Jaume Casals i Comellas (1902 ·1936)

Fotògraf de professió, Jaume Casals i Comellas va néixer a Gironella, al Berguedà, l’any 1902. Fill de Josep Casals Bascompte, ajudant de contramestre, i de Maria Comellas, de ben jove es traslladà amb la seva família a Manresa, on ja més gran va dedicar-se professionalment a la fotografia i on va obrir un taller propi.

 

D’ideologia dretana, va ser membre d’Acció Popular Catalana (CEDA), se’l va vincular a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó i va ser acusat molt sovint d’haver col·laborat en mots actes i atemptats contra persones de militància o idees esquerranes.

 

El 25 de gener de 1932 fotografià en exclusiva per a "La Rambla" de Barcelona els aldarulls motivats pel moviment vaguista revolucionari a les comarques centrals de Catalunya, principalment a les mines de Súria, Sallent i Fígols. Les seves imatges aparegueren a la portada acompanyant l'article Dos dies de revolució social (?) que signava Domènec de Bellmunt.

 

La seva ideologia política el va portar a veure’s implicat en diversos afers violents. A finals d’abril de 1934 va ser ferit de bala, juntament amb un amic, el mosso Pere Cantó i Badia, en un incident a la plaça Valldaura de Manresa, entre un grup de feixistes i un d’antifeixistes, on es calcula que han estat de 50 a 60 els trets que en pocs minuts s’han disparat segons explicava “El Pla de Bages”. Per aquest fet va ser detingut Florenci Clariana i Situats, un dirigent sindical manresà de la UGT, com a presumpte autor dels trets.

 

Pel mateix motiu ideològic, el seu establiment també va ser objecte d’un atac amb armes de foc, de qui ell va acusar a les Joventuts d’Esquerra d'Estat Català, que llavors presidia Marià Homs.

 

A finals de març de 1934 “El Dia” de Manresa i “L’Acció” de Terrassa publicaren la notícia de l’escorcoll policial al taller de fotografia de Jaume Casals, on hi van trobar material pornogràfic. Ambdós diaris recriminaren a “El Pla de Bages” haver donat la noticia silenciant el nom del fotògraf i ho justificaven davant dels seus lectors dient que la causa es ben senzilla: en Casals es soci de la “Lliga”.

 

Segons consta a la declaració del testimoni del seu pare, realitzada el juny de 1942 davant del Jutge Municipal, Jaume Casals va ser detingut el 19 de juliol de 1936 al seu domicili, al carrer Barreras número 1 de Manresa, per suposats policies rojos que el van traslladar a la Jefatura de Policía primer i a la Prisión del Partido després.

 

Va ser acusat per membres del Comitè Antifeixista de maltractar detinguts pels fets del 6 d’octubre del 1934, i d’haver participat en atemptats contra persones de significació esquerrana.

 

El 27 d’agost de 1936 va ser executat al Cementiri de Manresa, juntament amb Alfredo Díez i el capellà Antoni Orriols i Bayona, fejocista i rector arxipreste de la Seu de Manresa des de gener de 1935.

 

Acabada la guerra, en el marc dels judicis sumaríssims, Antoni Cenzano Móra declarà haver traslladat Jaume Casals, Antoni Orriols i Alfredo Díez al cementiri y acusà de l’execució a Florenci Clariana i Situats. El 14 de juliol de 1939 va ser afusellat, per la seva participació en aquesta triple execució, el forner i militant de la UGT, Miquel Navarro i Vilardell.