Xavier Berenguel i Llobet (1905 ·1990)

Fill d'una família de gravadors tèxtils, Xavier Benguerel i Llobet va néixer el 3 d'agost de 1905 al barri de Poblenou de Barcelona, on hi va viure fins els trenta anys i que fou l'escenari de moltes de les seves obres.

 

El 1910, amb cinc anys, començà els estudis a l'Escola de l'Aliança del Poblenou i dos anys més tard els continuà al col·legi Germans de la Doctrina Cristiana de Manlleu.

 

El 1915 ingressà a les Écoles Françaises de Barcelona on aprengué l'idioma francès que anys més tard li serví per fer traduccions d'obres al català.

 

S'interessà per la literatura des de molt jove i el 1920, amb només quinze anys, ja va publicar el seu text: un conte en català a La Publicitat.

 

El 1924, juntament amb Salvador Roca, van editar la revista Poble Nou i, el 1927 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona.

 

Dos anys més tard, el 1929, debutà com a novel·lista amb la publicació de ‘Pàgines d'un adolescent’, obra que va ser guardonada amb el premi Les Ales Esteses.

 

El 1930 es casà amb Rosa Godó i Gabarró, amb qui van tenir dos fills, Xavier i Leopold.

 

El 1936  publicà ‘El casament de la Xela’, llibre amb el que guanyà el Premi Ignasi Iglésias. Aquell mateix any, treballà als serveis administratius de la Institució de les Lletres Catalanes.

 

En començar la la Guerra Civil, afectat per una úlcera de duodè, no pogué incorporar-se a files i s'incorporà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya que encapçalava l'escriptor Rafael Tasís, redactant textos propagandístics i d'exaltació al combat contra les forces nacionals.

 

L'any 1939, al final de la guerra, juntament amb Francesc Trabal, Sebastià Gasch, Armand Obiols i Lluís Montanyà traspassaren la frontera de França per anar a Roisye-en-Brie, on coincidiren també amb Pere Calders, Mercè Rodoreda, Anna Murià i Joan Oliver.

 

Després de deu mesos a França, el 1940, gràcies al Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols, pogué embarcar-se, amb la seva dona i els seus fills, cap a Buenos Aires, des d'on viatjaren a Santiago de Xile.

 

Ja instal·lat a Xile, com que tenia alguns coneixements de farmàcia, va fundar el Laboratorio Benguerel SL, un negoci que li generà molts beneficis i que li permeté dedicar-se bona part del dia a la literatura.

 

Durant aquells anys d'exili publicà els reculls de contes ‘Sense retorn’ i ‘La màscara’ i el 1947 fundà, juntament amb Joan Oliver l'editorial El Pi de les Tres Branques.

 

El 1952 va guanyar el Premi Proa per ‘L'home dins el mirall’ i un any més tard, el 1953, era guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la seva obra ‘La família Rouquier’.

 

Va tornar a Catalunya el 1954 i un any després va crear, amb l'escriptor i editor Joan Sales, El Club dels Novel·listes on hi publicà com a primer llibre de la col·lecció la seva novel·la ‘El testament’, de la qual se'n havia fet una versió teatral, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona el 1938, en plena Guerra Civil.

 

Durant uns anys, la col·lecció El Club dels Novel·listes edità la majoria de les novel·les més destacades de la postguerra, que posteriorment es traduïren a diferents llengües, essent considerat el recull de les millors obres de la Literatura Catalana, amb autors com Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Maria Aurèlia Capmany, Joan Sales o Ramon Folch i Camarasa, entre altres.

 

El 1974 va guanyar el Premi Planeta amb l'obra ‘Icària, Icària...’ on recreava l'ambient anarquista del Poblenou abans de la guerra.

 

El 1977 publicà ‘Llibre del retorn’ obra guardonada amb el premi de la Crítica Serra d'Or 1978, el mateix any que publicà ‘Sempre és demà’.

 

L'any 1983 publicà ‘Apassionata’, una complicada història d'amor per la que li concediren la Lletra d'Or.

 

L'any 1988 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va publicar ‘I tu que?’, la que seria la seva darrera novel·la.

 

Xavier Benguerel i Llobet va morir el 19 de desembre de 1990, a Barcelona veient a desgrat la transformació del Poblenou i la façana marítima de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992.