Pere Campreciós i Bosch, que com a franciscà adoptà el nom de Pare Miquel d'Esplugues, va néixer a Esplugues de Llobregat, el dia 10 de juliol de 1870.

 

Orfe de pare des dels sis anys, va iniciar molt aviat els estudis eclesiàstics i d'humanitats al Seminari Conciliar de Barcelona i vestí l'hàbit de caputxí el dia 8 de juny de 1887. Féu el seu noviciat als convents d'Olleria i de Massamagrell, ambdós a València i cursà estudis eclesiàstics als convents de Pamplona, a Navarra, i de Sarrià, a Barcelona. Ordenat sacerdot el 1893. Fou catedràtic de filosofia a Pamplona.

 

El dia 25 de febrer de 1893 rebé el presbiterat de la Província Caputxina d'Aragó, que en aquells temps l'integraven Catalunya i Navarra.

 

El 1892 fou nomenat Lector de Filosofia al Convent d'Olot, a Girona, i l'octubre de 1897 exercí de President a la Residència de Manresa, on hi exercí també el càrrec de Lector de Teologia Dogmàtica.

 

L'any 1898 fou nomenat Guardià del Convent de Sarrià -càrrec que ocupà fins el 1906- i Lector de Teologia Moral i, el 31 de maig de 1900, fou elegit Primer Definidor i exercí de Professor de Sagrada Eloqüència i, aquell any fou un dels responsables en aconseguir la restauració de l'antiga província caputxina catalana.

 

L'any 1902 va publicar Conferencias espirituales para Ejercicios i dos anys més tard van editar-se les seves obres El Capuchino Retirado, una traducció revisada i amb anotacions de l'original italià, Sant Francesc de Sales, un estudi ascètic-psicològic i Deberes del clero y de los laicos, de las clases directoras, de los ricos, de los hombres de palabra y de pluma en la obra de reedificación de la educación popular, que recollia la conferència que pronuncià el 5 de maig de 1904 a l'Obra de Buenas Lecturas.

 

El 1905 fou nomenat Ministre Provincial de Catalunya, càrrec que ocupà fins a 1915, i un any més tard, el 1906 va publicar Ensayo sobre la paz interior en la vida cristiana de la mujer.

 

L'any 1907 fundà la revista "Estudis Franciscans" -de la que també en fou director fins el 1930- i aquell mateix any publicà San Francisco de Sales. Psicología-Espíritu-Màximas i aparegué editat el seu discurs Conveniència de celebrar un Congrés d'Ordres Terceres a Catalunya que havia llegit el 22 de setembre de 1907 en la vetllada literària-musical, celebrada a Montserrat amb motiu de la Romeria dels Germans Terciaris en la diada d'inauguració de la reixa monumental del Tercer Misteri de Dolor.

 

El 1909 va publicar Suma Espiritual de les coses que més necessita saber i practicar un novici per iniciar-se en la perfecció religiosa en l'Orde de Menors Caputxins i, dos anys més tard, el 1911 fou nomenat Visitador i Delegat Apostòlic dels Religiosos Teatins.

 

Durant aquells anys exercí una notable influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

 

L'any 1912 aparegué la seva obra Maragall. Notes intimes i el 1915 publicà Catolicisme i Liturgisme un recull d'articles publicats a Estudis Franciscans.

 

El 1916 aparegué Semblances: En Maragall - El Cardenal Vives - El Bisbe Torras i, també, Nostra Senyora de la Mercè. Estudi de la Psicologia ètnico-religiosa de Catalunya i, aquell mateix any també va publicar Nostra Senyora de la Mercè un estudi de psicologia ètnica-religiosa de Catalunya, que ell mateix va qualificar de nacionalista-cristiana.

 

El 1918 tornà a ocupar el provincialat de Catalunya fins que, el 1921, fou nomenat Ecònom provincial, càrrec que ocupà fins el 1930.

 

Entre 1920 i 1923 publicà els quatre volums de la seva obra El Pare Nostre. Glosses apologètiques sobre les set peticions (Vol. I. Sobre les tres primeres peticions. Vol. II Sobre la quarta petició. Vol. III. Sobre la quinta petició. Vol. IV. Sobre les dues últimes peticions.)

 

El 1921 edità El primer Comte de Güell. Notes psicològiques i assaig sobre el sentiment aristocràtic a Catalunya i, dos anys més tard,

L'Encíclica "Ubi Arcano Dei". Perspectives i Monjoies.

 

Entre 1924 i 1927 publicà els tres volums de Miscel·lània de Filosofia Religiosa. ( Vol. I. La pau de Crist dintre el reialme de Crist i Sant Tomàs d'Aquino "Studiorum Dux". Vol. II. Sant Francesc de Sales patró del periodisme catòlic. Vol. III. La Vera Efígie del Poverello. Assaig psicològic.)

 

L'any 1925 fundà la revista "Criterion", de la que també n'era el director i, dos anys més tard, l'any 1927 -el mateix any que fou nomenat director de la Fundació Bíblica Catalana- publicà El Terç Orde Sacerdotal a Barcelona: Sant Francesc, banderer de Crist, que reproduïa una conferència que havia llegit a l'Associació d'Eclesiàstics.

 

El Pare Miquel d’Esplugues va escriure el volum X de les Obres Completes de Jacint Verdaguer amb el títol La Tragèdia de Mossèn Verdaguer, que es publicà el 1930. Aquell mateix any fou nomenat Definidor i primer Custodi general.

 

Un any després, el 1931, actuà de Mantenidor en els Jocs Florals de Barcelona i publicà la seva conferència Balmes vist des de les seves posicions "errònies" que havia llegit a l'Ajuntament de Vic el dia 9 de juliol.

 

El 1933 va publicar El Compromís de Casp que en forma d'article es publicà després al número de gener-juny de la revista "Estudis Franciscans".

 

La seva obra pòstuma, publicada el 1934 amb el títol El Missatge d'Israel. Israel Jesús-Sant Pau es fruit de la seva etapa de director de la Fundació Bíblica Catalana i de dos viatges realitzats a la terra de Jesús.

 

En paraules del Pare Agustí de Montclar, la nit del 23 de setembre de 1934 va iniciar per al P. Miquel d'Esplugues la davallada definitiva a la mort. Les seves dolors foren talment abrivades que no hi valgueren ni el pantopon ni la morfina. El diagnòstic fou greu i d'efectes més o menys imminents: una embòlia intestinal, causada probablement per un càncer.

 

Va morir, al Convent de Sarrià, a Barcelona, el dia 1 d'octubre de 1934.

 

El Pare Miquel d'Esplugues deixà material inèdit com l'assaig El feminisme a través de l’Evangeli, un recull de treballs publicats entre 1907 i 1914 i agrupats amb el títol Selecta i la versió castellana de l'obra francesa de V. P. Ambròs de Lómbez, Tratado de la alegria del alma cristiana.

 

"Criterion", la revista trimestral que ell mateix va fundar i dirigir, li va dedicar íntegrament el número publicat el juliol-desembre de 1935 en homenatge a la seva figura.

 

En les dues-centes pàgines de l'exemplar hi van publicar articles molts dels escriptors més rellevants de l'època, amb qui el Pare Miquel d'Esplugues havia mantingut una relació d'amistat. Entre d'altres hi van escriure Alomar, Avinyó, Capdevila, Cardó, Carner, Estelrich, Ferrà, Garcés, de Garganta, Gaziel, Geis, Junoy, López-Picó, de Montoliu, Moragues, Roig i Llop o Saltor.