Concepció Casanova i Danés (1906 ·1991)

La píndola

 

«Quant a Concepció Casanova... és molt trist. L'ansietat, la susceptibilitat, la dolçor alhora exigent i indefensa que havia conegut en aquesta antiga alumna meva, un dia em fou dit que eren total «Umnachtung». Fa potser vint anys. Sempre he ignorat els detalls del desastre: s'havia casat, havia passat a un altre cercle de relació. De vegades pregunto per ella a la seva germana Montserrat, una pintora de talent: branda el cap, «Continua reclosa...»

 

Fragment d'una carta de Carles Riba a l'escriptora Paulina Crusat, datada el 8 de març de 1956

 

Nascuda a "La Farga Casanova" de Campdevànol, el 30 de

desembre de 1906, la filòloga, poetessa, mestra i traductora Concepció Casanova i Danés, va ser la petita dels cinc fills de Damià Casanova i Costa i Josefa Danés i Vernedes. Als dotze dies del seu naixement la seva mare va morir per complicacions durant el part.

El seu pare es tornà a casar, amb Concepció Puigserinanell

i Corones, amb qui va tenir tres fills més.

 

El 1920 el seu pare l'envià al Pensionat de la Misericòrdia al carrer Montalegre de Barcelona per tal que pogués cursar l'ensenyament secundari i aprendre anglès a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Els estudis s'allargaren fins el 1925 i els combinà amb classes a l’Escola Superior de Bibliotecàries on hi estudià el curs 1923-1924.

 

El 1924 veu publicades les seves primeres poesies al diari El Dia, de Terrassa.

 

El 1925 estudià a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Tarragona per obtenir el títol de batxillerat que finalment li fou atorgat per la Universitat de Barcelona l’any 1928.

 

Entre 1927 i 1930 estudià filosofia a la Universitat de Barcelona i fou alumna de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Els seus brillants resultats acadèmics la van fer mereixedora d'una beca de la Diputació de Barcelona per a ampliar estudis a la Universitat d'Oxford. Allí hi acabà la seva tesi doctoral i hi pronuncià, el 25 de febrer de 1931, la conferència Catalunya. També allí va fer gran amistat amb el reconegut poeta vallisoletà Jorge Guillén. La seva tesi doctoral Luis de León como traductor de los clásicos, presentada a Madrid el 1932 i publicada a Barcelona el 1936, va ser guardonada amb un premi extraordinari per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid.

 

Posteriorment compaginà l'escriptura amb una plaça de mestra a l'Institut Escola Ausiàs Marc, on fins i tot hi feu classes d'anglès, i amb la direcció de diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona.

 

Des de 1925 publicà assíduament articles, poemes i traduccions als diaris i revistes Diari de Sabadell, El Borinot, Art Novell, Ciutat, Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Nova Revista, La Nau, Ginesta, Hèlix, La Publicitat, Mirador, Claror, El Matí, Scriptòrium, El Dia, etc. També va col·laborar en l'espai radiofònic que Mirador tenia a Ràdio Associació de Catalunya i va fer recitals poètics a l'Ateneu de Girona entre 1923 i 1928.

 

El 1931 pronuncià a l'Ateneu Barcelonès les conferències La vida a les Universitats angleses i els ensenyaments i els exemples que per a la nostra en podem deduir i Les institucions d’Oxford; possibilitats de la seva implantació a ací. El 1932 pronuncià, a l’Acadèmia Monturiol de Barcelona -per a la Mútua Escolar Blanquerna-, la conferència La vida de les noies estudiants a les Universitats angleses.

 

En el camp de la poesia, el 1928 publicà el primer recull poètic Núria, i el 1930 el seu poemari més important Poemes en el temps, il·lustrat amb boixos de la seva germana petita Montserrat, que fou considerat en el seu moment com una fita en la nova poesia catalana d'avantguarda.

 

En altres facetes literàries destaquen l'assaig publicat el 1929 Ideal de vida de dues contraposades joventuts: la joventut segons l'esperit de Crist i la joventut paganitzada, guardonat per la Joventut Catòlica de Molins de Rei, i la seva traducció de Polliucte de Corneille, de 1935, guardonada amb el premi de traducció del Teatre Universitari de Catalunya.

 

El mateix any 1935, després d'un avortament, va patir un desequilibri psíquic greu, arran del qual fou internada, poc després, a l'Hospital Mental de la Santa Creu de Barcelona i, cap al final de la seva vida, al Sanatori de Sant Boi de Llobregat on va morir en el 16 de març de 1991.

 

En el volum de 2007-2008 dels Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Jordi Casanova i Roca -fill d'un nebot de Concepció Casanova- hi publicà Esbós biogràfic i literari de Concepció Casanova i Danés (Campdevànol, 1906 - Sant Boi de Llobregat, 1991). Poemes en el temps.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons