publicar poemes i alguns articles a "Art Novell", "Ciutat", "La Publicitat", "El Borinot", "La Revista", "La Veu de Catalunya", "Ginesta", "Hèlix", "Gaseta de Vilafranca", "Almanac de les Lletres" de Mallorca, "L'Amic de les Arts" i "La Nova Revista".

 

Va fer conferències a la seva vila natal i a altres localitats del Penedès, entre les que destaquen la pronunciada, l'abril de 1927, a l’acte inaugural del curs de l’Escola d’Art de Vilafranca del Penedès i la que feu, el juny de 1929, en l’acte d’homenatge al poeta vilanoví Cabanyes, acompanyada per un recital poètic a càrrec de Sebastià Sànchez-Juan.

 

A finals dels anys vint deixà l'obra poètica i es dedicà, quasi exclusivament, a la traducció.

 

El 1931, fou nomenada  professora de l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya, on hi va donar classes de català i llatí fins el 1939.

 

El 1932, en col·laboració amb Marià Manent, Jaume Bofill i Ferro, Maria Carratalà i Carles Riba, va traduir Egmont de Goethe.

 

Durant la postguerra, publicà articles sobre Roís de Corella i, l'any 1954, traduí al castellà Historia de la literatura griega, de Quintino Cataudella. L'any 1960 va publicar  Introducción a Ramón Llull i, amb Francisco de Paula Samaranch, l'any 1961 publicà Antología de Ramón Llull, prologada per Miquel Batllori, amb qui, l'any 1987, va publicar Autobiografía y Libro del amigo y del amado.

 

A primers d'agost de 2000, Anna Maria de Saavedra, als 95 anys, va fer donació a la Biblioteca de Catalunya, de vint-i-dos manuscrits de poemes seus.

 

Va morir a Barcelona el dia 5 de gener de 2001, sense que la premsa se'n fes ressò, més enllà de l'article aparegut a El 3 de vuit, publicació de la seva Vilafranca natal. El 2 d'abril de 2004 Neus Real li va dedicar l'article Record d'Anna Maria de Saavedra publicat al diari Avui.

 

Poc després de la seva mort, per Sant Jordi, es va presentar al Museu de Vilafranca el llibre Anna Maria de Saavedra (1919-1929), un volum que recull la seva obra poètica i que publicà l'editor Ramon Nadal, conjuntament amb la Biblioteca de Catalunya, i que inclou un estudi crític de Pilar Garcia Sedàs, una introducció de l'historiador vilafranquí Antoni Sabaté i Mill, i un colofó del pare Miquel Batllori, que va coincidir amb Anna Maria de Saavedra a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.