Jaume Bofill i Ferro (1893 ·1968)

Nascut a Barcelona el 28 de febrer de 1893, Jaume Bofill i Ferro va ser un assagista, crític literari i poeta, que va destacar per una gran riquesa d'idees i una excel·lent prosa.

 

Amb devota admiració pel seu pare, que des de ben petit el va posar en contacte amb un ambient cultural diferent del d'una casa catalana burgesa de l'època, es va doctorar en farmàcia, seguint la tradició familiar, i es va llicenciar en filosofia i lletres.

 

Va pertànyer al grup Caligenea de Josep Carner - a qui va conèixer pel seu cosí segon Jaume Bofill i Mates -Guerau de Liost- i fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, per a la qual va traduir poetes grecs.

 

Estilista elegant, va concebre la crítica com una activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional, basada en un gran coneixement sobre autors, obres, relacions i dependències literàries.

 

En paraules del seu amic i veí Albert Manent, va gaudir de poca notorietat perquè cal reconèixer que el seu tarannà, tímid més aviat indolent, i la descurança amb la seva pròpia obra hi ha contribuït.

 

A Ca l'Herbolari, la casa senyorial que la família tenia a Viladrau, hi va passar algunes vacances junt amb les famílies de Carles Riba, Josep Obiols o els Pàniker.

 

Va ser membre de la Penya de l'Ateneu de Barcelona, un grup intel·lectual de primers de segle XX que es reunia per fer tertúlia. Allí coincidí amb el seu cosí Guerau de Liost i amb Josep Maria Junoy, Rossend Llates, Rafel Moragas, Xavier Nogués, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Josep Pous, Francesc Pujols, Pere Rahola, Carles Riba, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Joaquim Ventalló i  Pompeu Fabra, entre altres.

 

El gener de 1925 fundà, amb Carles Fages de Climent, Marià Manent, Tomàs Garcés, Rossend Llates i Octavi Saltor, entre altres, la "Revista de Poesia".

 

Tot i que va ser un gran traductor d'autors com Proust i Goethe o de l'Antologia palatina, amb Joan Petit, hi va haver desproporció considerable entre el seu talent crític i el que es va reduir a escriure i a publicar.

 

El 1948 va prologar l'Obra poètica completa de Guerau de Liost, i el 1959 va publicar Vint-i-cinc anys de crítica -guardonat amb el Premi Josep Yxart 1958- on va reunir els seus articles publicats a les revistes "La Publicitat", "Revista de Catalunya" i "La nova Revista", entre d’altres.

 

Va morir, el 12 de juliol de 1968 a Barcelona i fou enterrat, per voluntat seva, a Viladrau.

 

El mateix 1968 es va editar la seva antologia Cent anys de poesia catalana, que va completar i publicar Antoni Comas.

 

El 1986 es va publicar, amb pròleg d'Albert Manent i nota editorial d'Àlex Susanna, la seva obra Poetes catalans moderns, escrita entre 1953 i 1955 per encàrrec de la "Fundació Minerva" de Fèlix Millet, que va ser guardonada amb el Premi d'assaig de la Generalitat de Catalunya.

 

El 1995 es va publicar la seva traducció al català de l'obra de Johann Peter Eckermann Converses amb Goethe. En els darrers anys de la seva vida, que havia traduït els anys 40.