Josep Ma de Garganta i Vila-Manyà (1878 ·1928)

La píndola

 

«Estimat amich: Ahir me va di'n Badia que volieu enviar alguns articles a l'Academia Calasancia sobre algunes families de l'antiga noblesa catalana.

Sobretot vos demano que els hi envieu escrits en la nostra llengua; i per un cas que no els volguessin publicar -quasi os asseguraria que ho veuran ab bons ulls- porteulos en altres periòdichs com per ecsemple a La Veu de Catalunya on serien mes llegits i porien ser mes profitosos per l'interés que molts s'hi pendrien. Sia com sia, tampoch aquest serà l'unich trevall que ferèu, si voleu fer lo que us toca (qu'es treureus de sobre aquestes poques ganes d'escriure que teniu) per bé vostre i de la cultura de la nostra terra. Deu os dongui a Vos i a tota la família vostra, bona salut, com vos ho desitja vostre amich, Joseph Maria Capdevila»

 

Carta de Josep Maria Capdevila a Josep Maria de Garganta, datada a Barcelona el desembre de 2010

 

El poeta i traductor Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà va néixer a Sant Feliu de Pallerols, a la comarca de la Garrotxa, l’any 1878. Apartat del món cultural de la capital catalana, la seva obra literària va passar força desapercebuda.

 

Als 10 anys es traslladà a Olot per estudiar, internat, als Escolapis, on va cursar estudis primaris i de batxillerat. Malgrat no acabar-los, sobresurt per la seva sòlida formació cultural i per la seva capacitat de treball i autoaprenentatge, gràcies al seu gran interès per la lectura, l'aprenentatge d'idiomes i a cartejar-se amb autors espanyols i europeus. Aficionat a l'heràldica, cursà estudis històrics i literaris i, també, col·laborà omplint fitxes lexicogràfiques per a l’elaboració del diccionari Alcover.

 

L’any 1897, amb només 19 anys, li confiaren la direcció del setmanari olotí "El Deber", on hi incorporà, entre 1889 i 1900, el suplement d'història, literatura i folklore "L'Hostolenc".

El 1901, per problemes de salut, es veié obligat a deixar el càrrec i a portar una vida casolana, recollida i apartada.

 

Casat de ben jove, tingué quatre fills que han estat reconeguts olotins: Joan de Garganta i Fàbrega (Olot 1902 - Medellín 1973), escriptor, polític i alcalde d’Olot; Miquel de Garganta i Fàbrega (Olot 1903 - 1988),botànic, farmacèutic i col·laborador de Pompeu Fabra en nomenclatura botànica; Josep Maria de Garganta i Fàbrega (Olot 1905 - Torrent 1980), religiós dominicà, teòleg i historiador i Consol de Garganta i Fàbrega (Olot 1908 - 2009) responsable de que s'hagi conservat el patrimoni familiar.

 

El 1908, després del recés motivat per la salut, reprengué l'activitat i es dedicà a escriure poesia. Juntament amb Josep M. Capdevila, Joaquim Danés i Torras i Carles Badia iniciaren les sentades de L'Aglenya a la font Pedrera, unes reunions on es llegien els seus versos i els dels seus autors.

 

En aquells anys treballà als arxius, fent recerca per a posteriors estudis, i col·laborà a "El Fluvià". L'any 1909 fundà i dirigí "La Fulla Seràfica".

 

Fou un reconegut animador de la vida cultural d’Olot, intervingué en els Jocs Florals i, el 1909 formà part del Jurat Qualificador en el XXè Aniversari del Certamen Literari-Artístic i, el 1910, en l'organització del Museu Biblioteca de la ciutat. Dedicà també part del seu temps a col·laborar en l'organització d'associacions religioses, benèfiques i culturals i fou un dels fundadors de l’Associació Esperantista d’Olot.

 

El 1910 publicà el seu primer llibre de poesia Arquimesa de poesies cultes amb molts referents mitològics, històrics i literaris i, el 1912 s’edità Evocacions, llibre molt elogiat pel que fou el seu gran amic Costa i Llobera.

 

Juntament amb els joves del grup Aglenya de la Garrotxa  publicà, entre 1915 i 1918, els primers assaigs periodístics a “Vida Olotina”.

 

L’any 1922 publicà Hores de col·legi un recull de poemes d’influència romàntica on recorda la seva infantesa i la vida escolar.

 

Reconegut també com a traductor, va ser el responsable de les versions catalanes d’originals en italià, anglès, llatí, portuguès, francès i romanès que publica en revistes d'Olot i de Barcelona. Destaquen autors com Matteo Boiardo, Leopardi, Manzoni, Joachim du Bellay, Ronsard, Wordsworth, Francis Jammes, Charles L. de Chénedollé, Félix Arvers, Alfred de Vigny, J. M. de Heredia, Gustave Nadaud, Vasile Alecsandri, Thomas Gray, Tennyson, Wordsworth i, especialment, H.W. Longfellow de qui comença a traduir el poema Evangelina que "El Deber" publicà en forma de suplement.

 

Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà va morir a Olot, als cinquanta anys, el primer dia de maig de l’any 1928.

 

L’any 1968 el seu amic Josep Maria Capdevila va editar i prologar Poesies de Josep Maria de Garganta, un recull de gran part de la seva obra original i de les seves millors traduccions, amb la voluntat de redescobrir-lo per a les noves generacions.

 

L’any 1981, els seus fills Miquel i Consol van rebre, en representació de la família, la Medalla d’Argent de la Ciutat d’Olot i, el 1987, l’ajuntament d’aquesta vila, conjuntament amb el de Sant Feliu de Pallerols, va publicar, el llibre Els Garganta, un recull de textos biogràfics de diferents autors sobre els membres de la família.

Col·laboracions

 

Evangelina (Trad.)

CIVTAT 9

 

De Leopardi (Trad.)

CIVTAT 20

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons