Evarist Basiana i Arbiell (1893 ·1967)

El pintor, dibuixant i professor d'art Evarist Basiana i Arbiell va néixer a Tàrrega el 13 d'abril de 1893, fill del matrimoni format per Pablo Basiana, d'Igualada, i Carmen Arbiell de Tàrrega.

 

Com a pintor va experimentar en diversitat de corrents artístiques. Des de l'impressionisme a l'abstracte passant pel cubisme, el futurisme, la figuració surrealista i el collage. Com a mestre va ser cabdal per a les futures generacions de pintors manresans.

 

Quan només tenia dos anys, el 1895, la família es traslladà a viure a Manresa on hi feu els seus primers estudis.

 

El 1906 deixà l'escola per anar a treballar amb el pintor i decorador manresà Francesc Morell, amb qui realitzà alguns treballs decoratius al monestir de Montserrat.

 

De 1912 marxà sobtadament a Barcelona per cursar estudis de dibuix, pintura i color a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts i a l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja. Hi va romandre deu anys, fins el 1922, i en aquella etapa feu classes amb el mestre Gilabert i amb Francesc Galí i va  treballar al taller de pintura de Can Vilaró.

 

Aquells anys, a Barcelona, es relacionà amb el grup del Niu Artístic, freqüentà l'ambient d'Els Quatre Gats i feu dues estades a París on va poder viure de prop les noves tendències encapçalades per Picasso, Braque, Hegel o Nietzsche.

 

El 1923 tornà a Manresa i el 24 d'octubre d'aquell mateix any li fou adjudicada plaça de professor a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis després d'haver superat les oposicions que es feien a Madrid.

 

L'any 1927 feu la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona.

 

L'any 1930 l'Ajuntament de Berga li feu l'encàrrec de pintar les Maces velles de la Patum de Berga, que es reserven per fer-les servir només a la festa de lluïment.

 

Entre 1930 i 1932 fou un dels integrants de la Penya d'Ara un grup impulsat per Joaquim Amat-Piniella que, cohesionat al voltant de l'edició de la revista Ara, organitzava tertúlies i reunions periòdiques. Allí compartí la visió inconformista i els ideals nacionalistes amb Martí Farreras, Joan Baptista Claret, Francesc Padró, J.M. Niubo, Joan Cots i Joan Vilanova.

 

L'any 1932 exposà al Saló Primavera de Barcelona i un any després, el 1933, va crear l'Escola manresana de pintura, des d'on influí en estil als qui serien molts dels futurs artistes manresans com Millan, Planell, Sala, Salisi, Venanci Vers, Vila Closes, Vilaró, Argelich i altres.

 

L'any 1934 s'integrà a la Penya Art, un grup de joves pintors manresans format per Josep Jubells, Joaquim Adam, Joan Balaguer, Josep M. Cantarell i Josep Torrent -molts d’ells ex alumnes seus- i organitzaren, el maig d'aquell mateix any, una exposició col·lectiva a la Granja Costa.

 

L'any 1936 entrà a formar part del Cercle Artístic de Manresa, entitat que el nomenà president, i participà molt activament en la creació, des del Cercle, de l'Acadèmia del Un. Aquell mateix any feu classes de pintura al natural a La Gabia de Manresa -popular cafè del Passeig Pere III de Manresa on ell hi havia pintat uns grans murals- i exposà la seva obra al 1r Saló d'Independents de Barcelona.

 

Ja acabada la Guerra Civil, el 13 de febrer de 1940, li fou retirada la plaça de professor de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis per haver-se posicionat com a liberal, progressista i catalanista.

 

L'any 1940 s'integrà, des dels seus inicis, al Gremi de Sant Lluch, integrat per artistes i metges.

 

L'any 1948 s'integrà als Cicles Experimentals d'Art Nou, un grup promogut per Àngel Marsà i Beca, on coincidí amb Roman Bonet Sintes -BON- i amb Vilaró i Valls.

 

Un any més tard, el 1949, feu una exposició individual a la Galeria d'Art Ciutat de Manresa, ubicada a l'interior de la Llibreria Torra, i un any després repetí.

 

El 1950 organitzà, juntament amb Josep Torra i Ferrer de la Llibreria Torra, l'exposició que feu Roman Bonet -BON-, membre del grup Art Nou, a la Galeria d'Art Ciutat i, el més de juny d'aquell mateix any, es casà, a la Basílica de la Seu de Manresa, amb la que havia estat deixeble seva, Assumpció Trapé, amb qui va tenir tres fills, Ma Alba, Ma Carme i Jaume.

 

L'abril de 1959 es jubilà i el 1960 tancà el seu estudi-acadèmia de Manresa i es traslladà a viure, amb la família, a Barcelona primer i a Cerdanyola després.

 

El 1963 participà a Manresa a la XXXIV Exposició d'Artistes Manresans i dos anys més tard, el 1965, al XIII Saló de Tardor de Manresa. Aquell mateix 1965 tornà a viure a la capital del Bages i va reobrir el seu estudi i l'acadèmia.

 

El 4 de febrer de febrer de 1966 fou homenatjat amb una exposició antològica organitzada pel grup Art Viu del Cercle Artístic de Manresa i l'11 de setembre d'aquell mateix any fou la seva Tàrrega natal qui li va retre homenatge amb l'organització d'una altra exposició.

 

Evarist Basiana i Arbiell va morir a Manresa el 22 d'octubre de 1967. Un any després de la seva mort la Sala d'Art Xipell li dedicà l'exposició pòstuma ‘In memoriam’.

 

El 2 d'abril de 1993 el Cercle Artístic de Manresa i l'Ajuntament de la ciutat li van retre un homenatge per commemorar el centenari del seu naixement, amb l'organització d'una exposició de la seva obra i l'edició del llibre ‘Basiana mestre de pintors’.