Magí Albert Cassanyes i Mestre (1893 ·1956)

Nascut a Sitges l'11 de maig de 1893, Magí Albert Cassanyes i Mestre va ser un reconegut crític d'art, promotor artístic i defensor de l'avantguarda que, segons ell, anava lligada al dinamisme polític.

 

Fill de qui fou polític i alcalde de Sitges, Magí Pau Cassanyes i Forment, va viure, amb la seva família, al carrer Ángel Vidal d'aquesta població costera fins que, el 1932, van anar a viure a Barcelona.

 

Els seus primers passos els va fer com a dibuixant i pintor. Deixeble de Josep Carbonell i Soler, aquest el va recolzar, el va introduir com a crític d'art i va ser valedor seu tota la vida.

 

De ben jove es va relacionar amb Santiago Rusiñol i altres personatges del seu cercle i va publicar les seves crítiques a les publicacions de Sitges "El Camí", el 1918 i "Terramar", entre 1919 i 1920. També va publicar a "Monitor" entre 1921 i 1923, a "L'Amic de les Arts" i a "Oc" l’any 1920, a l'especial de "D'Ací i d'Allà" dedicat a l’art del segle XX, publicat l’any 1934, a "Meridià" entre 1938 i 1939 i a "La Publicitat". També fou el director de l’Oficina de Relacions Meridionals.

 

Vinculat a l'Ateneu El Centaure de Sitges, el 13 de maig de 1928 va participar, amb Salvador Dalí, Josep Carbonell, J.V.Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i Sebastià Sanchez-Juan, en l'acte Els 7 davant el Centaure.

 

L’any 1929 va organitzar una exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona, on va donar a conèixer als barcelonins artistes com Hans Arp, Sophie Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote i Hélion, entre altres, i on va presentar Sandalines i Àngel Planell.

 

El 1935 va presentar, en un text força agressiu, la primera exposició d'Eudald Serra, Jaume Sans i Ramon Marinel·lo, organitzada pels Amics de l’Art Nou –ADLAN- a la Llibreria Catalònia.

 

Va viure la guerra civil com un gran desastre i ho va traduir en una crítica vehement, i pessimista a la societat.

 

Va passar llargues temporades a la finca "Mas d'En Liri", heretada de la família i es negà a demanar favors i salconduits.

 

Des de llavors es va recloure en la lectura i l’estudi, i es dedicà a dibuixar i escriure poesia, especialment sonets, de filosofia nietzcheana i simbolista.

 

El 1939 va ser un dels intel·lectuals i artistes catalans -juntament amb Olegari Junyent, Carles Sindreu, Manuel de Montoliu, Ramon de Semir, Carles Poch, Luys Santa Marina, Javier de Winthuysen, Ramon Marinel, Carles Sentís, Martí de Riquer, Félix Ros, Sebastià Sánchez Juan, Josep Maria Junoy i Joan Teixidor- que van participar en l'edició Homenaje de Cataluña liberada a su Caudillo Franco.

 

El 1945 traduí el Werther de Goethe per a l’editor Joan Vila.

 

L’any 1949 va participar, juntament amb alguns companys dels Amics de l'Art Nou -ADLAN-, en la fundació del Club 49 on, sota la presidència de Pere Casadevall i el lideratge de Joan Prats, va poder gaudir de la música dels compositors que van obrir el camí en la música contemporània, tasca continuadora del Club Discòfils de l’Associació Pro Música, fundat l’any 1935.

 

Home autodidacta i d'una gran cultura, va estudiar alemany i es va interessar per l’irracionalisme, el surrealisme, la màgia i per autors com el Marqués de Sade, Friedrich Nietzsche o Sigmund Freud.

 

Magí Albert Cassanyes i Mestre va morir a Barcelona el 14 de juliol de l’any 1956.

 

L'any 1957 Josep Carbonell i Gener va publicar pòstumament el llibre Breve semblanza de Magín Alberto Cassanyes.

 

El segon semestre de 2012, l'Arxiu Jaume Cassanyes Plana edità a Barcelona la seva Antologia d'articles i altres escrits, una edició especial a cura de Iztok Hrga que inclou també pintures i dibuixos de Cassanyes i alguns retrats que li feren altres pintors. Aquesta edició fou distribuïda a biblioteques de diverses universitats i institucions culturals, de dins i fora de Catalunya i posada a disposició dels especialistes i els estudiants d'Història de l'Art.