Frederic Camp i Llopis (1877·1951)

Advocat i historiador, Frederic Camp i Llopis va néixer a Barcelona l’any 1877, ciutat on va cursar estudis de batxillerat i on, l'any 1903, es llicencià en Dret per la Facultat de Lleis. Com a advocat va treballar en el bufet del notable jurisconsult Trias i Giró.

 

Va ser un destacat estudiós de les relacions de Napoleó amb Catalunya i va aglutinar una important col·lecció bibliogràfica sobre aquesta temàtica.

 

Exercí el càrrec de fiscal municipal, fou advocat de la Caixa d'Estalvis i Mon de Pietat i membre de la Societat Econòmica d'Amics del País.

 

Ja el 1901, essent encara estudiant, va publicar a la revista "Universitat catalana" un article sobre Napoleó on ja mostra la seva devoció per la figura de Bonaparte.

 

El 1908 publicà Els manresans al Bruch: relacions del capdill en Maurici Carrio referents a la batalla del Bruch (6 de Juny de 1808) i, el 1913, apareixia el seu primer estudi seriós Psicologia de Napoleó i, el juliol de l'any següent, publicava a la revista "Estudio" La administración napoleònica en Cataluña, la primera de les seves monografies sobre aspectes de la guerra napoleònica al nostre país.

 

Amb això quedava marcada la doble direcció que seguirien els seus estudis: l'una adreçada a la figura i l'obra de Napoleó, sobre una sòlida base bibliogràfica, i l'altra, a la vida de Catalunya durant la guerra contra el francès, sobre una sòlida base documental.

 

En la primera direcció va destacar aviat, el 1921, amb el seu llibre Napoleó i el món, en opinió dels entesos el millor de tots els llibres que va escriure. Camp no sols hi abocà tota la ciència acumulada en tants anys d'estudi assidu i exclusiu, sinó que va trobar un to i un estil dignes de la grandesa del protagonista.

 

L'èxit i el prestigi obtingut per aquesta obra van fer que, el 1921, fos distingit amb el càrrec de secretari del Comitè espanyol per al centenari de la mort de Napoleó, celebrat a Paris i que fos honrat pel govern francès amb les Palmes Acadèmiques una condecoració que segueix a la distinció oficial de l'Acadèmia fundada per Napoleó per honrar als distingits membres de la Universitat.

 

L'any 1918 publicà Memorial del Ayuntamiento y Junta de Comercio de Barcelona al emperador Napoleón en 1811 a la revista "Estudio" i, el 1920, s'editava la seva obra Contribución al estudio de la administración de Barcelona por los franceses.

 

Entre 1918 i 1923 va publicar Historia jurídica de la Guerra de la Independencia i el mateix 1923, sota la dictadura de Primo de Rivera, va ser nomenat regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

 

El 1926 va escriure a l'Anuario de Historia del Derecho español l'estudi El Derecho en Cataluna durante la guerra de la Independencia.

 

El 1927 va publicar Introducció a l'estudi de la guerra napoleònica a Catalunya. Precisament els estudis relatius al període napoleònic va ser el que ocupà bona part de les seves grans il·lusions d'erudit i de col·leccionista i el millor de la seva vida. Estudis que va treballar amb una sòlida base jurídica basats en la seva formació.

 

El 1933 s'edità Figueras en la guerra de la Independencia. La ocupación napoleónica en Cataluna i, aquell mateix any l'Institut Gallach li encomanà els capítols de la seva Història Universal relatius a Lluís XVI i la Revolució, al Consolat i l'Imperi i després li encomanà també els capítols de la Guerra de la Independència de la seva Història d'Espanya.

 

L'any 1935 aparegué El hecho eucarístico y la invasión napoleònica en Cataluna, Relación con los acontecimientos de 1835, i també publicà El paper del jutge afrancesat Joan Antoni Valentí i Jover a la "Revista Jurídica de Catalunya".

 

El 1941 publicà Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña i, dos anys més tard, el 1943, La invasión napoleónica.

 

El 20 d'abril de 1941, quan ja avançava per la seixantena i havia publicat bona part de la seva obra, va ser escollit per ocupar plaça d'acadèmic a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, càrrec que va mantenir fins a la seva mort quan n'era el secretari, i va ser distingit amb la Medalla Acadèmica número 2.

 

Encara, el 1942, va publicar Napoleó. 1769-1821, una obra de divulgació on insistia en la història de Bonaparte.

 

Frederic Camp i Llopis va morir a Barcelona el 9 de gener de 1951.