Joan Baptista Claret i Llobet (1903 ·1984)

Joan Baptista Claret i Llobet va néixer a Cardona l'any 1903, destacat periodista, intel·lectual, catalanista i socialista de la Manresa dels primers temps de la República.

 

De ben jove es traslladà a Manresa i va començar a destacar com a un gran intel·lectual preocupat per la doble opressió —nacional i social— que patia la classe obrera catalana.

 

Va fer l'aprenentatge de periodista i començà a escriure a "El Pla de Bages" on hi entrà, recomanat per Josep Ma. Planes per substituir-lo quan va marxar a Barcelona. Tot i que la ideologia del diari, propietat de Joan Selves, era de dretes, conservador i catòlic -de la Lliga- aquella època, amb Francesc Farreras i Duran com a director, era força liberal i combatiu contra la dictadura.

 

Més tard, l'any 1929, dirigí "L'Om", on coincidí amb Vicenç Prat, Ramon Marti, Antoni Invers, Antoni Ribas, Josep M. Planes, Joan Balet, Manuel Comelles, Miquel Arpa, i els dibuixants Corrons, Vilanova i Basiana, entre altres. Aquesta publicació va rebre els elogis del setmanari barceloní "Mirador" en l'edició del 27 de juny de 1929 on es felicitaven perquè representa una nota de modernitat entre el periodisme, cada dia més puixant, de les comarques. L'Om respon perfectament a les noves tendències del periodisme i el seu ideari mereix tetes les nostres simpaties.

 

A partir de l'1 de desembre de 1929 es publicà "El Dia", òrgan republicà i d'esquerra -del que en va ser el primer director- on hi publicà rellevants articles de política i cultura. El Consell d'Orientació i Administració del diari l'integraven representants de tendències polítiques d'esquerra, entre els que hi havia Antoni Esteve, Joan Selves, Antoni Ribas, Isidre Costa o Marian Rius.

 

Participà de manera activa del moviment cultural de l’època i, juntament amb Vicenç Prat, va posar en marxa una biblioteca circulant, sota l'escut de "Ciutat" al local de l’Orfeó Manresà que llavors presidia Ramon Torra i Pujol.

 

Fou fundador i secretari general de la delegació a Manresa de la Unió Socialista de Catalunya, òrgan que exercia segons les seves pròpies paraules una desproporcionada influència al diari, a l'Ajuntament, al Centre de Dependents, a diverses associacions de caràcter cultural i d'obrers polititzats.

 

El desembre de 1931 fou nomenat secretari particular de Lluís Prunés en accedir aquest a l'alcaldia de Manresa i després, des de desembre 1932 fins a setembre de 1934, quan Prunés fou nomenat governador civil de Girona se'l endugué per ocupar, també, el càrrec de secretari personal.

 

Fou també un destacat conferenciant  i feia dissertacions adreçades als obrers amb un llenguatge planer i assequible explicat-los els significats de la República, del Primer de Maig o de la unitat dels socialistes.

 

Després de l'etapa gironina deixà la política i es traslladà a Barcelona, on va treballar, com a tècnic, en diversos departaments de la Generalitat de Catalunya: a la Comissaria General d’Ordre Públic, a l'Oficina dels Serveis de Turisme del departament d’Obres Públiques, Governació i Assistència Social, etc. Durant una època també va treballar a les oficines dels Laboratoris Esteve que, com ell, eren d'origen manresà.

 

L'any 1936 continuà vinculat a la Unió Socialista de Catalunya i, juntament amb Modest Valls, Antoni Claveria i Josep Ma Martínez, integrava la comissió encarregada de la reorganització de la secció del districte de Sant Gervasi de Barcelona.

 

A més d’un escriptor distingit, fou un bon conferenciant. Home d’una extensa cultura i un gran coneixement de la política mundial, demostrà tenir una gran preocupació per la societat del seu temps i denuncià els greus perills que podia comportar el feixisme.

 

Després de la Guerra Civil, no s’exilià i va ser detingut i empresonat per les autoritats franquistes. D'aquesta època hi ha constància d'un escrit de l’1 d’octubre del 1939, on la seva esposa suplicava al jutge que li concedís la llibertat para que pueda restituir-se a la vida de trabajo y cuidar honradamente del sostén de sus dos hijos que se hallan en el mayor desamparo y desconsuelo. Sortosament, els avals de persones d’ideologia dretana a qui Claret havia protegit durant la guerra, sembla que van ajudar-lo a millorar la seva difícil situació personal.

 

Un escrit seu dirigit a Joaquim Aloy el 1980, en el què renunciava a respondre part d'un qüestionari sobre l’època de la República per a publicar a Regió7, mostra el seu estat d’ànim: … des de fa molts anys -exactament després d’acabada la Gran Guerra, quan tots els vencedors ens van deixar un Franco per tota la seva porca i llarga vida- vaig prendre la decisió de no tenir cap paper, per insignificant que fos, en la vida política i social del nostre país. És clar que aquest propòsit l’he mantingut fàcilment, donada l’escassa importància de la meva persona, però també l’he mantingut malgrat requeriments que, com el vostre, m’han estat fets altres vegades.

 

Joan Baptista Claret i Llobet va morir a Barcelona a principis de 1984.