Jeroni de Moragas i Gallissà (1901·1965)

La píndola

 

«El que voldríem que morís es la febre de llegir novel·les. Avui els nostres joves es basteixen una cultura a base de futbol, les nostres noies es fan una cultura a base de novel·les. Desesperem, doncs, de que dintre deu o quinze anys trobem una dona o un home per a sostenir-hi mitja hora de conversa. I menys mal si les nostres noies llegissin novel·les literàriament i moralment bones; no, rés d'això. Llegeixen novel·les de biblioteques ‘rosa’ i ‘mi hija’ i ‘azul’; novel·les literàriament pèssimes d'autors que n'escriuen tres per setmana, que roben, i encara amb mala traça, arguments i personatges d'altres temps, o bé són pèssimes traduccions de novel·les mitjanes, coses, totes plegades, que no tenen suc ni bruc, ni un sol caire per on poder-se aguantar»

 

Fragment de l’article ‘La novel·la’ de Jeroni de Moragas, publicat al Diari de Sabadell, el dia 16 de novembre de 1924

 

Jeroni de Moragas i Gallissà va néixer a Barcelona el dia 9 de juliol de l’any 1901. Fill de Jeroni de Moragas i Rodes, agent de canvi i borsa i president de l’Associació de Música de Cambra, i de Rosa Gallissà i Soqué, fou un reconegut pediatra, psiquiatra infantil i erudit. Germà de l’arquitecte Antoni de Moragas, en enviudar el seu pare, l’any 1908, aquest es va casar, en segones núpcies, amb la germana de la mare, Mercè Gallissà i Soqué.

 

Aficionat, també a la música, l’any 1925 era instrumentista de tenora de la cobla La Principal de Sarrià, de Barcelona.

 

Llicenciat en medicina l’any 1926, es casà amb Elvira Maragall i Noble (1908-1996), filla del poeta Joan Maragall, amb qui va tenir vuit fills, sis noies i dos nois.

 

En la dècada de 1920 va col·laborar en diverses publicacions com “La Nova Revista”, “El Matí”, “La Veu de Catalunya”, “Diari de Sabadell” o “Ciutat”, entre altres.

 

L’any 1930 va escriure la seva primera novel·la en català Raquel i, l’any 1933 la segona Rubèn.

 

S’especialitzà en l'estudi i tractament dels trastorns mentals de la infància -pedopsiquiatria- i en la pedagogia terapèutica i, l’any 1933 publicà, en la col·lecció Monografies Mèdiques de Jaume Aiguader, el seu primer treball d’estudi La infància anormal.

 

Un any més tard, el 1934, juntament amb Alfred Strauss i Emili Mira, va organitzar el primer consultori de neuropsiquiatria infantil de l'estat espanyol a l'Institut Psicotècnic de la Generalitat i el centre d'observació psicològica La Sageta.

 

L’any 1935 va publicar, també a Monografies Mèdiques, l’estudi Evolució sexual de l'infant i la novel·la Història d'un gos.

 

A primers d’agost de 1936 impulsà, juntament amb Francesc Trabal, Ramon Xuriguera, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Xavier Benguerel i Joan Santamaría, l'Agrupació d'Escriptors Catalans -precedent de la Institució de les Lletres Catalanes- i declaraven la seva adhesió a les institucions republicanes, especialment al Govern de la Generalitat, autoritat màxima i representació del moviment popular que defensa la llibertat i l'esperit. Pocs dies després s’hi afegiren la gran majoria d’escriptors de l’època i, a primers de setembre de 1936, fou elegit el primer Comitè Executiu, que integraren els mateixos fundadors. L'AEC s’ocupà, per decret de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, de l'organització del règim editorial per a estructurar, unificant-lo, el règim editorial de Catalunya, i fer que respongués al nou esperit.

 

Juntament amb Joan Maragall impulsà, el març de 1939, unes tertúlies catalanistes setmanals, obertes a tothom i a tots els temes, conegudes com Els moros, per la seva advocació a Tomàs Moro, i que perduraren més de quinze anys. S’hi feren conferències, cursets, jocs florals i, des de 1951, el setmanari oral, Utopia, que depassà els cinquanta números. Entre altres contertulians hi assistiren Vicent Pla, Josep Gaspar, Josep Balmanya, Manuel Escarrà, Domingo Martí, Jordi Maragall, Gonçal Lloveras,  Lluís Carreras o Tomàs Garcés.

 

El 1940 fundà l'Institut de Pedagogia Terapèutica, que ell mateix va dirigir i, el 1942 publicà el l’estudi Diagnóstico, clasificación y tratamiento de las oligofrenias.

 

Des del 1945 fou professor de psicologia de la infància i l’adolescència a la Universitat de Barcelona i, el 1946 va ser nomenat cap de la Subsecció de Pedagogia Terapèutica de l'Institut de Sant Josep de Calassanç. El 1948 va publicar  l’assaig científic Niños psicópatas.

 

Va ser escollit president de la Societat Catalana de Pediatria, president d'honor de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i vicepresident de la Unió Europea de Pedopsiquiatries.

 

El 1956 va publicar L’home dels primers dies. Un any més tard, aparegué Psicología del niño y del adolescente i, el 1964, l'estudi científic L’home i els altres.

 

La seva gran tasca en el mon de la pedagogia terapèutica ha fet que moltes escoles i associacions d’educació especial portin el seu nom.

 

Jeroni de Moragas i Gallissà va morir, a Barcelona, el 23 de maig de l’any 1965.

 

El mateix any de la seva mort es publicava La expresividad humana i, pòstumament, el 1966, Els fills, sexe i educació. Quatre anys més tard, el 1970, es va publicar el seu estudi científic Els inadaptats i l’assaig De Carlos I Emperador a Carlos II el Hechizado.

Col·laboracions

 

L'escola d'homes

CIVTAT 11

 

Dos decàlegs

CIVTAT 15

 

Què faran...

CIVTAT 18

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons