Antoni Closas i Abat (1899 ·?)

La píndola

 

«I si la cosa prospera, si no hi ha manera de llançar al poble grans tiratges que permetin donar llibres a bon preu, no se pas on anirem a parar.

Llavors, d'aquí a cent anys, anant baixant sempre, s'arribarà a quatre comptats escriptors que publicaran els seus llibres en català i serà un treball enorme, desolador, fer adquirir els nostres textos. Tanmateix m'agradaria que això no passés»

 

Fragment de les seves memòries ‘Vells amics, vells records’, on es preocupava per l'edició en català

 

Nascut al carrer Ample de Barcelona el 15 de febrer de 1899, Antoni Closas fou un poeta i narrador, fill d'un comerciant barceloní que el motivà a aficionar-se a l'art i la cultura.

 

Va iniciar els seus estudis a les Escoles Pies i, amb el seu pare va viure intensament les celebracions del seixantè aniversari d'Àngel Guimerà.

 

Amb només dotze anys va viure la mort prematura del seu pare, fet que l'obligà a madurar més ràpid i ajudar la seva mare que s'havia fet càrrec de l'àvia, de la seva germana i d'ell mateix.

 

Més tard continuà estudiant al Col·legi Comtal dels Germans de La Salle.

 

Encara jove, el 1918, li van publicar a "La Veu de Catalunya" uns contes traduïts de Catulle Mendès. El 1919 Josep Maria López-Picó el presentà a "La Revista", on hi va publicar els seus primers versos.

 

L'any 1923, "Publicacions de La Revista" li edità el seu primer llibre La joia del camí, un recull inèdit de poesies.

 

De llavors fins acabada la gerra deixà de publicar, fins que l'any 1950 tornà a escriure amb certa assiduïtat.

 

L'any 1962 publicà l'estudi L'aportació de Maragall al Teatre Català, en commemoració dels cinquanta anys de de la mort del poeta i, aquell mateix any editava Refent el camí, un nou llibre de poesia.

 

Tres anys més tard, el 1965, s'editava La nostra Ciutat i la seva gent.

 

El 1970 publicà un dels seus llibres més coneguts: Una conspiració barcelonina el 1809, on fa una anàlisi de la guerra del francès.

 

El 1971 publicà Rosa del meu verger, que segons ell mateix és l'obra més sorprenent, el 1972, Somnis, records i esperances i, el 1974, Capvespre d'or.

 

En el camp de la investigació històrica publicà, l'any 1972, El nét del Rei Martí, que va rebre molt bona crítica.

 

El 1976 presentà les seves memòries amb el títol Vells amics i hores passades, on fa un recorregut a les seves vivències.

 

Els seus darrers llibres publicats van ser El primogènit Carles, Príncep de Viana, un estudi publicat el 1977, i el recull poètic El vell salze i Cançó de mariner, també de 1977, del que "La Vanguardia" del dia 28 d'abril d'aquell any, comentava: Una vegada més aquest prolífic poeta català, que és Antoní Closas, ens regala amb les seves visions líriques, sempre plenes de llum i de vida. En aquests poemes d'ara, Closas ens dóna una «Cançó de mariner» -que dedica a Tomàs Garcés-, molt viva, uns versos dedicats «A la Verge de la Gleva», a més d'altres amb records d'amistats d'adolescència i de figures femenines, composats en la seva mateixa línia de sempre, de fidelitat a la rima. El llibre ha sortit de les premses d'Editorial Teide.

 

No hi ha constància de la data de la seva mort.

Col·laboracions

 

Estances

CIVTAT 8

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons