Joaquim Biosca i Vila (1882 ·1932)

La píndola

 

«Joaquim Biosca és de una psicologia singular: veu la vida sota un caire

particular: la viu completament desplaçat. Això ha fet el miracle de no

avenir-se a les tortuositats d'un procés vulgar de triomf, i, per tant, que orfe d'apoi casolà, hagi d'haver vingut de l'estranger l'esclat de la seva obra al cenacle patri. Joaquim Biosca té la monomania de l'art (tots els

esperits que excel·leixen són monomaníacs). Quan la vida, per dissort, deixa traspuar fins a ell una sola gota d'amargor o banalitat, sempre, sempre el sorprèn; sempre li ve de nou. Ell no és mai ací; sinó allà on la seva fantasia el reté. Es una habitud ja en ell aquesta presència efectiva en la vida, simultània d'una absència constant de la realitat. Molts troben a Biosca un gran infant, però no per la trivialitat del seu sentir o pensar, sinó pel que són desplaçades les seves emocions del "tèrre a tèrre" acostumat»

 

Fragment de l'artícle-homenatge que Publicacions La Gralla li dedicà al seu número de 1928 i signat per L'Altre amb data d'agost de 1928.

 

El dibuixant i pintor català Joaquim Biosca i Vila va néixer a Barcelona el 4 de febrer de 1882.

 

Integrat des de ben jove en els ambients artístics i culturals de Barcelona, -sobretot a Els Quatre Gats- s'integrà, quan encara no tenia vint anys, al grup d'Els Negres, una colla d’artistes catalans vinculats a l’Aplec Catalanista que prengué el nom per la seva pràctica de dibuix a carbó, encapçalada per Manuel Ainaud i Sánchez i integrat per Cèsar Cabanes i Badosa, Martí Gimeno i Massaguer, Enric Moles, Jaume Muntasell, Carles Grau i Enric Casanovas.

 

Aquells anys feu amistat i compartí estudi amb Pablo Picasso, i en aquesta etapa aquest va fer-li un retrat per a una sèrie de dibuixos de personatges que va pintar entre 1899 i 1900 i que exposà a Els Quatre Gats.

 

L'any 1902 entrà a treballar d'administratiu a l'oficina que tenia a Barcelona l'empresa Pius Ànfres, i tot i que arribà a ser un destacat dibuixant i pintor sempre va combinar els quadres amb aquesta feina.

 

El 1904 il·lustrà el llibre de Plàcid Vidal ‘Les grans accions & Les soledats’ i dos anys després, el 1906, feu la seva primera exposició individual a Barcelona i participà, a Barcelona, en dues exposicions col·lectives amb Ainaud, Gimeno i Grau.

 

També el 1906 feu un retrat d'Antoni Isern per il·lustrar un especial que la revista Catalònia dedicà a l'escriptor, poc després d'haver-se suïcidat.

 

L'any 1909 fou l'autor de les il·lustracions del llibre ‘L'Amor Artista’ i el 1911 ‘Somni de Primavera’, ambdós escrits pel seu amic Plàcid Vidal, escriptor que va fer-lo protagonista d'un dels seus articles de la sèrie Els singulars anecdòtics.

 

L'any 1911 s'integrà a l'equip de redacció dels quatre números que es publicaren de la revista del Camp de Tarragona Panteisme, on coincidí amb Plàcid Vidal, Joaquim Biosca, Josep. Ma de Sucre, Francesc Recasens, Ricard Ballester i Joan Puig i Ferreter.

 

Entre 1919 i 1920, va col·laborar, il·lustrant algunes portades, a la revista Llaç que impulsaren Josep Prous i Bonaventura Vallespinosa.

 

Els anys vint participà a les tertúlies que se celebraven els dissabtes a la rebotiga de can Vilaró on s'hi reunien una penya d’escriptors i artistes, presidida pe Ignasi Iglésies, que agrupava representants del Modernisme i de la Renaixença, com Ambrosi Carrion, Pere Aldavert, Ramon Vinyes, Prudenci Bertrana, Lluís Capdevila, Francesc Curet, Plàcid Vidal, Ventura Gassol, Caterina Albert, Enric Lluelles, Lola Anglada, Enriqueta Beganini, Gargallo, Xavier Gols i Enric Borràs, i alguns noucentistes com J. M. López-Picó, Melcior Font, Octavi Saltor, Josep Maria Rovira i Artigues, Tomàs Roig i Llop o Joan Escofet i Soler.

 

També aquells anys organitzà les seves pròpies tertúlies que es reunien al seu taller de pintura i participà a les de l'Hotel Colon i a les de la Penya de l'Hostal del Sol.

 

L'abril de 1922 l'escriptor i crític d'art Hrand Nazariaatz va publicar un extens estudi sobre la seva obra al Corriere delle Puglie, del que en publicà un extracte, el 8 de maig del mateix any, el diari El Dia de Terrassa.

 

L'abril de 1927 exposà la seva obra al Saló dels Independents de París que organitzava la Société des Artistes Indépendants i va rebre una excel·lent crítica de Clemment Morró, publicada a la prestigiosa revista d'art parisina La Revue Moderne.

 

L'any 1928 aparegué el llibre de Francesc Mas-Abril La musa popular que ell va il·lustrar amb un retrat de l'autor. El mateix any va participar a l'exposició col·lectiva d'homenatge al seu bon amic Filippo Tommaso Marinetti, a qui havia conegut en una estada en què visqué a França.

 

El novembre de 1929 participà a l'Exposició d'Art Modern Nacional i Estranger, que es feu a les Galeries Dalmau, de Barcelona, amb quadres a l'oli, pastel i dibuix a carbó.

 

L'abril de 1932 Joaquim Biosca i Vila va emmalaltir i a finals d'aquell mateix any, el 28 de setembre, va morir. El seu enterrament fou un acte senzill presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ventura Gassol, en representació del president Francesc Macià.

 

El desembre de 1967 l'Ajuntament de Barcelona li dedicà l'exposició antològica Joaquín Biosca: Barcelona 1882-1932 al Palau de la Virreina.

Col·laboracions

 

Elvira (Pintura)

En Mas-Abril (Pintura)

Dia gris (Carbó)

Montserrat (Carbó)

Fàbriques (Carbó)

La Garriga (Pastel)

Montornés (Pintura)

Cala d'Es Terreno (Pintura)

CIVTAT 18

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons